Tivenys
| |||
| Localització | |||
|
<div style="position: relative; border: 1px solid none; padding: 0px; width: 300px; height:Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; margin:0"> <div style="width:Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; float: left; clear: left"> <div style="width:Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; padding:0"> [[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Error de l'expressió: Operador < inesperatpx|Tivenys is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5xPlantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Tivenys|link=|alt=]] <div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; left: 0px; margin:0; padding: 0;"> <div style="width:Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; float: left; clear: left"> <div style="width:Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; padding:0"> Tivenys is located in Catalunya<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;">
<div style="position: absolute; z-index: 2; left: Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; width:Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; margin:0; padding: 0;"> Localització de Tivenys respecte del Baix Ebre | |||
| Municipi del Baix Ebre | |||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Baix Ebre Tortosa | ||
| Gentilici | Tivenysà/enc, tivenysana/enca | ||
| Superfície | 53,54 km² | ||
| Altitud | 13 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:40|54|Plantilla:Puntdecimal|N|0|30|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}} | ||
| Organització Entitats de població • Alcaldessa: |
1 Maria J. Beltrán Piñol (PSC) | ||
| Codi postal | 43511
| ||
| Codi territorial | 431495
| ||
Tivenys (pronunciat [tiβeɲʃ]) és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre. Està situat al marge esquerre del riu Ebre, al sector nord de la comarca, entre la serra de Cardó i el riu Ebre.
El terme municipal limita al nord amb Benifallet per les crestes que emmarquen la vall de Cardó; al sud, amb Bítem (Tortosa), separat pel barranc de la Buinaca; a l'est, del Perelló, estenent-se per l'espai que va des del riu fins a la serra del Boix. A l'oest, i fent de partió el riu Ebre, queden els termes de Xerta i d'Aldover.
El terme té la forma d'un gran circ tancat i coronat pels cimals de les muntanyes de Cardó (punta de l'Agulla, 687 m; la Picossa, 766 m, i la Creu de Santos, 746 m) i de la serra del Boix (la Roca Foradada, 756 m) i la Buinaca (746 m). Tots els barrancs que davallen de la muntanya, el barranc de les Fonts o del Roldor, el de la Buinaca i els seus tributaris (barrancs de les Petxines i de Vallpalmera), etc., conflueixen cap a l'Ebre vers l'indret on es troba la vila.
El topònim està documentat al xiv
com Tivenig, derivat de l'àrab tibba al-hànash, «terreny de les serps».[1]
És dels pocs municipis del Baix Ebre, juntament amb Aldover i Alfara de Carles, que no forma part de l'Associació de Municipis per la IndependènciaPlantilla:CC
Economia
La principal activitat és l'agricultura. Al secà s'hi cultiven oliveres (970 ha), ametllers (112 ha), garrofers (273 ha) i una mica de vinya (76 ha); és molt important la producció d'oli d'oliva (el cultiu de l'olivera ocupa la major part del terme). Tot i això, els conreus principals són a les terres de regadiu, amb arbres fruiters, sobretot préssecs i cítrics, que són exportats a l'interior i a l'estranger.
En l'actualitat un bon nombre de persones treballen a la indústria i al sector dels serveis al voltant de l'àrea de Tortosa.
Història
Tot i que de la història de Tivenys no està gaire ben documentada i estudiada sabem que des de l'època ibèrica hi ha poblament malgrat que s'han trobat restes arqueològiques que daten de l'època del neolític.
Tivenys en sí va ser fundat l'any 1148, després de la reconquesta de Tortosa. El nou territori ebrenc va ser cedit als templers els quals donaren un gran impuls a l'agricultura i a la tradició terrissera del poble. En aquell moment el lloc era de domini reial i estava sota la protecció de Tortosa, ciutat de la qual formava part el seu terme. El compte Ramon Berenguer IV, en la carta de poblament que va donar als jueus de Tortosa parla d'uns terrenys o horts que els anomena l'Abenxeri (o l'Andusc) de Tivenys, que havia sigut propietat dels sarraïns. Hi ha també documents dels anys 1158 i 1184 que parlen de l'Assut i de les terres de Tivenys, això manifesta l'existència d'una comunitat que hi vivia, segurament àrab. L'expulsió dels moriscos va suposar una gran pèrdua de població que trigaria segles a recuperar-se.
Avançat el Segle XVIII la construcció del canal de l'esquerra de l'Ebre i la remodelació de l'assut van ser fets molt importants per al municipi. Aquells van ser els anys en els que hi hagué major nombre d'habitants al poble arribant als gairebé 2000. Des de llavors el poble va patint un retrocés constant en número d'habitants degut al despoblament rural cap a les grans ciutats. [2]
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
A Tivenys la majoria de la població viu al nucli del poble tot i que també hi ha habitants disseminats pel terme més pròxim. L'any 2010 la població estava repartida així:.[3]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Disseminats | 95 |
| Tivenys | 830 |
| Font: Municat | |
Les partides amb població allunyada del nucli són:
- Escampells, els
- Horta Andust
- Horta Assut
- Móra, la
- Murta, la
- Partida Barqueta
- Partida Coll de Som
- Partida Majons
- Planes, les
- Vall Jardina
Llocs d'interès
Assut
La paraula «assut» vol dir presa, contenció. Existeix la hipòtesi que els romans van fer una resclosa on avui hi ha l'Assut (entre els termes municipals de Xerta i Tivenys) per dificultar el trànsit fluvial per l'Ebre. Però el primer assut, la primera temptativa d'elevació de l'Ebre per poder canalitzar l'aigua a sèquies de reg, tot i que fet rudimentàriament, va ser l'any 944 dC, en plena dominació àrab.
L'Assut tal com la coneixem avui es va començar a construir l'any 1440.[4] Fa 375 m de llarg i 3,5 m d'ample a la coronació, 24 m d'ample al talús o relliscador, 35 m de basament i 7 m de fons.
A mitjan segle XIX l'assut va ser condicionat per als dos canals de regadiu existents. El canal de la part de Tivenys (el canal de l'esquerra) es va començar l'any 1907 i fou inaugurat el 5 de maig de 1912 pel rei Alfons XIII. L'any 2002 l'Assut fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument històric per la Generalitat de Catalunya.
Vora l'assut, sobre una elevació del marge esquerre que domina el riu, s'hi ha descobert un poblat ibèric (s. VI aC) excavat en diferents campanyes arqueològiques des de l'any 2000, on sobresurten les restes d'una gran torre defensiva, de tipologia única a Catalunya, probablement destruïda cap a l'any 200 aC amb l'ocupació romana.
Parc municipal
El parc municipal és un dels llocs més pintorescs del poble per la seua situació, entre el canal de l'esquerra i el riu Ebre. Ofereix una rica i variada vegetació que fa que el visitant gaudeixi d'un lloc de relax i descans, acompanyat d'una zona d'esbarjo infantil.
També s'hi pot trobar el Punt Rodó amb 228 metres sobre el nivell del mar.
Des de l'any 2007 és l'escenari de les representacions del Pessebre del Riu, el pessebre vivent del poble.
Església
El temple parroquial va començar a ser construït l'any 1770 i es va acabar el 1794. Està dedicat a Sant Miquel Arcàngel, patró del poble, Sant Benet i Sant Antoni Abat.
L'edifici consta de tres naus i el cor sobre la porta, amb vuit altars laterals i l'altar major, d'estil gòtic i bizantí; la façana és d'estil neoclàssic. Fins al 1936 tenia un notable retaule gòtic procedent de Cardó. Durant la Guerra Civil va perdre els seus antics retaules i imatges.
El campanar fou aixecat durant el segle XVIII gràcies al compromís que van acordar els propietaris dels forns d'obra que hi havia al poble en aquell moment. Es recull en un text de Ramon de Trabal: "... el 29 de setembre de 1768 van anar els feligresos per aixecar la façana del campanar i per tal cas van reunir-se els vint propietaris dels forns d'obra i acordaren que, de cada cent tovots que enfornaven, un per al campanar."[5]
Capella
A una mitja hora del poble hi ha una antiga capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, documentada ja des del 1760 i feta per influència dels frares carmelitans de Cardó, divulgadors a la comarca de la seua devoció. Està feta a semblança de l'església parroquial tal i com es pot veure a la foto. L'acabat superior de la façana és idèntic així com els capitells de les columnes interiors, d'estil corinti.
Política
Eleccions
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Maria J. Beltrán Pinyol | 388 | 5 | 61,59 | |
| Convergència i Unió | Clara Prades i Beltrán | 231 | 2 | 36,67 | |
| Vot en blanc | 11 | - | 1,75 | ||
| Vot nul | 8 | - | 1,25 | ||
| Total | - | 7 | |||
L'evolució de la representació política a Tivenys ha anat canviant des de la recuperació de la democràcia. La constant baixada de població al municipi provocà que a partir de les eleccions de l'any 1999 formessin el consistori 7 regidors enlloc de 9 perquè el número d'habitants havia quedat per sota de la línia dels 1000 que és l'indicador que ho marca. A la taula es mostren els regidors obtinguts per cada coalició o partit en totes les eleccions que s'han fet i, entre parèntesi el nombre de vots.[6]
| Partits | 2011 | 2007 | 2003 | 1999 | 1995 | 1991 | 1987 | 1983 | 1979 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| PSC-PM | 5 (388) | 5 (434) | 4 (314) | 3 (277) | 4 (292) | 4 (322) | 4 (316) | 3 (242) | 4 (297) |
| CiU | 2 (231) | 2 (183) | 3 (289) | 4 (385) | 5 (415) | 5 (403) | 0 (52) | ||
| ERC-AM | 0 (50) | 0 (77) | |||||||
| AP | 5 (418) | 6 (494) | |||||||
| PSUC | 0 (55) | ||||||||
| "Grupo Independiente" | 5 (352) | ||||||||
| Cens | 741 | 765 | 814 | 832 | 871 | 870 | 910 | 890 | 928 |
| Habitants empadronats | 910 | 926 | 910 | 928 | 1012 | 1057 | S/D | S/D | S/D |
| Regidors | 7 | 7 | 7 | 7 | 9 | 9 | 9 | 9 | 9 |
Consistori
El ple de l'Ajuntament de Tivenys està format, des de les eleccions municipals del 2011, per les següents set persones[7]:
- Alcaldessa: Maria José Beltran Piñol (PSC-PM)
- Primer tinent d'alcalde: Francesc Xavier Mauri Bonavida (PSC-PM)
- Segon tinent d'alcalde: Miguel Galbe Piñol (PSC-PM)
- Regidor: Miguel Angel Piñol Pascual (PSC-PM)
- Regidor: Jordi Vicente Roig (PSC-PM)
- Regidora: Clara Prades Beltran (CiU)
- Regidora: Fàtima Piñol Fons (CiU)
Els alcaldes que ha tingut Tivenys, des de la recuperació de la democràcia, han estat:
- Del 1979 al 2003: José Martín Alcoverro Curto (Independents / AP / CiU)
- Del 2003 fins l'actualitat: Maria José Beltran Piñol (PSC-PM)
Personatges il·lustres
- Josep Alcoverro i Amorós (Tivenys 1835-Madrid 1908): escultor.
Referències
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ «["http://www.viulebre.com/poblacions/historia/tivenys" "Història de Tivenys a Viu l'Ebre"]». [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «["http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/nomencat2010.pdf" "Dades dels municipis de Catalunya fetes per l'IDESCAT"]». [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ J. Vidal, La construcció de l'assut de Xerta-Tivenys (Tortosa) a la baixa edat mitjana: de la promoció municipal a l'episcopal, Onada Edicions, Benicarló, 2006; E. Fabregat i J. Vidal, "La canalització de l'Ebre a la regió de Tortosa (1347-1851)", Quaderns d'Història de l'Enginyeria, 8 (2007), p. 3-50 (http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/4274/1/article1.pdf); J. Vidal, Les Obres de la ciutat: l'activitat constructiva i urbanística de la universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008.
- ↑ Un riu que ens uneix. Parròquies de Bítem i Tivenys, 2012 [Consulta: 09 maig 2012].
- ↑ «Resultats eleccions municipals 1979». Generalitat de Catalunya. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Municat, dades dels municipis de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Pàgina web amb àmplia informació sobre Tivenys
- Pàgina web del Pessebre del Riu
| |||||