Benet Tristany
Benet Tristany (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, 17 de maig del 1847) fou un sacerdot i mariscal de camp carlí.
Anys de formació
Tristany descendia d'una família pagesa, la pairalia de la qual era a Cal Tristany, a Ardèvol (Solsonès). Fou conegut com a mossèn Tristany perquè era prevere —havia estudiat a Solsona— i fou canonge de la col·legiata de Guissona i més tard de la catedral de Girona (1826).
Fou oncle d'un altre dirigent carlí, Rafael Tristany i Parera, que lluità en les tres guerres civils del segle XIX i arribà a ser el cap de l'exèrcit carlí en la tercera.
Carrera militar
Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d'una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona el 17 de maig de 1822.
Primera Guerra Carlina
Quan va esclatar la Primera guerra carlina l'any 1833, es declarà partidari de Carles Maria Isidre de Borbó i alçà una partida que el 1836 era de 1500 homes i era una de les més actives de Catalunya. Derrotà la legió belga al Bruc el març del 1836 i la columna Oliver entre la Panadella i els Hostalets, prop de Cervera, el 22 de febrer de 1837, amb la captura de més de 700 homes, dels que en féu afusellar entre 280 i 300,[1] acte reprovat pel comandament carlí, que havia iniciat els contactes amb el cap cristí Ramon Meer, baró de Meer, per a aplicar el conveni d'Elliot a Catalunya.
El 1837 assetjà Solsona durant 10 dies, prenent-la el 22 d'abril. La ciutat es convertí en la capital del carlisme català fins que la Junta passà a Berga el mes de juliol del 1837. Les tropes isabelines del general Ramon de Meer no pogueren prendre la ciutat fins gairebé un any més tard.
Mentre l'Expedició Reial entrava al Principat la primavera del 1837, Tristany, al capdavant de 3500 infants i 100 cavalls, féu una incursió pel Baix Llobregat; poc després fou ascendit al grau de mariscal de camp i pel setembre fou nomenat segon cap carlí de Catalunya, a les ordres del capità general Antonio Urbiztondo i tot seguit dirigí una incursió per l'Empordà que l'historiador liberal Pirala ha qualificat de vandàlica. En ésser destituït Urbiztondo, Tristany deixà el comandament directe de tropes. Estigué agregat al quarter general del pretendent (1838); tornà a Catalunya (cap a la fi del 1839) i passà al Maestrat, on s'uní a Cabrera i quan aquest passà a França intentà en debades de prolongar la guerra. Finalment, marxà a l'exili.
Segona Guerra Carlina
El 1846 tornà de l'exili, aplegà gent i reprengué la lluita. El seu aixecament a Solsona el setembre de 1846, al capdavant de 300 homes, va marcar l'inici de la Segona Guerra Carlina, mentre que altres historiadors el refereixen al 16 de febrer del 1847, quan va entrar a Cervera per fer-se amb fons i munició.[2] Ocupà Guissona, Vicfred i Calaf i parà una emboscada al coronel Manzano a l'interior de Terrassa.
Derrota i afusellament
Mossèn Benet va ser derrotat pel coronel Antoni Baixeras a Santpedor i Súria i fet presoner, per traïció, prop de Llanera, al Solsonès. Va ser afusellat pels Mossos d'Esquadra el 17 de maig del 1847[3] al firal de Solsona, d'esquenes i juntament amb els seus companys de revolta: mossèn Josep Rossell d'Àger i Valeri Roca de l'Aranyó, gendre i ajudant de camp del Ros d'Eroles, assassinat a la baioneta estant malalt i ferit el dia abans.
Referències
- ↑ Afusellaments de la Panadella
- ↑ Ollé Romeu, Josep M. (2007). Matiners (Primera edició, Pàg. 15). Barcelona: Editorial PPU, S.A.
- ↑ Jordi MATA : "La guerra dels Matiners" ; Sàpiens ; Sàpiens Publicacions ; número 110 ; novembre 2011 ; ISSN 1695-2014 ; p. 34-37