El Verger
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Verger». |
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi de la Marina Alta | |||
 | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Alta Manc. de S.S. de la Marina Alta Dénia | ||
| Gentilici | Vergerí, vergerina[1] Vergerer, vergerera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 8,20 km² | ||
| Altitud | 21 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|50|Plantilla:Puntdecimal|N|0|00|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Organització Nuclis |
1 | ||
El Verger és un municipi de un sol nucli de població amb vora 5 mil habitants. Se situa a 1,5km al nord de la vila d'Ondara, a la fita septentrional de la comarca de la Marina Alta, País Valencià. Els principals punts d'interès hi són el carrer Major, dues torres de caire medieval, l'església neoclàssica i un paratge natural anomenat el safari parc. L'escut del poble, recuperat fa poc, fa referència al nom: porta dos arbres i quatre flors.
Geografia
.jpg)
El terme municipal fita amb els de Beniarbeig, Benimeli, Murla, Dénia, Ondara i els Poblets. El municipi es troba a 91 km tant d'Alacant com de València, i administrativament conforma la frontera de la província d'Alacant amb la de València, al barranc del Molinell. El poble està a 3 km de la mar Mediterrània. Li travessa el riu Girona o riu del Verger[1], que ha desbordat diverses vegades, l'última al 2007. El Verger es troba al delta d'aquest riu,[1] i la majoria de les cases a la vora oest del riu, amb tres ponts que l'uneix amb les cases de l'altra banda, tradicionalment anomenada senzillament l'altra banda del riu, i amb la mar més enllà. El poble se situa en una altitud entre els 10 i 25 m.[1] A la seua esquena rau Segària (506 m)[1], una muntanya que forma part del sistema Bètic i que sol acollir moltes excursions senderistes i dóna nom al col·legi local. Al voltant de l'entrada nord del poble es troba una gran urbanització de recent construcció. Una gran part del seu terme és dedicada a l'agricultura, és a dir les hortalisses i la taronja; una part menor es dedica al secà.[1] Tradicionalment la platja de l'Almadrava s'ha considerat la del Verger, encara que en realitat pertany als Poblets.
Història
Els pocs testimonis escrits que han sobreviscut indiquen que el Verger fou d'origen un aplec de cases i terrenys posseïts per un ric àrab de Dénia. El 1245 fou conquerit per les tropes de Jaume I i fou donat en senyoriu a Pere Eiximén Carròs, capità dels exèrcits del rei. En tal moment tenia una població gairebé exclusivament musulmana. El poble pertangué a la Taifa de Dénia i amb la reconquesta passà a formar part del nou Regne de València i de la comarca històrica de la Marina.[2]
Als primers segles de domini cristià, el Verger continuaria tenint una població sobretot musulmana, i pertanyia a la fillola d'Ondara.[2][1] Un avanç important en l'expansió del poble fou la creació d'una parròquia pròpia, ja que prèviament havia conformat només part del la rectoria de Dénia, fet que hauria ocorregut entre l'any 1534 i el 1541.[2] Tanmateix, encara era una població menuda, anomenada sempre com a lloc als documents de l'època.[2] El 1563 una requisició d'armes als morics que hi vivien ens explica que en aquell moment hi havia 49 cases i una població morisca de vora 220.[2] Aquests nombres augmentaven fins que, el 1609, hi ha via 80 cases i al voltant de 360 moriscos. Amb l'expulsió dels moriscos aqueix mateix any però, el poble quedà quasi totalment despoblat.[2]
Com la majoria d'aquesta part del País Valencià, després de l'esmentada expulsió els nous pobladors vingueren, no només dels pobles limítrofs -en aquest cas Dénia i Pego, segons explica la carta de poblament[2]-, sinó també de les Illes Balears, generalment Mallorca i especialment a la Marina. Tal casualitat explica els trets mallorquins a la parla de la zona. De tota manera, no recuperaria la població perduda fins ben entrat el segle XVIII.[2] El 1910, hi vivien 1.997 persones.[2]
Al segle XVI el senyor del Verger era Joan Jeroni Vives, i continuà en la seua família fins al 1850, quan el vengué als marquesos de Dénia. Així pertangué al Marquesat de Dénia fins a la modernitat.[3][1]
A principi del segle XX el Verger tenia una escola per a xiquets i una per a xiquetes.[2] També assolí la fita de tenir estació a la línia de tren Dénia - Gandia - Carcaixent,[2] un servei que s'interromprà el 10 de febrer de 1974.[4] Des d'aleshores, ha sigut un reclam polític la restitució al poble d'una moderna línia de ferrocarril.
El 12 d'octubre de 2007, fortes pluges que superaren els 400 mm, causaren el riu Girona de desbordar-se. Aquesta riuada destrossà 80 cases al llarg del riu al seu pas pel Verger, i arribà als dos metres d'alçada en alguns carrers. Fou el major creixement documentat del Girona, deixant els ponts malmesos i la mort d'una persona. L'any 2007 també marca una fita amb la nova circumval·lació de la carretera nacional, que ha permès la recuperació de la travessia per al trànsit intern i l'expansió del poble amb la construcció de noves finques al voltant de les eixides nord i sud. Aquest any s'ha vist la reconstrucció de tota la zona fronterera amb el riu, la creació d'un petit parc vora el Girona, i l'empedrament dels carrers de tota la vila vella.
Demografia
La població actual censada és de 4.839 habitants.[5] Un 18,40% dels veïns són de fora de l'Estat Espanyol, principalment marroquí, alemanya i romanesa.[6]
| Evolució demogràfica del Verger [7] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | ||||||||||
| Població | 1.287 | 1.781 | 2.093 | 1.997 | 1.806 | 2.115 | 2.262 | 2.391 | 3.033 | 3.311 | |||||||||
| 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||
| Població | 3.727 | 3.601 | 3.642 | 4.490 | 4.538 | 4.688 | 4.847 | ||||||||||||
Cultura
La biblioteca municipal es troba a l'antiga estació de trens, just darrere de l'ajuntament. Té un assortiment de llibres i revistes tant en català com en castellà, i ofereix accés gratuït a internet. Avui en dia té un horari d'obertura de mitja jornada. L'espai de cultura més important és la Fàbrica de Sabó, un magatzem industrial situat al nucli urbà i rehabilitat com a centre cultural. Hi ha unes quantes colles de músics, i una de dolçainers de molta fama anomenada Tocant i Rodant.
La llengua del Verger és el català. Segons els censos de la Generalitat Valenciana de 1991, 97,9% ho podien entendre, 87,8% el sabien parlar, 63,2% el sabien llegir i 30,4% el podien escriure.[8]
Festes
El Verger és conegut per les seues festes, especialment els Moros i Cristians del 12 al 15 de l'agost. Cal esmentar també la Nit de les Paelles, durant la qual les colles s'acampen al carrer i preparen paella a l'engròs, i els Bous al Carrer, una correguda de bous al carrer Major. Altres festes i esdeveniments són les dels patrons (la Mare de Déu del Roser, Sant Roc i Sant Isidre), les Carrosses, el mercat medieval i la fira dels comerços. A vora del riu, hi ha una zona d'esplai amb paellers.
Religió
El Verger té una església, situada junt amb la Torre del Palau a la part més al sud del poble. El patró de El Verger és Sant Roc. La patrona és la Mare de Déu del Roser.
Administració
L'ajuntament es troba a la plaça del Ajuntament, on antigament hi havia el col·legi, i destaca una entrada amb un pont que travessa una font. L'actual alcalde, investit l'any 2007, és Miguel González del Partit Popular.
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Benjamín Almiñana Serra | AEV |
| 1983 - 1987 | Vicente Domenech Escrivà | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Vicente Domenech Escrivà | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Mateo Salort Rovira | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Esteban Aguilar Català | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Esteban Aguilar Català | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Miguel González Baño Manuel Martínez Pulido |
PP BLOC |
| 2007 - 2011 | Miguel González Baño | PP |
| Des del 2011 | n/d | n/d |
Comerços i serveis
Hi ha molts comerços al Verger, destacant-hi els bars i cafés, botigues de roba i de baix preu, papereria, i magatzems de material d'obra. Té tres supermercats: Mas y Mas, Consum, Aldi. Al polígon comercial, al nord del poble, es pot trobar bastants magatzems de material i articles domèstics.
Entre els serveis hi ha la farmàcia, els correus, la biblioteca, l'oficina de turisme, i la llar de pensionistes.
El mercat es fa cada divendres al carrer Divina Aurora.
Transport
L'empresa d'autocars Alsa és l'encarregada del transport públic entre el municipi i València, Alacant i Dénia. L'antiga estació de tren testimonia l'antic ferrocarril Dénia-Carcaixent[4] Actualment les estacions més properes són la de rodalies de València a Gandia i la del TRAM de Dénia.
La carretera N-332 i l'autopista A-7 (eixida d'Ondara) vinculen El Verger amb la xarxa viària. Així mateix existeix un carril bici entre el poble i Pego.
Llocs d'interés
- Església de la Mare de Déu del Roser, d'estil neoclàssic, fou acabada l'any 1732[3] substituint a l'antic temple, el qual per l'augment de la població havia quedat petit, i que se situava a l'actual carrer del Príncep d'Astúries. Està rematada per una volta de canó. A l'interior s'hi venera a la patrona de la població, la Mare de Déu del Roser, obra del valencià Pio Mollà, el retaule major del 1941, que substitueix al destruït el 1936. Tot el patrimoni del temple és posterior al 1936, a excepció de la talla de Sant Esteve, que fou salvada del foc per una família que l'amagà a la seua casa.
- Torre del Blanc de Morell o de la Cremadella. Edifici d'interés arquitectònic del baixmedieval. D'origen àrab (segles XI i XII), es troba a la partida rural de la Cremadella.[3]
- Torre del Palau dels Medinaceli, única resta del palau del mateix nom.[3] Alberga l'oficina de turisme i es troba al carrer de l'Església.
- Mur àrab En queden algunes restes, integrades al mur de contenció del riu Girona.
- Antic ajuntament al carrer de l'antiga carretera.
- Carrer Major, el carrer més representatiu del Verger, que presenta diverses cases acolorides d'estil tradicional de la Marina.
- Serra de Segària, centre de senderisme més habitual de la contornada, compartida amb els termes d'Ondara i Beniarbeig al sud i Pego al nord.
- Safari Parc De certa fama al País Valencià, aquest paratge natural, que incorpora un zoo i on se celebra un mercadet cada setmana, es troba just al nord del municipi, direcció Pego. Actualment, es troba tancat a causa de la competència de parcs naturals a la Comunitat Valenciana com els que s'hi troben a Benidorm.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Enciclopèdia Catalana
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Plana web de l'Ajuntament del Verger: Història
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 País Valencià, poble a poble
- ↑ 4,0 4,1 «METROBARNA: El último viaje del tren Gandia-Dénia».
- ↑ Plana web de l'Ajuntament del Verger: Població
- ↑ Explotació estadística del cens del 2006 segons l'Institut Nacional d'Estadística. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
- ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional de Estadística. Alteracions dels municipis als Censos de Població des del 1842 Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des del 1996.
- ↑ Xifres de la Generalitat Valenciana
Enllaços externs
- Ajuntament del Verger
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- pàgina web de la banda de música del Verger
- pàgina dels moros i cristians del Verger
- fotos de la riuada del Verger
| |||||