Bolbait
| |||
| Localització | |||
|
| |||
| Municipi de la Canal de Navarrés | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Canal de Navarrés Manc. La Costera-Canal Xàtiva | ||
| Gentilici | Bolbaití, bolbaitina | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 40,40 km² | ||
| Altitud | 253 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
1.369 hab. 33,89 hab/km² | ||
| Coordenades | 39° 03′ 50″ N, 0° 40′ 26″ O / 39.06389°N,0.67389°O{{#coordinates:39 | 03 | 50 | N | 0 | 40 | 26 | W | type:city(1369)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Distàncies | 84,1 km de València 12 km de Énguera | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PP, 3 PSPV i 1 IxB Práxedes Polop Argente (PP) | ||
| Codi postal | 46822
| ||
| Festes majors | Després de Setmana Santa | ||
| Patró/Patrons | Sant Francesc de Paula | ||
| Web | |||
Bolbait (en castellà, Bolbaite) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.
El terme municipal limita amb Xella, Énguera, Navarrés i Quesa.
Geografia
Situat a la conca del riu Sellent, Bolbait es troba al centre de la comarca. La superfície del terme és ondulada, alçant-se d'est a oest, des dels 250 fins els 600 m.
S'arriba des de València, a través de la A-7 i la CV-580.
Historia
Existeixen referències d'haver estat poblat en èpoques prehistòriques i també pels ibers. Però la fundació del lloc és musulmana; ells li donaren el nom d'Albait, que significa alqueria o caseriu. La conquesta tingué lloc en 1244 i el poble va mantenir la seua població àrab, la qual, sota el comandament d'Azadrac, s'aixecaren contra Jaume I (1208-1276), qui va derrotar-los i, després d'expulsar-los, va repoblar Bolbait amb moros fidels procedents d'altres contrades. Pasqual Maçana, en maig de 1394, assolí el senyoriu del lloc. En 1443 passà a mans de Joan Marradés amb la categoria de baronia. En 1535 s'independitza de la parròquia de Xella. Fou lloc de moriscs –el 1609 l'habitaven 210 famílies– i després de la seua expulsió va quedar despoblat. Es va repoblar, segons la carta pobla del 1612, amb 16 famílies procedents d'altres llocs; durant aquest segle els senyors feudals van ser els Cabanyelles i els Pardo de la Casta, barons d'Alaquàs; posteriorment passà a mans dels Fernàndez de Còrdova, comtes de Priego, als Lanti della Rovere i, finalment, als Manfredi.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2012 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.420 | 1.402 | 1.421 | 1.439 | 1.432 | 1.411 | 1.436 | 1.458 | 1.452 | 1.385 | 1.515 | 1.489 |
Economia
En la zona d'horta es conreen principalment els cítrics, altres fruiters i hortalisses que es reguen amb aigües de la font de 'Las Fuentes'. Com a conreus de secà, si fan els garrofers i destaquen les plantacions d'oliveres que suposen més del 50 % de la producció anual agrícola de secà. Cal mencionar l'excel·lent qualitat de l'oli d'oliva verge.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Luís Juáres Argente | CIEB |
| 1983 - 1987 | Luís Juáres Argente | CIEB |
| 1987 - 1991 | Luís Juáres Benito García |
CIEB |
| 1991 - 1995 | Evaristo Argente García | PSPV |
| 1995 - 1999 | Evaristo Argente García | PSPV |
| 1999 - 2003 | José Luís Juárez García | PSPV |
| 2003 - 2007 | José Luís Juárez García | PSPV |
| 2007 - 2011 | Práxedes Polop Argente | PP |
| Des del 2011 | Práxedes Polop Argente | PP |
Monuments
- Església de Sant Francesc de Paula. Construïda en 1521 i reconstruïda, en estil barroc, en 1780.
- Ermita de Santa Bàrbara.
- Castell. Va haver de quedar arruïnat ja en època àrab. Nogensmenys, en el segle XVI els senyors de Pardo Costa hi construïren la seua casa palau. Actualment és propietat particular i l'ajuntament fa les gestions escaients per a la seua compra i rehabilitació.
Festes locals
- Festes Patronals. Se celebren la setmana posterior a la Setmana Santa, en honor del patró San Francesc de Paula. Estes festes tenen gran tradició i desperten l'interès per la desfilada de Comparses de Moros i Cristians (el diumenge següent a la Pasqua).
- Estiu Cultural. Del 22 de juliol al 13 de agost, amb activitats culturals, lúdiques i esportives.
- Santa Bàrbara. Se celebra el primer cap de setmana de desembre.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
