Cartoixa de l'Annunciata
La Cartoixa de l'Annunciata de Porta Coeli fou un monestir cartoixà ubicat a la ciutat de València, l'Horta.
Va ser la tercera fundació valenciana de l'Orde de la Cartoixa i la vuitena de l'antiga província cartoixana de Catalunya. El seu nom complet sembla que fou l'Anunciació de Maria Santíssima. Es fundà l'any 1442 i es va abandonar poc després, el 1445.[1]
Història
La seua creació es deu a la donació d'unes possessions a la partida de Marxalenes i rendes feta pel ric mercader Jaume Perfeta[1], i a la intercessió duta a terme en el seu antic cenobi pel seu ex conrer fra Joan de Nea (que aleshores ho era de Montalegre i es trobava a València), per a que Portaceli acceptara la nova fundació. La dependència de l'Annunciata respecte a Portacoeli era completa, ja que a més d'habitar-se amb els seus monjos, el seu prior havia de tindre la superintendència d'aquella fins que no es consolidara la seua existència precària.
Perfeta adaptà algun edifici o edificis per a la vida monàstica que formarien part del complex de Na Mallada (conegut també pel Real de Na Guascona), segurament el batà anomenat d'En Ferrada. Estava situat molt prop del partidor i immediat a les llengües de Rambla i Algirós, que Prefeta posseïa junt a l'antic monestir cistercenc de la Saïdia, a l'horta de València. Després de la desaparició de la cartoixa, l'edifici que ocupava tornà al seu ús agroindustrial anomenant-se molí de Misser Bas.
Encara que arribaria a tindre dos rectors (Joan Martí i Jaume Díez) i a comptar amb el suport de la reina Maria de Castella[1], esposa d'Alfons el Magnànim, l'Annunciata durà escassament tres anys. Francesc Maresme, acompanyat pel noble i benefactor de Portaceli Berenguer Martí de Torres, presentà la renúncia davant la mateixa reina. Algunes de les causes per a què el 1445 el Capítol General ordenara renunciar al projecte de l'Annunciata foren la falta de béns materials i rendes per a la subsistència, l'alt grau de sinistralitat del seu emplaçament i reparacions continues degudes a les riuades cícliques del riu o per la situació pròxima a un nucli urbà que no permetia el retir i la soledat propis dels cartoixans.
Arquitectura
Els pocs edificis que arribà a tindre la cartoixa, capella i dependències (cel·les i oficines) ocuparen el molí o batà de Jaume Perfeta, habilitat per a eixes funcions. Desapareguda la cartoixa, el molí tornaria a tindre funcions agràries o industrials i hui dia no queda rastre ni de l'edifici ni de l'horta a la zona on antigament se situà la cartoixa.
Aquesta ubicació estaria al barri de Marxalenes, aproximadament a l'illa de cases delimitada pels carrers de Màlaga (nord), Doctor Olóriz (est), Arquebisbe Fabián i Fuero (sud) i avinguda de Burjassot (oest)
Referències
Bibliografia
- VV.AA., Les cartoixes valencianes, guia editada pels ajuntaments d'Altura, Serra i d'El Puig, 2003.
- ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999. ISBN 84-482-2220-2