Vés al contingut

Ramon IV de Pallars Jussà

De Viki.cat

Ramon IV de Pallars Jussà ( ? - 1098 ), segon comte de Pallars Jussà del 1047 al 1098.

Fou titular del comtat en una època molt conflictiva. Jugà a favor seu el fet que Arnau Mir de Tost sotmeté durant el seu regnat les seves conquestes al comtat de Pallars Jussà, cosa que el consolidà i l'enfortí, però hagué d'enfrontar-se a una forta conflictivitat interna, amb duríssims conflictes entre ell mateix i la seva noblesa (el 1068, desesperat, arribà a demanar ajut als sarraïns) i a una lluita constant amb els parents i veïns del Pallars Sobirà.

A partir del 1069 començà una sèrie d'accions de cara a restablir la pau en el seu comtat i recuperar-ne el ple domini. Aquell mateix any fundava el monestir de Mur, després d'haver dotat generosament la col·legiata de Tremp; el 1079 subscrivia un pacte amb el cosí del seu pare, el comte Artau I de Pallars Sobirà a través del qual no tan sols restablia la pau entre els dos comtats, sinó que, a més, recuperava tot de possessions que havien estat arrabassades a ell i al seu pare pels del Pallars Sobirà.

Nou fou aliena a aquests esforços la presència de Valença Mir de Tost[1], filla del prestigiós guerrer Arnau Mir de Tost, que tant havia contribuït a l'estabilitat del comtat.

Orígens familiars

Fill del comte Ramon III de Pallars Jussà i d'Ermessenda, ascendí al tron del comtat a la mort del seu pare, fundador del nou comtat, el 1047. Recentment s'ha trobat la seva tomba a la Col·legiata de Mur. El seu esquelet mesura 1'90, quan la mitjana d'alçada masculina d'aquells temps era a l'entorn de 1'50. Es podria dir, doncs, que sofria de gegantisme. Va morir en batalla.

Núpcies i descendents

Es casà amb Valença Mir, filla d'Arnau Mir de Tost. D'aquesta unió nasqueren:


Precedit per:
Ramon III
Comte de Pallars Jussà
1047–1098
Succeït per:
Arnau Ramon I
Pere Ramon I

Referències

  1. ↑ Sànchez, 1996.

Bibliografia