Bobalar (Sant Jordi)
| Nivell de protecció: | P.N. Municipal |
|---|---|
| País: |  País Valencià |
| Localització: | Sant Jordi (Baix Maestrat) |
| Superfície: | 27'38 hà |
| Data de creació: | 2006 |
| Administració: | Ajuntament de Sant Jordi |
| Espècies vegetals representatives: | Carrasca i Pi blanc |
| Espècies animals representatives | - |
El Bobalar de Sant Jordi és un Paratge Natural Municipal del municipi de Sant Jordi (Baix Maestrat).
Paisatge
Cal assenyalar que el paratge s'emmarca en una zona de transició entre els relleus calcaris situats més a l'oest, amb majors pendents i caràcter més forestal, i la plana al·luvial costanera, ocupada per cultius de secà. La conca visual és àmplia, amb una bona perspectiva de l'entorn, que comprèn des dels relleus de les imponents muntanyes de la zona del Ports i la Tinença, fins a la línia de la costa, la qual cosa ofereix als visitants la possibilitat de gaudir d'atractives panoràmiques.
Aspectes geològics
Des del punt de vista geològic, l'àrea considerada s'emmarca en la plana al·luvial plioquaternària de Vinaròs-Peníscola (Plana de Vinaròs), conformada a partir de l'erosió dels relleus mesozoics carbonatats adjacents, per mitjà del desenvolupament dels ventalls al·luvials del riu Cérvol, rambla de Cervera, barranc d'Aiguaoliva, barranc del Surrac i altres. Els materials són conglomerats, graves, arenes i argiles rogenques de finals del terciari (neogen\pliocé) i principis del quaternari, amb predomini dels materials calcaris.
Vegetació
La vegetació climàcica pròpia de la zona considerada correspondria a boscos de l'associació Rubio longifoliae-Quercetum rotundi-foliae, vegetació de carrascar termòfil, amb predomini de faneròfits esclerofil·les. La vegetació està constituïda per etapes de regressió d'aquests boscos, i està dominada per matolls esclerofil·les de l'associació Querco cocciferae-Lentiscetum, formada per espècies més representatives com el coscoll (Quercus coccifera) i el llentiscle (Pistacia lentiscus), a més de les etapes de regressió pròpies d'aquest matoll, corresponents a l'aliança Rosmarino-Ericion, amb el romer (Rosmarinus officinalis) i el bruc d'hivern (Erica multiflora) com les espècies més representatives i amb la intercalació de llistonars de l'aliança Phlomido-Brachypodion. La major part del paratge presenta una coberta arbòria formada per una pineda secundària de pi blanc (Pinus halepensis) procedent de repoblació amb un sotabosc de matoll mediterrani termòfil.
Cal destacar que en aquest espai es presenten dos hàbitats naturals d'interés en el marc de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. Aquests són, concretament, el definit pel codi UE 5330 Querco cocciferae-Lentiscetum i el 6220 Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum. Aquest últim es considera un hàbitat prioritari i engloba un grup d'herbassars i pastos que creixen majoritàriament sobre sòls calcaris. En el cas del paratge Bovalar de Sant Jordi, es tracta d'herbassars pseudoestèpics dominats per gramínies perennes de dimensió reduïda del gènere Brachypodium.
Fauna
La fauna està caracteritzada per la presència majoritària d'espècies adaptades a mitjans antropitzats, amb zones de cultius i àrees de matoll i pineda. Així i tot, és possible trobar espècies d'interés per a la conservació, amb estatus d'espècie protegida pel Catàleg valencià d'espècies amenaçades. Entre l'herpetofauna destaca la presència del fardatxo (Lacerta lepida), entre les aus el gaig (Garrulus glandarius) i el cruixidell (Emberiza calandra). Entre els mamífers es troba la musaranya comuna (Crocidura russula), l'eriçó comú (Erinaceus europaeus), la fagina (Martes foina), el teixó (Meles meles) i la mostela (Mussola nivalis). A més d'aquestes espècies més notables, hi podem trobar altres espècies d'interés. Així, entre les aus trobem les busqueretes (Sylvia Melanocephala, S. Undata, S. cantillans), el bitxac comú (Saxicola torcuata), la marellenga carbonera (Parus major), el capsot (Lanius senator), la cadernera (Carduelis carduelis), el verderol (C. chloris) i el gafarró (Serinus serinus). Els mamífers estan representats per espècies com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), la musaranya nana (Suncus etruscus), el conill (Oryctolagus cuniculus) i, ocasionalment, l'esquirol (Sciurus vulgaris).
Presència humana
Pel que fa al patrimoni cultural, cal assenyalar la presència de tres antics forns per a la fabricació de calç, elements de gran interés etnològic.
Enllaços interns
Enllaços externs
{{#coordinates:40 | 29 | 25,09 | N | 0 | 19 | 14,38 | E | type:landmark_region:ES-VC | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat