Vés al contingut

Cas Andratx

De Viki.cat
Cas Andratx
Lloc: Andratx, Mallorca
Data dels fets: 2000-2006
Data de difusió: 27 de novembre de 2006
Implicats
Funcionaris:
Jaume Massot, Jaume Gibert
Polítics:
Eugenio Hidalgo
Sentència
Data:26 de maig i 19 de novembre de 2008
Òrgan:Audiència Provincial de Palma
Sentit:Diverses condemnes
Categoria:Casos de corrupció

El Cas Andratx (o Cas Voramar, a causa del nom de l'operació policíaca), és un presumpte cas de corrupció urbanística ocorregut al municipi mallorquí d'Andratx.

Precedents

El cas Andratx, tot i que esclatà amb la detenció del batle i altres persones el 27 de novembre de 2006, en realitat és la culminació de diverses situacions i irregularitats que s'arrossegaven des de molt temps enrere.

La normativa urbanística a Andratx

El municipi d'Andratx regulava el seu urbanisme mitjançant un Pla general de 1977, que ni tan sols estava adaptat a la Llei estatal del sòl de 1976[1], ni a la resta de normativa autonòmica. Això provocava que la pròpia qualificació i les possibilitats urbanístiques dels terrenys no fossin clares i depenessin de la interpretació que feia l'ajuntament en el moment de la concessió de les llicències d'obra.

Tot i que havien existit successius intents per aprovar normes més actualitzades, no havien pogut rebre el vistiplau del Consell de Mallorca, a la vista de les nombroses deficiències que presentaven i del seu caràcter poc proteccionista.

Després de la detenció d'Eugenio Hidalgo, el 26 d'abril de 2007 la Comissió insular d'ordenació del territori, urbanisme i patrimoni històric del Consell de Mallorca finalment va acordar l'aprovació de les noves normes subsidiàries, si bé només pel que feia referència al sòl urbà (acord publicat al BOIB de 10 de maig[2]).

La situació política i administrativa a l'ajuntament

Andratx, un municipi costaner amb gran atractiu turístic, ha experimentat els darrers temps una continuada inestabilitat política, que permeté l'ascens fins a la batlia d'Eugenio Hidalgo, primerament amb el partit ALA i després amb el Partit Popular. Al mateix temps, la demanda d'habitatges i xalets no ha deixat mai de minvar, creant un brou de cultiu ideal per a l'especulació urbanística.[3] De fet, s'ha comparat la situació d'Andratx amb la de Marbella, que finalment desembocà en l'anomenat cas Malaya.[4]

A tot això, l'Ajuntament d'Andratx no perseguia les infraccions urbanístiques com calia ni prestava tampoc la col·laboració requerida al Consell de Mallorca,[5] de manera que l'efectiu control de les obres executades al poble era més teòric que real. La intervenció de la Guàrdia Civil de dia 27 de novembre de 2006 no faria més que empitjorar les coses, ja que el decomís de documentació practicat va paralitzar moltes tramitacions administratives en marxa.

El cas Montport

El 18 de gener de 2006, la portaveu del grup municipal d'Unió Mallorquina d'Andratx manifestà als periodistes que havia interposat una denúncia davant el SEPRONA per la construcció d'una promoció d'habitatges unifamiliars al carrer Ramat, a Montport, en el Port d'Andratx, en unes parcel·les incloses dins una ARIP, però que l'ajuntament considerava urbanes.[6]

A l'abril de 2006, es va presentar davant el Consell de Mallorca una denúncia, aparentment falsa,[7] també contra la construcció de dos blocs d'habitatges a Montport. Això provocà que el 16 de juny de 2006 la Comissió insular d'ordenació del territori, urbanisme i patrimoni històric acordàs la interposició d'un recurs contenciosadministratiu contra les dues llicències que emparaven les obres.[8]

El 15 de juliol del mateix any va sortir a la llum que la Fiscalia de delictes urbanístics i mediambientals, alertada per la denúncia del grup municipal d'Unió Mallorquina d'Andratx, havia interposat una denúncia contra el consistori per presumpte delicte en l'atorgament de les dues llicències.[9] Això donà peu a un procediment judicial penal que després s'acumularia a la causa general del cas Andratx, però que el 27 d'octubre de 2006 el jutge instructor va deixar en suspès a l'espera que la jurisdicció contenciosaadministrativa es pronunciés sobre la legalitat de les autoritzacions municipals. No obstant això, a mitjan desembre de 2006 es tornà a reactivar la via penal.[10]

Mentrestant, dins la tramitació del recurs contenciosadministratiu el Consell de Mallorca va obtenir en juliol de 2007 la suspensió de les obres de Montport, que encara s'estaven executant.[11] El procediment contenciós es va dividir en dues causes diferents, una per cada llicència concedida, i en setembre de 2008 es va paralitzar la relativa al permís obtingut per la promotora Prosmi SL, per estimar-se prejudicialitat penal.[12] A dia d'avui, encara no ha estat dictada sentència sobre la legalitat de les dues llicències.

Primeres actuacions

El cas sortí a la llum pública quan, el 27 de novembre del 2006, el jutge titular del jutjat d'instrucció número 12 de Palma, Alvaro Latorre, decretà l'empresonament del llavors batle del municipi, Eugenio Hidalgo, el zelador d'obres de l'ajuntament, Jaume Gibert i el director general d'ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears, Jaume Massot, entre altres, en el que s'anomenà Operació Voramar.

Els implicats foren acusats de prevaricació, blanqueig de diners i delictes contra l'ordenació del territori.

Les responsabilitats polítiques semblaven afectar, a més a més, alguns càrrecs importants del PP balear:

  • L'executiva del PP confirmà la candidatura a l'alcaldia de l'alcalde investigat només dues setmanes abans de la intervenció policíaca.
  • Jaume Matas, president del Govern i José María Rodríguez, secretari general del PP Balear, es reuniren amb Hidalgo uns dies abans de la intervenció.
  • Margarita Isabel Cabrer, consellera d'obres públiques, fou qui nomenà el director general investigat.
  • Joan Carmel Massot, director general de relacions amb Europa, havia estat fins 2003 regidor d'urbanisme a l'Ajuntament d'Andratx, i presumptament era responsable de l'atorgament de llicències considerades irregulars.

L'abril del 2007, fou imputat el president del Consell Consultiu de les Illes Balears, Miquel Coll Carreras per presumpte tràfic d'influències, si bé al setembre del mateix any s'arxivaren les actuacions incoades contra ell.[13]

Desenvolupament judicial

Atesa la complexitat del cas i les múltiples irregularitats imputades, el jutjat d'instrucció núm. 12 de Palma obrí un total de 64 diferents peces separades, en una decisió confirmada per l'Audiència Provincial de Palma el 28 de novembre de 2007.[14] Finalment aquestes augmentaren fins 74.[15] Algunes de les peces s'han arxivat durant la instrucció,[16] però d'altres han desembocat en diversos pronunciaments judicials:

  • Entre el 5 i el 8 de maig de 2008 va tenir lloc la primera vista oral[17] d'una de les peces separades que integren el sumari, en concret la núm. 56, referida a l'habitatge en sòl rústic protegit (ARIP) que Eugenio Hidalgo va aixecar aprofitant la preexistència d'una mera caseta d'eines per a la qual n'havia demanat la reforma i ampliació. L'Audiència Provincial va apreciar l'existència d'un delicte de prevaricació i un altre contra l'ordenació del territori, i el 26 de maig de 2008 va condemnar Hidalgo a quatre anys de presó i a demolir l'habitatge. També castigà Jaume Massot amb una pena de tres anys i sis mesos, a l'assessor jurídic municipal Ignacio Mir amb un any de presó, i a Jaume Gibert amb quatre mesos. Aquesta sentència fou confirmada per la dictada pel Tribunal Suprem el 27 de desembre de 2009, que desestimà per complet els recursos interposats per Hidalgo, Massot i Mir.[18]
  • La vista oral de la peça 32 (en relació amb un restaurant construït per Carlos Hidalgo, germà de l'exbatle d'Andratx, en una ANEI) se celebrà entre el 26 i el 31 d'octubre de 2008, amb el resultat de cinc anys de presó i multa per a Jaume Massot, com a autor de falsedat documental i prevaricació urbanística, i un any i mig de presó per a Carlos Hidalgo, com a inductor. En la mateixa sentència de 19 de novembre de 2008,[19] Eugenio Hidalgo també fou condemnat a set anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació. El 25 de novembre de 2009 el Tribunal Suprem va confirmar aquestes penes, però va absoldre Eugenio Hidalgo per un defecte formal en l'acusació formulada contra ell.[20]
  • El juny de 2009, l'Audiència Provincial va ratificar un acord de conformitat, pel qual Jaume Gibert acceptava una pena lleu de presó i s'imposaven diverses multes al propietari i constructor, en relació amb un habitatge aixecat dins una ANEI on no preexistia cap edificació, tot i que Gibert va certificar falsament que hi havia una casa anterior a 1956. L'acord implicava també la demolició de l'habitatge a càrrec del propietari.[21]
  • Per la seva banda, el 22 de juliol de 2009 el Jutjat del penal núm. 3 de Palma va condemnar Jaume Massot amb una multa de 6.750 euros i a la devolució d'altres 42.000 euros per assessorar, il·legalment, i des de l'ajuntament d'Andratx i el Govern de les Illes Balears, un promotor immobiliari en la seva reclamació de 34,2 milions d'euros contra el propi Govern[22] (peça núm. 62 del sumari).

Imputats i condemnes

  • Eugenio Hidalgo (ex-batle): 4 anys de presó.
  • Jaume Massot (Director general Ordenació Territori): 3 anys i 6 mesos de presó; 5 anys,
  • Ignacio Mir (assessor jurídic municipal): 1 any de presó
  • Jaume Gibert: (zelador municipal): 4 mesos de presó; 1 any i 8 mesos; 1 any i 2 mesos, i 4 mesos.
  • Carlos Hidalgo: 1 any i mig de presó.

Referències

  1. ↑ Reial Decret 1346/1976, de 9 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana  PDF
  2. ↑ Acord d'aprovació definitiva parcial relatiu a la les NNSS de planejament del municipi d'Andratx PDF
  3. ↑ Comunicat del GOB (3/01/2007)
  4. ↑ Diario de Mallorca (1/12/2006)
  5. ↑ Disúrbia (30/11/2006)
  6. ↑ Última Hora (18/01/2006)
  7. ↑ Última Hora (28/04/2006)
  8. ↑ Diario de Mallorca, 17/06/2006
  9. ↑ Diario de Mallorca (15/07/2006)
  10. ↑ Diario de Mallorca (9/01/2007)
  11. ↑ Diari de Balears (18/09/2007)
  12. ↑ Última Hora (9/10/2008)
  13. ↑ Diari de Balears (25/09/2007)
  14. ↑ Diario de Mallorca (29/11/2007)
  15. ↑ Diario de Mallorca (30/12/2009)
  16. ↑ Última Hora (7/11/2009)
  17. ↑ Diari de Balears (5/05/2008)
  18. ↑ Diari de Balears (28/12/2009)
  19. ↑ Diario de Mallorca (20/11/2008)
  20. ↑ Diari de Balears (16/01/2010)
  21. ↑ Diario de Mallorca, 10/06/2009
  22. ↑ Diario de Mallorca (23/07/2009)

Enllaços externs


Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Cas_Andratx&oldid=81687»