Cangas del Narcea
|
|
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
| |||||
| Localització | |||||
| Estat • Comunitat • Partit judicial • Parròquies |
Espanya Principat d'Astúries Cangas del Narcea 54 | ||||
| Capital | Cangas del Narcea | ||||
| Gentilici | Cangués/Canguesa | ||||
| Superfície • Total • % Astúries |
1r 823,57 km² 7,76 | ||||
| Altitud | nd msnm (màx.:Cuetu d'Arbás 2.007 ) | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
13.213 hab. 16,04 hab/km² | ||||
| Coordenades | 43° 10′ 17″ N, 6° 32′ 20″ O / 43.17139°N,6.53889°O{{#coordinates:43 | 10 | 17 | N | 6 | 32 | 20 | W | type:city | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Dirigents: • Alcalde: |
José Manuel Martínez González (Grupo Mixto) | ||||
| Codi postal | de 33800 al 33819
| ||||
| Web | |||||
Cangas del Narcea és el concejo més gran de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries i un dels més grans d'Espanya. Està situat al sudoest del Principat. La capital és Cangas del Narcea, que es travessada pel riu Narcea del que procedeix el seu nom i pel riu Naviego. Limita al nord amb Allande i Tineo, a l'oest amb Ibias, al sud amb Degaña i el municipi lleonès de Laciana, i per l'est amb Somiedo.
Té una població de 15.437 habitants, amb capital a la vila de Cangas del Narcea, i les seves poblacions amb més nombre d'habitants són per aquest ordre, la capital Cangas del Narcea, Corias, Limés, Moal, Llano, Rengos i Gedrez. La capital està a una distància de 90 kilòmetres d'Oviedo, la seva principal via de comunicació és la carretera autonòmica del corredor del Narcea.
Història
Prehistòria i antiguitat
El concejo no té una similitud en restes del paleolític amb els concejos veïns que si els tenen, així les restes tumulars que en els concejos limítrofs hi ha en gran abundància, aquí tot just existeixen. Els indrets més arcaics on es van detectar restes corresponen a l'Edat de Ferro i la Cultura Castrenya, que és representada amb més de vint emplaçaments de gran importància, amb abundants restes de treball d'or que es poden agrupar en tres conjunts: en primer lloc el de la vall del riu Eirrondu, en segon lloc prop del cabal del Narcea i un tercer lloc al costat del riu Ibias, on es van trobar restes de monedes i de ceràmica que completa les proves de la presència romana en aquesta zona.
El que sí hi ha és una absència de notícies que va des del poder romà fins a l'edat mitjana, on vam començar a trobar ja notícies d'aquest territori però no amb la configuració que té avui dia el concejo de Cangas del Narcea, ja que en un primer moment les seves extensions es reduïen a la vall del riu Naviego. Per altra banda es creu que en els segles X i XI havia en aquesta zona una gran quantitat d'aristocràcia amb grans propietats que van fundar monestirs. Tots aquests petits monestirs van caure sota el predomini del de Corias, que va tenir una gran influència en la història d'aquest concejo. Va ser fundat pels comtes Piñolo i Aldonza, pertanyents a la més influent noblesa asturiana, amb una gran fortuna tant en terres com en diners.
Edat mitjana i moderna
En el segle XIII, va ser Alfons X de Castella qui amb el seu programa de repoblació, fundà una pobla a la qual es deia Cangas de Sierra en 1255, centralitzant-se aquí la hi activitat administrativa i econòmica d'aquesta zona. La baixa edat mitjana va portar per al concejo de Cangas, el pas per diferents mans senyorials, com una manera de portar el suport d'aquests a la corona. Va ser Alfons XI de Castella el qual va donar una sèrie de privilegis a la gent de la zona i al monestir de San Juan de Corias, per a evitar el despoblament de la zona.
Els segles XIV i XV, estan marcats per diferents tipus de lluites, fins a caure el concejo en mans de la poderosa família Quiñones, sent restituït més tard a la corona per Enric III de Castella, però tanmateix va haver diferents enfrontament entre els corregidors manats per la corona i la família Quiñones, que ara ostentaven el comtat de Luna, que acaba en un plet que es va resoldre en 1553 a favor del rei, aconseguint Cangas la seva autonomia, amb jurisdicció ordinària de reialenga. L'Edat Moderna, portarà grans canvis, tant territorials com administratius, destacant la desamortització de Felip II que no va assolir esfondrar el poderío del monestir de San Juan de Corias, que ja havia anat perdent influència i algunes terres en els anys anteriors, però que seguia tenint la seva influència sobre un vast territori.
En els segles XVI i XVII, el concejo de Cangas del Narcea passa a formar part de la Junta General del Principat d'Astúries. En aquest segle, la dedicació del concejo és principalment ramadera i agrícola. En el segle XVIII, cal destacar una activitat antisenyorial pels abusos comesos per la noblesa, manant un memorial al rei amb totes les queixes, aquest va ser un llarg procés que continuarà en l'Audiència d'Oviedo i en el Consell de Castella, fins a assolir l'abolició de tots els drets senyorials.
Edat contemporània
El segle XIX, porta la guerra de la Independència i el concejo va ser envaït per dues vegades, amb l'incendi del seu arxiu i ajuntament. Però el més important d'aquesta època va ser la desamortització de Mendizábal, que va acabar completament amb el monestir de San Juan de Corias, venent-se tot el seu patrimoni quedant el monestir abandonat durant trenta anys, fins que va anar de nou ocupat per una comunitat de dominics. En aquest segle Cangas seguia dintre del seu tradicional aïllament, ampliat per la falta del ferrocarril, encara que malgrat tot, la vila de Cangas va començar a tenir un gran creixement a causa de altre tipus de comunicació com van anar les carreteres: Espina-Ponferrada, Cangas-Oviñana, i Puente Nuevo. El segle XX, portarà en els seus començaments un canvi de nom, la corporació de Cangas del Tineo la canvia per Cangas del Narcea, això va ser degut al fet que la vila és ja el centre de tot aquest territori i no volia tenir una dependència de Tineo.
Parròquies
El concejo de Cangas del Narcea està dividida en 54 parròquies:
| * Adralés |
Evolució demogràfica

Té les mateixes característiques que molts municipis rurals asturians, com pot ser la seva incapacitat per a mantenir la seva població i un èxode cap a les zones industrialitzades del centre d'Astúries. Aquest concejo té una peculiaritat i és que a l'estar tan separat del centre, el seu èxode rural no havia començat quan ja havia començat en altres concejos, pel que aquí es retardà i fins i tot va ser molt més lent, arribant la seva capital a tot el contrari, en la dècada dels 70 emparada per la seva activitat minera, que estava en gran auge per aquella època.
Fins i tot avui dia el seu capital segueix augmentant arribant a tenir més de 9.000 habitants i rondant la categoria de petita ciutat, encara que geogràficament es pot considerar com a tal ja que posseïx tots els serveis d'una gran ciutat (hospital, jutjat, hisenda, conserjerías...), la capital és un pur nucli de serveis que es troba situat entre el top 10 dels nuclis mes urbans i grans d'Astúries, actua com una autèntica capital del suroccident, vertebrant aquest i arribant a ser el nucli urbà més gran l'occident, Cangas capital estén el seu arc d'influència per la resta de l'occident asturià i la comarca de laciana (Lleó).
La capital ha quadruplicat la seva població en contraposició amb la resta del concejo que va ser tenint una emigració cap a diferents punts com van ser República Argentina, Madrid i el centre industrial d'Astúries.Actualment es percep certa tornada dels emigrats, especialment dels madrilenys després de la jubilació. Destacar que el nombre d'habitants del concejo segueix baixant (actualment a un ritme normal)i s'espera que pràcticament s'estabilitzi en els pròxims anys, a pesar del baixò experimentat qualificat per alguns sectors com alarmant no pot ser qualificat com a tal ja que altres concejos miners de la conca minera central han experimentat un despoblament major àdhuc estant molt més prop o inclosos en l'àrea metropolitana central asturiana. Amb tot això, Cangas del Narcea té una estructura demogràfica de les més joves d'Astúries i la seva taxa de natalitat és de les més altes del Principat, sent tot això a causa de la seva explotació minera que encara que està en forta reculada proporciona més del 30% de l'ocupació, encara que es preveu que per al 2005 haurà una reducció del 50% de llocs de treball pels nous plans de reconversió.
Economia
A part del sector miner, Cangas del Narcea posseeix un important sector ramader i agrícola, sent també d'esment la seva producció vinícola d'elaboració artesanal, però que, en el cas de la indústria agropecuària, també està en franca reculada. No és així el cas del sector vitivinícola que ha apostat per una producció de qualitat basada en les varietats tradicionals de raïm. El futur econòmic de Cangas del Narcea depén de la cada vegada major afluència de turistes que visiten els carrers de la Vila a més del vast patrimoni cultural i ecològic repartit al llarg de tot el Concejo. Com punt àlgid d'aquest gir cap al turisme trobem la inauguració del Parador de Turisme de Corias que es produirà en l'any 2010 i les obres del qual ja han donat començament, serà el major parador d'Espanya.
Política
Al concejo de Cangas del Narcea, des de 1979, el partit que més temps ha governat ha estat el PSOE de la mà de José Manuel Cuervo Fernández, que ha governat des de 1983 fins a 2007 (vegeu Llista d'alcaldes de Cangas del Narcea). En 2007, va arribar a l'ajuntament IU, el grup amb menys representació política del concejo. Aquest fenomen, es va produir gràcies al suport dels 6 regidors del PP, que sumats als 3 d'Izquierda Unida, superen als 8 del PSOE.
José Manuel Cuervo Fernández, candidat del PSOE i exalcalde, des del primer moment va manifestar la seva intenció de governar en solitari, encara que posteriorment va començar a negociar amb IU però sense massa entusiasme, trencant-se les negociacions al poc temps, la qual cosa li acabaria costant el bastó de comandament. Aquest inesperat pacte va posar en risc les negociacions per a arribar a un govern de coalició entre IU i PSOE en la Junta General del Principat d'Astúries, (encara que finalment no es va portar a terme) i va motivar l'expulsió del partit del candidat d'IU i als seus altres dos companys de partit, tal com va exigir el PSOE per a reprendre les negociacions a nivell autonòmic, encara que aprofitaria aquesta situació per a trencar unes negociacions que s'estaven portant a terme de mala gana de Javier Fernández (secretari general de la FSA). Aquest nou govern parteix amb bastants dificultats al ser governat gairebé en exclusiva pels 3 regidors d'IU (o exregidors) i haver de contar amb el suport dels 6 regidors del PP per a aprovar les seves propostes.
| PSOE | AP / PP | PCE / Izquierda Unida - BA | UCD / CDS | URAS | PAS | UCA | Altres | Total | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 1 | 3 | 2 | 9 | - | - | 5 | 1 | 21 |
| 1983 | 7 | 5 | 6 | - | - | - | - | 3 | 21 |
| 1987 | 10 | 3 | 3 | 5 | - | - | - | 0 | 21 |
| 1991 | 11 | 6 | 3 | 0 | - | 1 | - | 0 | 21 |
| 1995 | 8 | 6 | 2 | 0 | - | 1 | - | 1 | 17 |
| 1999 | 9 | 5 | 1 | - | 1 | 0 | - | 1 | 17 |
| 2003 | 7 | 7 | 2 | - | 1 | 0 | - | 0 | 17 |
| 2007 | 8 | 6 | 3 | - | 0 | - | - | 0 | 17 |
Canguesos il·lustres
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- Cangas del Narcea, LA PORTA DEL PARADIS
- Ajuntament de Cangas del Narcea
- Federació Asturiana de Concejos
- Reserva natural de Muniellos
- Pàgina Personal sobre el concejo de Cangas del Narcea
| Municipis del Principat d'Astúries | |
|---|---|
| Allande | Aller | Amieva | Avilés | Belmonte de Miranda | Bimenes | Boal | Cabrales | Cabranes | Candamo | Cangas de Onís | Cangas del Narcea | Caravia | Carreño | Caso | Castrillón | Castropol | Coaña | Colunga | Corvera de Asturias | Cudillero | Degaña | El Franco | Gijón | Gozón | Grado | Grandas de Salime | Ibias | Illano | Illas | Langreo | Laviana | Lena | Llanera | Llanes | Mieres | Morcín | Muros de Nalón | Nava | Navia | Noreña | Onís | Oviedo | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baja | Pesoz | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Las Regueras | Ribadedeva | Ribadesella | Ribera de Arriba | Riosa | Salas | San Martín de Oscos | San Martín del Rey Aurelio | San Tirso de Abres | Santa Eulalia de Oscos | Santo Adriano | Sariego | Siero | Sobrescobio | Somiedo | Soto del Barco | Tapia de Casariego | Taramundi | Teverga | Tineo | Valdés | Vegadeo | Villanueva de Oscos | Villaviciosa | Villayón | Yernes y Tameza | |