Cases Baixes
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi del Racó | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Racó Manc. del Racó d'Ademús Llíria | ||
| Gentilici | Casabaixer, casabaixera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 22,60 km² | ||
| Altitud | 650 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
179 hab. 7,92 hab/km² | ||
| Coordenades | 40° 01′ 24″ N, 1° 15′ 46″ O / 40.02333°N,1.26278°O{{#coordinates:40 | 01 | 24 | N | 1 | 15 | 46 | W | type:city(179)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Distàncies | 125,3 km de València 6 km de Ademús | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 3 UCB i 2 PSPV Domingo Antón Lázaro (UCB]) | ||
| Codi postal | 46146
| ||
| Festes majors | Del 16 al 19 de gener Del 6 al 9 d'agost | ||
| Patró/Patrons | Sant Antoni, Santa Bàrbara i Sant Salvador | ||
Cases Baixes (oficialment i en castellà, Casas Bajas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.
Limita amb Cases Altes i Vallanca (a la mateixa comarca); i amb Santa Cruz de Moya i Moya (a la província de Conca).
Geografia
Es troba situat en el sud de la comarca del Racó d'Ademús. La superfície del terme és muntanyenca i trencada. Les altures principals són: La Somera (981 m.), Peña Alta (1.057 m.) i La Molatilla (1.045 m.) vèrtex geodèsic de tercer ordre.
El riu Túria travessa el terme de nord a sud, circulant un bon tros per una vega fèrtil, encaixonant-se després en una profunda gola. A ell afluïxen el Barranc de Malas Noches i la Rambla del Barranc.
El clima és continental. Com en la seva veïna Cases Altes, els vents dominants són el nord, est i sud-oest, sent aquest últim el qual provoca les pluges a la tardor i primavera. Els hiverns són freds.
Nuclis
- Barrachina. És l'únic llogaret que pertany a Cases Baixes. Es troba en ruïnes des de fa 40-45 anys.
Història
És una població d'origen musulmà que va ser conquistada pels cristians en 1210 i incorporada al Regne de València pel rei Jaume I en 1259. Va ser un llogaret depenent d'Ademús fins a 1838, any que va ser declarada municipi independent.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 384 | 329 | 319 | 316 | 300 | 286 | 274 | 243 | 227 | 244 |
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia. La major part de les terres cultivables pertanyen al secà i el cultiu que predomina és el de l'ametller, seguit dels cereals. Quant a la ramaderia s'explota bestiar llanar i de truja.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Juan Herminio Lozano Tortajada | UCD |
| 1983 - 1987 | Francisco Blasco Jarque | AP |
| 1987 - 1991 | Francisco Blasco Jarque | AP |
| 1991 - 1995 | Domingo Antón Lázaro | PSPV |
| 1995 - 1999 | Francisco Lozano Aguilar | PP |
| 1999 - 2003 | Francisco Lozano Aguilar | PP |
| 2003 - 2007 | Francisco Blasco Jarque | PP |
| 2007 - 2011 | Vicente Manuel Bes Aloy | PSPV |
| Des del 2011 | Domingo Antón Lázaro | UCB |
Monuments
- Església de San Salvador. L'actual temple es va edificar en el segle XIX encara que la parròquia es va erigir en 1745 quan es va independitzar d'Ademús. Des de 1960 pertany a l'Arxidiòcesi de València. L'última restauració data de 1996.
- Molí d'aigua. Del segle XVIII, actualment s'està restaurant amb la intenció que pugui veure's en funcionament. Antigament era propietat de nombroses persones, però en l'actualitat és propietat de l'ajuntament que és qui s'encarrega de la seva restauració.
- Barraca Grande. Es tracta d'una antiga construcció feta completament de pedra, sense fang ni ciment, ja que les pedres se subjecten unes a unes altres i com teulada té un munt de terra perquè no cali l'aigua. Està situada en la Pinada al costat del carril de la N-330.
Llocs d'interés
En el seu entorn poden veure's els tres cursos d'aigua permanent: el riu Túria, i els seus afluents el Ebrón i el Bohilgues que formen un ecosistema fluvial que es pot considerar com dels millor conservats de tot el País Valencià. Als cursos d'aigua permanents cal afegir una extensa xarxa de rambles i barrancs. També és de destacar la gran quantitat de fonts existents en el terme municipal.
Festes i celebracions
- Festes de Sant Antoni. Del 16 al 19 de gener se celebren les festes patronals d'hivern, en honor de Sant Antoni Abad i Santa Bàrbara. El seu principal acte són les fogueres, encara que també es realitzen processons, competicions lúdiques i esportives, revetlles i actuacions folklòriques.
- Festes de l'estiu. Del 6 al 9 d'agost se celebren en honor de San Salvador i constituïxen les festes patronals d'estiu. Igualment que les d'hivern se celebren amb tot tipus de competicions, revetlles i actes festius.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- Web de la Mancomunitat
- Web no oficial de Cases Baixes
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Bloc País Valencià, poble a poble
Municipis del Racó d'Ademús | |
|---|---|
