Vés al contingut

Miquel d'Agullana

De Viki.cat
Per a altres significats vegeu «Miquel d'Agullana (desambiguació)».


Miquel d'Agullana
President de la Generalitat de Catalunya
77è President de la Generalitat de Catalunya
Abril 1593 - Juliol 1596
Nascut1549
Girona
Mort1597
Càrrec eclesiàsticArdiaca d'Empordà i Canonge de Girona

Miquel d'Agullana (nascut a Girona el 1549 i mort el 1596) fou un ardiaca, canonge i 77è president de la Generalitat de Catalunya.

Fou ardiaca d'Empordà el 1578. Va ser canonge de Girona, on va succeir al seu oncle Miquel d'Agullana, qui també fou el darrer abat comendatari de Sant Joan de les Abadesses, mort el 1581. Va ser el primer canonge a fer el jurament pel càrrec segons els nous preceptes del Concili de Trento, el 21 de juliol de 1578. Junt amb el seu germà Jaume d'Agullana, ardiaca de Girona (1572-1617), i seguint les passes iniciades pel seu oncle Miquel d'Agullana varen ser protectors dels jesuïtes i fundadors del Col·legi de la Companyia de Jesús a Girona (1585), situat a l'església de Sant Martí Sacosta, al costat mateix del palau dels Agullana.[1]

L'any de la seva mort, signà les capitulacions per a la construcció del retaule de la capella dels Sants Doctors a la catedral de Girona, obra de l'escultor Joan Merla. El seu germà i marmessor, l'ardiaca major de la Seu de Girona Jaume d'Agullana, continuarà l'encàrrec.

Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1593. En aquell trienni Onofre d'Alentorn i d'Oms fou el diputat militar i Francesc Bonet el diputat reial.

Bibliografia

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)
  • Joan Busquets i Dalmau. La Catalunya del barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real (1626-1683). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 8478265139. GoogleBooks
  1. ↑ Busquets. pag.576-578, 595


Precedit per:
Jaume Caçador i Claret
President de la
Generalitat de Catalunya

1593–1596
Succeït per:
Francesc Oliver de Boteller