22 de juliol
Aparença
| << | Juliol 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 22 de juliol és el dos-cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cent quatrè en els anys de traspàs. Queden 162 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1718: Castella - Una Reial ordre de Felip IV anul·la la figura dels jurats i nomena regidors com a Castella.
- 1835 - Reus (el Baix Camp): hi comença una revolta anticlerical que s'estendrà per bona part del Principat.
- 1872 - Terrassa. Victòria del Sometent de Terrassa dirigit per Jaume Jover i Marquet i per Valentí Alagorda i Mas contra una partida de 600 carlins dirigits per Joan Castells i Rosell, durant la Tercera Guerra Carlina.
- 1203: Es col·loca la primera pedra de la Seu Vella de Lleida.
- Món
- 1931 - Es declara la vaga revolucionària en Andorra.
- 1937 - Mèxic acull a 500 nens espanyols "de la guerra".
- 1939 - Arriba a Barcelona, en visita oficial, el Mariscal Pétain.
- 1940 - Gran Bretanya rebutja una nova oferta de pau alemanya.
- 1942 - Comença la deportació de jueus de Varsòvia a Treblinka.
- 1969 - Madrid (Espanya): Les Corts Generals, a proposta de Francisco Franco, designen a Juan Carlos de Borbó com a Cap de l'Estat Espanyol, a títol de rei i amb el títol provisional de príncep d'Espanya.
- 2000 - Madrid (Espanya): el 35è Congrés Federal del PSOE elegeix secretari general José Luis Rodríguez Zapatero.
- 2010 - El Tribunal Internacional de la Haia emet una sentència sobre la independència de Kosovo i estableix que qualsevol parlament d'un territori, si és representant del poble, pot proclamar unilateralment la independència i això no és cap violació de la legislació internacional.
- 2011 - Tenen lloc 2 atemptats a Noruega, un a Oslo i l'altre a l'illa d'Utøya.
Naixements
- 1848 París, Illa de França: Lucien Fugère, cantant francès.
- 1889, Dudley Staffs, Worcestershire: James Whale, director de cinema anglès.
- 1913, Bari (Pulla), Itàlia: Licia Albanese, soprano italiana.
- 1947, San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Danny Glover, actor, director de cinema i productor estatunidenc.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1969, València, Horta: Leopold Magenti i Chelvi, compositor valencià (n. 1894).
- Resta del món
- 1850, Madrid, Espanya: Vicent López i Portaña, pintor del neoclassicisme valencià, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II (n. 1772).
- 1909: Oscar Byström, compositor i director d'orquestra suec (n. 1821).
- 1972, Ciutat de Mèxic: Max Aub, escriptor valencià d'origen francoalemany (n. 1903).
Festes i commemoracions
Santoral[1]
Església Catòlica[2]
- Sants al Martirologi romà (2011): Maria Magdalena; Plató d'Ancira, màrtir (ca. 303); Ciril d'Antioquia, bisbe i màrtir (ca. 306); Màrtirs de Massilitana (s. IV); Anastasi del Caucas, monjo (622); Vandregisil de Fontenelle, abat (668); Meneleu d'Alvèrnia, abat (ca. 700); Jeroni de Pavia, bisbe (s IV); Gualter de Lodi (1224); Philipp Evans i John Lloyd, preveres màrtirs (1679); Anna Wang, Llúcia Wang Wangzhi i Andreu Wang Tianqing, fills seus, màrtirs (1900)
- Beats: Agostino Fangi de Biella, prevere (1493); Jacques Lombardie, prevere màrtir (1794); Manuela de Jesús Arias Espinosa, fundadora de les Missioneres Clarisses del Santísim Sagrament (1981) .
- Sants: Síntica de Filipos, màrtir (s. I); Florenci, Sisinni i companys màrtirs d'Osimo (s. IV); Josep de Palestina, comte (ca. 356); Pancari o Pancraci de Besançon, màrtir (ca. 356); Verena de Schönau, màrtir (451); Biteu d'Inis-Coosery, abat; Teòfil de Xipre, oficial màrtir (789).
- Beats: Eberhard de Berg, abat (ca. 1150).
- Venerables: Romanus Bange, prevere (1941).
Església Armènia
- 3 Hrotits: Agnès de Roma, màrtir (ca. 303).
Església Copta
- 15 Abib: ; Pere apòstol i Pau de Tars, màrtirs; Efrem el Sirià, diaca (373); Harsios Basul, màrtir; Quirze i Julita, màrtirs.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 4 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 9 de juliol del calendari julià.
- Sants: Pancraci de Taormina, bisbe màrtir (s. I); Ciril de Gortina, màrtir (ca. 304); Patermufi, Copri i Alexandre d'Egipte, màrtirs (361); Foci de Salònica; Joan (abans Moavi), rei de Bagdad i màrtir (s. IX); Teodor d'Edessa, bisbe (s IX); Teodosi d'Edessa, estilita (s. IX); Joan de les Coves de Babilònia; Eutimi de Carèlia (1435); Pere de Txerekov, màrtir (s. XVI-XVII); Anton Leokhnovskij (1611); Metodi d'Amària, bisbe màrtir (1793); Melkhizedek de Roslavl (1840); Patermufi de Valaam, monjo (1840); Konstantinos, prevere màrtir (1918); Neomàrtirs de Glamoč i Kulenvakuf; Miquel, deixeble de Teodor, màrtir.
Església Ortodoxa Grega
- Sants: Andreu i Probe, màrtirs; Dionís i Metròfanes d'Athos.
Esglésies luteranes
- Maria Magdalena, seguidora de Crist; Moritz Bräuninger, evangelitzador dels indis (1860) (Evangelische Kirche im Deutschland)
Anglicanisme
- Maria Magdalena, seguidora de Jesús.
Notes
- ↑ «Kalender - 22. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.