Vés al contingut

Bolbait

Bolbait
Bolbaite
Escut de Bolbait
(En detall)
Localització

Localització de Bolbait respecte del País Valencià Localització de Bolbait respecte de la Canal de Navarrés


Municipi de la Canal de Navarrés
Castell de Bolbait.
Castell de Bolbait.
Castell de Bolbait.
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Canal de Navarrés
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva
Gentilici Bolbaití, bolbaitina
Predom. ling. Castellà
Superfície 40,40 km²
Altitud 253 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
1.369 hab.
33,89 hab/km²
Coordenades 39° 03′ 50″ N, 0° 40′ 26″ O / 39.06389°N,0.67389°O / 39.06389; -0.67389{{#coordinates:39 | 03 | 50 | N | 0 | 40 | 26 | W | type:city(1369)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 84,1 km de València
12 km de Énguera
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
5 PP, 3 PSPV i 1 IxB
Práxedes Polop Argente (PP)
Codi postal 46822
Festes majors Després de Setmana Santa
Patró/Patrons Sant Francesc de Paula
Web

Bolbait (en castellà, Bolbaite) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

El terme municipal limita amb Xella, Énguera, Navarrés i Quesa.

Geografia

Situat a la conca del riu Sellent, Bolbait es troba al centre de la comarca. La superfície del terme és ondulada, alçant-se d'est a oest, des dels 250 fins els 600 m.

S'arriba des de València, a través de la A-7 i la CV-580.

Historia

Existeixen referències d'haver estat poblat en èpoques prehistòriques i també pels ibers. Però la fundació del lloc és musulmana; ells li donaren el nom d'Albait, que significa alqueria o caseriu. La conquesta tingué lloc en 1244 i el poble va mantenir la seua població àrab, la qual, sota el comandament d'Azadrac, s'aixecaren contra Jaume I (1208-1276), qui va derrotar-los i, després d'expulsar-los, va repoblar Bolbait amb moros fidels procedents d'altres contrades. Pasqual Maçana, en maig de 1394, assolí el senyoriu del lloc. En 1443 passà a mans de Joan Marradés amb la categoria de baronia. En 1535 s'independitza de la parròquia de Xella. Fou lloc de moriscs –el 1609 l'habitaven 210 famílies– i després de la seua expulsió va quedar despoblat. Es va repoblar, segons la carta pobla del 1612, amb 16 famílies procedents d'altres llocs; durant aquest segle els senyors feudals van ser els Cabanyelles i els Pardo de la Casta, barons d'Alaquàs; posteriorment passà a mans dels Fernàndez de Còrdova, comtes de Priego, als Lanti della Rovere i, finalment, als Manfredi.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2012
1.420 1.402 1.421 1.439 1.432 1.411 1.436 1.458 1.452 1.385 1.515 1.489

Economia

En la zona d'horta es conreen principalment els cítrics, altres fruiters i hortalisses que es reguen amb aigües de la font de 'Las Fuentes'. Com a conreus de secà, si fan els garrofers i destaquen les plantacions d'oliveres que suposen més del 50 % de la producció anual agrícola de secà. Cal mencionar l'excel·lent qualitat de l'oli d'oliva verge.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Luís Juáres Argente CIEB
1983 - 1987 Luís Juáres Argente CIEB
1987 - 1991 Luís Juáres

Benito García

CIEB
1991 - 1995 Evaristo Argente García PSPV
1995 - 1999 Evaristo Argente García PSPV
1999 - 2003 José Luís Juárez García PSPV
2003 - 2007 José Luís Juárez García PSPV
2007 - 2011 Práxedes Polop Argente PP
Des del 2011 Práxedes Polop Argente PP

Monuments

  • Església de Sant Francesc de Paula. Construïda en 1521 i reconstruïda, en estil barroc, en 1780.
  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Castell. Va haver de quedar arruïnat ja en època àrab. Nogensmenys, en el segle XVI els senyors de Pardo Costa hi construïren la seua casa palau. Actualment és propietat particular i l'ajuntament fa les gestions escaients per a la seua compra i rehabilitació.

Festes locals

  • Festes Patronals. Se celebren la setmana posterior a la Setmana Santa, en honor del patró San Francesc de Paula. Estes festes tenen gran tradició i desperten l'interès per la desfilada de Comparses de Moros i Cristians (el diumenge següent a la Pasqua).
  • Estiu Cultural. Del 22 de juliol al 13 de agost, amb activitats culturals, lúdiques i esportives.
  • Santa Bàrbara. Se celebra el primer cap de setmana de desembre.

Referències

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs