Bernat Ramon I de Pallars Jussà
Bernat Ramon I de Pallars Jussà (? - 1124), comte de Pallars Jussà entre el 1113 i el 1124. Succeí els seus germans més grans Arnau Ramon i Pere Ramon.
La seva política en el govern del comtat[1] fou continuadora de la dels seus germans, ja que establí forts vincles positius amb els comtats veïns i amb el de Barcelona, que en aquell moment ja tenia units els comtats de Besalú i Cerdanya. Això el dugué a col·laborar en la conquesta als sarraïns del Pla de Lleida, al costat del rei Alfons el Bataller. Com a conseqüència d'una d'aquestes accions, Bernat Ramon I de Pallars Jussà morí a la batalla de Corbins.
Orígens familiars
Fill del comte Ramon IV de Pallars Jussà i la seva esposa Valença Mir, era nét per via paterna de Ramon III de Pallars Jussà, i per la materna, d'Arnau Mir de Tost.
Ascens al tron comtal
El 1098, a la mort del seu pare, els seus dos germans grans assumiren plegats el poder. A la mort de Pere Ramon I, el 1112 (Arnau Ramon I havia mort uns mesos abans), fou nomenat hereu del comtat, tot i que el fill d'Arnau Ramon I, l'infant Arnau Mir fou reconegut oficialment hereu de Bernat Ramon I. Col·laborador de Ramon Berenguer III el Bataller en la Guerra contra els Almoràvits, possiblement va morir a la batalla de Corbins.
Núpcies i descendents
Es casà amb una donzella anomenada Toda, amb la qual va tenir una filla:
- la infanta Dolça de So (?-1192), comtessa de Pallars Jussà
A la seva mort fou succeït pel seu nebot Arnau Mir de Pallars Jussà.
| Precedit per: Pere Ramon I |
Comte de Pallars Jussà 1113–1124 |
Succeït per: Arnau Mir |
Referències
- ↑ Sànchez, 1996.
Bibliografia
- Sànchez i Vilanova, Llorenç. El Pallars. Visió històrica. Pallars Sobirà. Pallars Jussà. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, 1996. ISBN 84-477-0566-8.