Benifallet
| |||
| Localització | |||
  
| |||
| Municipi del Baix Ebre | |||
 | |||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Baix Ebre Tortosa | ||
| Gentilici | Benifalletenc, benifalletenca | ||
| Superfície | 62,42 km² | ||
| Altitud | 19 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
708 hab. 11,34 hab/km² | ||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 291150 4539050{{#coordinates:40 | 58 | 33 | N | 0 | 31 | 4 | E | type:city(708)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Jordi Monclus (ERC) | ||
| Codi territorial | 430252
| ||
Benifallet és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre, situada en una àrea muntanyosa, la serra de Cardó, rica en pins.
Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència [2]
Història
El nom de Benifallet apareix per primera vegada en documents de 1153. En 1208 el rei Pere el Catòlic va lliurar el castell a Guillem de Cervera qui, en 1215, el va lliurar al seu torn als cavallers de l'ordre del Tremp. En data desconeguda el castell va tornar a les mans de la corona.
Cultura
L'església parroquial aquesta dedicada a la Nativitat de la Verge. Es va construir el 1635 i va ser reconstruïda per complet en finalitzar la Guerra Civil espanyola. En la part alta de la ciutat es troba l'antic temple parroquial, també sota l'advocació de la Verge, construït el segle XIII. És d'estil romànic i en el seu interior es conserven dues sepultures dates en 1298 i 1300 així com diverses pintures al fresc.
Al massís de Cardó es troba l'antic convent de Sant Hilari de Cardo, fundat el 1605 per monjos carmelites. Va arribar a tenir una comunitat composta per 30 persones, entre monjos i eremites. El 1835, després de l'exclaustració, el convent va quedar suprimit. L'antiga església, una construcció del segle XVIII, funciona actualment com a museu. Queden dempeus algunes de les 13 ermites que formaven el conjunt del convent, encara que la majoria d'elles es troben en ruïnes.
Molt a prop de l'antic convent es va construir, el 1866 un balneari que aprofitava les aigües medicinals de Cardó. El 1938 va servir com a hospital de les tropes republicanes. Va funcionar activament com a balneari fins el 1967.
Dins del terme municipal es troben diverses coves naturals. Destaca la cova Meravelles, amb abundants estalactites i estalagmites.
Benifallet celebra la seva festa major el mes de setembre. El desembre es continua celebrant la festa dels "quintos"; antigament aquesta celebració servia perquè els joves que marxaven al servei militar recollissin fons. Encara que el servei militar ha deixat de ser obligatori, la tradició continua amb algunes revetlles populars.
Economia
La base de l'economia és l'agricultura. Destaca el cultiu de tarongers i, en menor mesura, oliveres i ametllers. Disposa de cooperativa agrícola.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès
- Balneari de Cardó, monestir de les Carmelites edificat el 1606 i rehabilitat durant el segle XIX com a balneari.[3]
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ «Viquipèdia, membres de l'AMI». Viquipèdia. [Consulta: 16 abril 2013].
- ↑ Calvet, Jordi «Aigües divines». Sàpiens [Barcelona], núm. 64, 2-2008, p. 55. ISSN: 1695-2014.
Vegeu també
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Municipis del Baix Ebre | |
|---|---|
l'Aldea · Aldover · Alfara de Carles · l'Ametlla de Mar · l'Ampolla · Benifallet · Camarles · Deltebre · Paüls · el Perelló · Roquetes · Tivenys · Tortosa · Xerta |
