Salas


([[Bandera Plantilla:Deod'\|En detall]])	([[Escut Plantilla:Deod'\|En detall]])

Localització

Estat
• Comunitat
• Partit judicial
• Parròquies Espanya
Principat d'Astúries
Grado
28

Capital

Salas

Gentilici Salense.

Superfície
• Total
• % Astúries Plantilla:Ordinal
227,11 km²
2,14

Altitud nd msnm
(màx.:El Aguión, 923 )

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:43|Plantilla:Puntdecimal|N|6|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city|primary|name=}}

Dirigents:
• Alcalde: José Manuel Menéndez Fernández (PSOE)

Codi postal 33860

Web

http://www.ayto-salas.es

Salas és un concejo del Principat d'Astúries, situat al centre-occidente de la regió; tal i com diuen les guies turístiques, Salas és "la Puerta del Occidente" d'Astúries. Limita al nord amb Valdés, Cudillero i Pravia, al sud amb Belmonte de Miranda, a l'est amb Pravia, Candamo i Grado i a l'oest amb Tineo i novament amb Valdés.

La capital del concejo és la vila homònima de Sales, i al costat d'aquesta, destaquen les localitats de Cornellana, situada a l'Est en la vega del Narcea, en la seva confluència amb el Nonaya, i La Espina, poble assentat en un estratègic encreuament de camins, a la part alta del Port de La Espina. des d'on el camí es bifurca amb direcció a Tineo, i d'allí a Pola de Allande o Cangas del Narcea; o bé cap a terres de Valdés, descendint la carretera per la vall del ric Esva cap a Brieves, Trevías o Luarca, ja en la costa.

Història

Prehistòria i època romana

Els primers indicis que mostren l'existència d'ocupació humana en el concejo provenen de diverses troballes, dispersos per tot el municipi, de materials lítics de moments paleolítics. Les primeres evidències més sòlides es corresponen amb el període megalític, sent manifestada la seva existència en diversos llocs amb formacions de necròpolis tumulars. Són de destacar els túmuls de la Serra de les Traviesas a L.leiguazu, el túmul de Terra Riba a Cermoño, la necròpoli de La Campa de San Juan a Mallecina i la necròpoli de Penausén a l'alt de Carrales (La Bouga). De l'Edat del Bronze es descobriren diversos materials metàl·lics com un destral plana de bronze trobada al Regueru Secu (Figares), i les destrals de taló i anelles d'Alava i Malleza.

Es coneixen alguns castros a Casazorrina, Alava, Láneo, Linares, Priero, Godán, Santiago de la Barca, San Esteban de las Dorigas, San Antolín de las Dorigas, Figares i Soto de los Infantes. Cap d'ells ha rebut l'atenció arqueològica que ens confirmi la seva adscripció cronològica o cultural, encara que seria d'esperar que arrenquessin de l'Edat del Ferro fins a arribar als primers moments de l'època romana. La ocupació romana deixa diverses mostres en el concejo, sent importants les nombroses explotacions auríferes que es manifesten amb múltiples curtes mineres (com les de Godán-Ablaneda, Carlés, El Courío); canals hidràulics (com els quals van des de La Pereda fins a Ablaneda i Godán); i estanys de captació d'aigua (com els de Els Muel.els o el Pozu Ful.leirico). En relació de proximitat a les labors extractives de Ablaneda va aparèixer una làpida que contenia la inscripció romana de: "aquí jeu Flavio Cabarco, fill d'Auledo i de Caya, de la tribu o la família de Beriso mort als XV anys d'edat". Altres evidències relacionades amb la presència romana són les restes d'una vila romana en Doriga, i multitud de topònims que podrien fer-nos intuir la seva procedència romana.

Edad Mitjana

La primera notícia documentada de Salas, correspon a l'època medieval i en ella es fa referència d'una donació efectuada pel príncep Gonzalo en l'any 896 al bisbat Ovetense, cedint-li diversos béns entre els quals es trobava l'església de San Martín. Fruela II d'Asatúries cedeix en el 912 la Vila Azeliana a Salas i Anonaya i el 1006 la reina Velasquita cedeix el monestir de San Martín de Salas. De l'any 1024 data la fundació d'un monestir que estaria lligat estretament amb el concejo. Es tracta del monestir de San Salvador de Cornellana, construït per ordre de la infanta Cristina i que seria cedit en l'any 1122 pel comte Suero Bermúdez i la seva esposa Enderquina a l'ordre de Cluny. El 21 de juliol d'aquest any Alfons VII concedeix i delimita el vedat del monestir, de la jurisdicció del qual va a dependre la població, fins que passi al municipi independent de Salas en 1827, ja entrat el segle XIX.

En 1138 Alfons VII de Castella va atorgar les localitats de Salas, Lamuño, i els vedats de San Salvador i Linares a la família Lamuño, passant aquestes localitats a ser el Senyoriu de Salas, la família Lamuño matendría el títol de Senyors de Salas fins a l'abolició dels Senyorius en 1837.L'actual escut de Salas és el d'aquesta família. La vila de Salas apareix en fonts documentals associades al riu que flueix per les seves terres, coneixent-se com Salas de Nonaya. Salas va ser poblant-se a poc a poc arribant a aconseguir en 1277 la carta de poblament per obra i gràcia d'Alfons X el Savi, instituint-se la vila i el concejo de Sales.

El nucli generador de la pobla el constituïa un castell donat per la reina Urraca en 1120 al Comte Sèrum. Aquesta concessió de pobla implicarà diversos conflictes amb el vedat monacal de San Salvador de Cornellana al que va desplaçar la influència sobre la zona. En 1277 Salas ja exerceix vida municipal signant la carta de germanor amb els concejos d'Avilés, Pravia, Grado, Somiedo, Valdés, Tineo, Cangas del Narcea i Allande, tenint aquest esdeveniment lloc a La Espina.

A principis del segle XIV, en 1301, va haver un conflicte entre l'arquebisbe d'Oviedo i el concejo de Valdés perquè els habitants del vedat de Lavio són rebuts com veïns en Luarca. Així mateix, en 1316, durant la minoria d'edat d'Alfons XI de Castella, Sales forma part, juntament amb molts altres concejos asturians d'una germanor que tenia com principal objectiu mantenir l'ordre en aquells díficiles moments. Ja en la segona meitat del segle XIV, entre 1373 i 1382, Salas cau sota el senyoriu del comte Alfons, fill bastard d'Enric II de Castella. No obstant això, la infatigable activitat subversiva del comte no va trigar a provocar el final d'aquest breu parèntesi en la història concejil de Salas.

A la fi del segle XV, en 1490, neix una nova germanor formada pels concejos de Grado, Pravia, Salas, Valdés i Miranda que sol·liciten als monarques el reconeixement d'una personalitat jurídica unitària. Aquests concejos estarien més tard units en el mateix partit dintre de la junta General del Principat d'Astúries. A les juntes anteriors a la formació del Principat d'Astúries, Sales va estar representada en elles per mediació de Pedro Díaz de Salas i García Fernández de Doriga.

A partir de 1594 la representació del concejo ve donada per les famílies Doriga i Malleza que acabarien entroncant-se en un mateix llinatge. El concejo sempre va ser lloc de passada obligat en les peregrinacions a Santiago pel seu recorregut interior, el que va fer que en el territori hagués hospitals per a atendre a aquestes persones, resultant de certa importància els de Cornellana, Salas i La Espina, el qual, cosa curiosa, depenia de la Mitra Compostelana.

Edat Moderna

A la fi del segle XVI, el 1594, el concejo de Salas apareix formant part de la Junta General del Principat d'Astúries. Únicament s'escapen del govern municipal els següents vedats: el d'abadenc de Cornellana, que comptava en aquells dies amb uns 100 vassalls (sense contar les vídues), qui menjaven dues vegades a l'any amb l'abat i cadascun dels quals podia valdre 5.000 maravedins; el vedat de Soto de los Infantes; el vedat de Linares, de curta durada i; el vedat de Lavio, jurisdicció de la bisbalia, passa, amb la desamortització de béns eclesiàstics promoguda en temps de Felip II, a ser redimit pels seus veïns el 3 de març de 1583 (per un valor de 706.557 maravedins), i es converteix llavors en ajuntament autònom.

Els tres vedats més importants mantenen la seva jurisdicció al marge del concejo a mitjan segle XVIII. El de Cornellana presentava una extensió de 8.790 dies de bous, sumava 116 veïns (sense les vídues) i el seu major hisendat era el monestir, que contava entre els seus béns un molí i la farmàcia. El de Soto de los Infantes comprenia uns 11.280 dies de bous i 60 veïns (també sense les vídues) i pertanyia al marquès de Valdecarzana que, a més, era el seu major hisendat. Finalment el vedat de Lavio amb 2,5 llegües de perímetre (uns 7,5 km), seguia en mans dels seus veïns; la seva hisenda més rica pertanyia a Fernando de Prado, corregidor de Calatrava.

Edat Contemporània

El segle XIX posarà fi a aquesta situació. En 1804 s'integren les parròquies de San Antolín de les Dorigas, San Esteban de las Dorigas, San Justo de las Dorigas i Santa Eulalia de las Dorigas provinents de Grau. En 1809 el mariscal Michel Ney inicia la invasió francesa d'Astúries per l'occident i passa per Salas. Fins al 17 de maig, havent arribat ja les tropes de Napoleó Bonaparte a Cornellana, el marquès de la Romana, general de l'exèrcit de defensa, no adverteix la situació, perduda ja tota capacitat de resposta. Amb la segona invasió de 1810, dirigida pel mariscal Bonet des de l'orient d'Astúries, l'exèrcit asturià va instal·lar la seva caserna general en la vila, però les seves línies van ser trencades i la localitat va tornar a ser ocupada.

Així mateix, en 1836, durant la Primera Guerra Carlina, la partida manada pel general Pablo Sanz va sofrir una contundent derrota el 24 d'octubre després de fracassar en el seu intent de prendre Oviedo. En 1820 Sales es converteix al capdavant de partit judicial i durant el trienni liberal es crea un ajuntament independent a La Espina amb jurisdicció també sobre altres llocs. Però l'any més important serà 1827, data en el qual s'integren en el concejo els històrics vedats de Cornellana, Soto de los Infantes i Lavio (el fugaç concejo de La Espina ja ho havia fet en 1823). Quan, en 1829, se segregen les parròquies de Folgueras i Cordovero, que passen a Pravia, el terme salenc adquireix la seva fisonomia actual. Poc després, en 1835, és suprimit el monestir de San Salvador de Cornellana, el temple del qual passa a ser església parroquial sota l'advocació de Sant Joan Baptista.

La segona meitat del segle XIX i primers anys del segle XX van aportar al concejo alguns processos d'importància, sobretot en l'aspecte socioeconòmic. S'introdueixen nous cultius com la remolatxa sucrera, destinada a la fàbrica de Pravia i el tabac, fonamentalment en la vega del Narcea (especialment a Láneo). En les primeres dècades del segle XX s'assisteix a lenta substitució del policultiu cerealista per un monopoli especialitzat en el bestiar boví, amb destinació als mercats de carn primer i a la producció làctia després. La tornada dels indianos amb riquesa es fa particularment evident en Malleza, anomenada fins i tot la petita Cuba. En 1900 es va construir l'ajuntament.

Amb motiu de la revolució de 1934, el general López Ochoa passa per Salas en el seu avanç a la zona central de la regió, on reprimirà la revolta. També afecta a Sales la penetració de columnes gallegues durant la guerra civil: la de Tejeiro, que venia per la costa i la de Gómez Iglesias, que venia per l'interior. Ambdues van convergir en La Espina el 27 d'agost de 1936. Les forces conjuntes progressen lentamentamente, a costa de continus combats. És la primera vegada que les tropes de la defensa republicana compten amb suport aeri, circumstància que es fa notar. La frenada davant Salas li va costar a Tejeiro el comandament de les dues columnes, que Mola va atorgar llavors al tinent coronel De Miguel. El 3 de setembre queia la vila de Salas. Dies després, les columnes nacionals intenten prosseguir el seu avanç, encara que a Cabruñana es troben amb una nova oposició que els fa detenir la marxa. Amb tot, les terres salenques havien quedat ja en la zona nacional encara que no terminantment. En novembre els republicans aconsegueixen tallar les comunicacions entre Grado i Salas, encara que els nacionals restableixen ràpidament la posició, aquesta vegada de forma definitiva.

Ja acabada la guerra, Sales s'inclou en el camp d'operacions de la partida guerrillera de José Fernández, àlies Pin de Dimas, després de la seva reaparició en 1947, bastants anys després d'haver-se evadit de presó. En 1959, en el moment que s'anava a iniciar la seva restauració, es va esfondrar bona part de la torre de Sales. La intervenció en la torre va haver de ser més agressiva del previst, donant com resultat una estranya forma una mica historicista, de cort francès, que difereix ostensiblement de l'antiga.

Geografia

La seva superfície total és de 227,10 km², i la seva població actual engloba a 6.195 persones, sent la vila capital, La Espina i Cornellana els principals nuclis de població. La carretera N-634, que travessa el concejo d'aquest a oest, és el seu més important via de comunicació, encara que abans de gaire cedirà el seu lloc a la nova atutovía A-63 (Oviedo-La Espina) actualment en construcció tenint la seva inauguració fins a Doriga en 2009 i fins a Salas prevista en 2011. Completen la seva xarxa viària diverses carreteres regionals i comarcals com la AS-15 (Cornellana-Port de Cerredo), la AS-16 (Soto del Barco-Cornellana), la AS-216 (La Espina-Tineo) i la AS-225 (Pravia-Salas).

El terreny del concejo és silurià, com la de la major part de l'occident asturià, predominant les pissarres, amb presència també de grauwacka i quarsita. Hi ha també grups de granit i alguns manchones de terreny carbonífero. Entre els minerals que s'obtenen del terreny trobem magnesita, baritina, caolí, marbre, alabastre i jaciments sense explotar de ferro i coure. Quant a la seva orografia cal destacar que Salas presenta una orografia de mitja muntanya i bastant homogènia, comprenent més del 80% del terreny a una altitud d'entre 200 i 800 metres. La vila de Sales es troba a una altitud de 239 msnm. Les principals muntanyes són al nord, les serres del Faedo i la Cerezal, al sud les de Courio i Cermoño, en la zona oriental tenim les serres de Loris i Nisales, La Sollera i part de la de Sandamías, a l'Oest tenim les de Labio, Aguión, Cuerva, Las Gallinas, Bodenaya i la Pedival. En la zona central del concejo trobem Los Priosíos i El Viso, en les faldes del qual es troba la capital.

Hidrografia

Dintre dels rius que banyen el territori el més important és el riu Narcea, directament o pel seu afluent principal el riu Nonaya. És un riu salmoner i travessa el concejo de nord a sud, encara que canvia de direcció constantment per la seva zona oriental. Rep en Cornellana les aigües del Nonaya. Altre curs destacat és el riu Aranguín que discorre pel nord en el límit de Pravia i que lliura les seves aigües al Nalón. El riu Lavio inicia el seu curs en els voltants de Buscabreiro, passant després a territori valdesà formant part de la conca del riu Esva.

Clima

El clima que es presenta en la zona és bàsicament el qual es dóna en la província en zones semblants, encara que aquí es donen certs trets diferencials. El grau d'humitat oscil·la entre un mínim del 71% i un màxim de 84%, tenint una temperatura mitja anual de 13,5 °C.

Vegetació

La seva vegetació està composta principalment per castanys, que es donen en els vessants ombrívols i que el seu fruit era part fonamental en l'alimentació de la gent vilatjana. També trobem roures i alguns bedolls. Les coníferes en forma de pins i els eucaliptus són espècies cada vegada amb més presència en la zona, destacant l'extensió massiva de l'última espècie, arribant a gairebé cotes destructives per a la riquesa natural i paisatgística del concejo, com de tota Astúries. En els boscos ribereños és fàcil trobar-nos amb freixes, verns, pollancres, salces i arç i teixos.

Parròquies

El concejo de Salas està divit en 28 parròquies:

Evolució demogràfica

Salas és un dels majors referents dintre de la regió pel que fa a la pèrdua paulatina de la població durant el segle XX, passant de tenir una població al començament del mateix de 17.296 habitants a 6.195 en l'actualitat. L'emigració és sens dubte la major culpable d'aquest fenomen, sent primer les sortides ultramarines a Amèrica i després, a mitjan la centúria, un moviment dirigit a centroeuropa, a Madrid i sobretot al centre industrial de la regió, els principals punts de destinació. Els assentaments es produïxen en dues zones clarament marcades; les vegues, que tenen les millors terres i que són les més poblades. I els vessants de les muntanyes, que són les més afectades pel despoblament.

Economia

Respecte a l'activitat econòmica del concejo, el sector primari és encara el qual genera un major nombre d'ocupacions, representant a un total del 50,85% del total. La ramaderia és l'ocupació majoritària, sent la cabanya vacuna la qual major presència té en el concejo. La seva orientació productiva està gairebé en la seva totalitat, dirigida al sector làctic. L'agricultura, principalment, està orientada cap a al autoconsumo, sent pèsols, verdura i faves els seus productes més conreats.

En el sector secundari industrial i de la construcció, destaquen les indústries dedicades a la fabricació d'aliments, sent la factoria làctia radicada en el concejo, la qual agrupa a un major nombre d'ocupacions en la fàbrica de Danone. Altres branques d'aquest sector amb certa importància són, les madereras, les ceràmiques i les transformadores de metalls. Avui dia representa al 19,68% de la població activa del municipi. Finalment i en relació amb el sector terciari, cal comentar que genera el 29,45% de les ocupacions locals, destacant el comerç i l'hostaleria. És en la capital on es concentra la major part d'aquests serveis, tenint també Cornellana i L'Espina, encara que en menor quantitat.

Política

El partit polític que més temps ha governat en el concejo de Salas, amb el seu alcalde José Manuel Menéndez Fernández, ha estat el PSOE (vegeu llista d'alcaldes de Sales).

Eleccions municipals
Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007
PSOE	0	6	6	9	8	10	8	7
PP	4	7	5	4	5	2	5	5
IU	0	0	0	0	0	0	0	1
UCA	5
UCD/CDS	4	-	2	0
CIS						1
Total	13	13	13	13	13	13	13	13

Fonts: Ministeri de l'Interior y Federació Asturiana de Concejos

Salencs il·lustres

Fernando Valdés Salas, Inquisidor General de la Corona de Castella, Arquebisbe de Sevilla, i fundador de la Universitat d'Oviedo.
Juan Velarde Fuertes, economista.

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Municipis del Principat d'Astúries