Bernat de Cardona i de Queralt

Bernat de Cardona i de Queralt

80è President de la Generalitat de Catalunya
Abril 1602 - Juliol 1605
Nascut	Segle XVI
Mort	Segle XVI
Càrrec eclesiàstic	Abat de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Miquel de Camprodon.

Bernat de Cardona i de Queralt fou abat de Sant Miquel de Cuixà (1592-1612) i de Camprodon. Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1602.

Era fill de Lluís de Cardona i Rocabertí i de Jerònima de Queralt i de Luna, família dels comtes de Santa Coloma.

Va haver de patir el nomenament que Felip III feu de Joan de Queralt i de Ribes com a governador de Catalunya. Joan de Queralt havia estat acusat de corrupció quan era diputat militar en el trienni 1584-1587 i detingut per la Generalitat en 1588. Tot i les queixes del braç militar pel nomenament, Bernat de Cardona ho va haver d'acceptar després de consultar-ho als doctors en dret.

Sovintegen els conflictes amb els oficials reials, aquest cop amb el capità general de les tropes al Rosselló, en Carles Coloma i de Melo.

L'aplicació del nou impost acordat a les Corts de Barcelona (1599), el dret de galeres, generà protestes del comerciants doncs diuen que feia baixar les vendes. Les galeres no s'havien començat a construir i els diputats intentaren que se suspengués l'aplicació de l'impost. El rei es va negar mitjançant una carta al president que aquest va considerar "molt genèrica i compendiosa" i amb promeses reials molt poc concretes.

Bernat de Cardona va rebre al Palau de la Generalitat la visita de la comtessa de Benavente, Mencia de Requesens i Zuñiga, filla de Lluís de Requesens i Zúñiga. A finals de 1603, també va rebre la visita d'Antoni de Cardona i Fernández de Córdoba, duc de Somma, Sessa i Baena, comte de Palamós, Trivento, Avelino i Cabra, i senyor de Bellpuig.

Bibliografia

• Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)