Vallanca

Vallanca

(En detall)
Localització
Municipi del Racó
Esglèsia de la Mare de Déu dels Àngels Esglèsia de la Mare de Déu dels Àngels
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Racó Manc. del Racó d'Ademús Llíria
Gentilici	Vallanquer, vallanquera
Predom. ling.	Castellà
Superfície	56,60 km²
Altitud	973 msnm
Població (Plantilla:Padró INE/ref)   • Densitat	Plantilla:Padró INE hab.
Coordenades	{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:40|03|Plantilla:Puntdecimal|N|1|20|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}
Distàncies	137,2 km de València 7 km de Ademús
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	2 4 PP i 1 PSPV Nuria Millán Eslava (PP)
Codi postal	46145
Festes majors	Del 14 al 17 d'agost
Patró/Patrons	Sant Roc
Web	http://www.vallanca.es/

Vallanca és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.

Limita amb Ademús, Cases Altes, Cases Baixes i Castielfabib (a la mateixa comarca); i amb Salvacañete, Moya, Algarra i Casas de Garcimolina (a la província de Conca, Castella-la Manxa).

Geografia

Vallanca està situada, de forma escalonada, en el vessant sud d'un turó, a 973 m. d'altitud. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu Bohilgues, que neix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sud de la població per a seguir serpentetjant sobre pedra tosca fins a la seva desenvocadura en el marge dret del riu Túria a l'altura d'Ademús.

Nuclis

• Vallanca
• Negrón

Història

Vallanca ja apareix a la documentació de començaments del segle XIII com a parròquia inclosa a les terres d'Ademús, dins del bisbat de Sogorb. Llavors, a l´època medieval, va ser rellevant per la seua situació fronterera amb Castella: es tractava de la població més occidental de les terres d´Ademús.

Tot i que va configurar la segona parròquia del Terme General d'Ademús, la seua independència administrativa d'aquest últim no li va arribar fins al 1695, quan Carles II va atorgar a Vallanca el títol de vila reial, convertint-se en la tercera amb aquesta distinció a la comarca del Racó, després de les dues viles històriques: Ademús i Castellfabib.

Demografia

Evolución demográfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010
281	248	243	240	236	235	209	190	168	170	148

Economia

La seva base econòmica radica fonamentalment en l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal, encara que aquesta última es troba molt esgotada. Dintre dels cultius de secà es troben els cereals, fruiters i vinyes. Amb les aigües del riu Bohílgues es reguen les hortes, en la qual es cullen cereals, blat de moro, hortalisses i fruiteres, especialment pomes. A més de l'omnipresent ametlla, la nou és l'altre fruit sec que abunda en les zones humides del terme i que té fama per la seva qualitat. La ramaderia compta amb caps de llanar, porcí i ruscs d'abelles.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Ricardo Iñesta Férriz	UCD
1983 - 1987	José León Bonacho José Coscolla Domingo	PSPV
1987 - 1991	Amador Sánchez Sánchez	PSPV
1991 - 1995	Amador Sánchez Sánchez	PSPV
1995 - 1999	Amador Sánchez Sánchez	PSPV
1999 - 2003	Amador Sánchez Sánchez	PSPV
2003 - 2007	José Antonio Morales Arnalte Núria Millán Eslava	PP
2007 - 2011	Núria Millán Eslava	PP
Des del 2011	Núria Millán Eslava	PP

Patrimoni històric-artístic

Arquitectura religiosa

• Església de la Mare de Déu dels Àngels. Renovada al segle XVII. El més destacat és la decoració esgrafiada que cobreix els murs i voltes de la nau principal i algunes capelles. De l'abundant patrimoni moble que va tenir aquesta esglèsia, poc es el que queda: algunes mostres d'orfebrería i la petita taula renaixentista de El bon pastor, del cercle valencià de Joan de Joanes.
• Ermita de Sant Roc. Situada als voltants de la vila, és una construcció dels inicis del segle XVII, originalment fundada baix l'advocació de la Santíssima Trinitat. Presenta planta de creu llatina, tres capelles i cap objecte moble d'interés. Conserva la coberta de fusta antiga.
• Esglèsia de Sant Antoni de Pàdua. Situada al llogaret de Negrón, és una petita i senzilla construcció de nau única del segle XVIII, construïda encara amb arcs diafragmàtics.

Arquitectura civil

• Casa pòsit. Antic magatzem de blat de la vila. Situat darrere l´església parroquial dels Àngels. És del segle XVIII, recentment restaurat.
• Casa abadia. Edifici de finals del segle XVI, recentment desaparegut. Es conserva l'escut de la porta, que va pertànyer al rector que la va construir.
• Molí de la vila. Construcció de finals del segle XVI. A una de les seves façanes conserva l'antic escut de la vila d'Ademús -les quatre barres coronades de la Casa d'Aragó- del temps en que Vallanca encara pertenyia al terme general d'Ademús.
• Arquitectura popular. Vallanca té un bon nombre de carrers i cases on es pot vore les tècniques vernàcules de construcció, de pedra al pis baix i lloses amb fusta als nivells superiors. Les balconades de fusta son molt abundants.

Llocs d'interés

Els voltants de Vallanca son molt atractius, amb el riu Bohílgues, afluent del Túria, que és una microrreseva natural, amb gran varietat d´espècies vegetals i animals, cascades i una exuberant vegetació de ribera.

Els paisatges de muntanya son els més abundants, on es fan també recorreguts de senderisme.

Festes i tradicions populars

• Sant Antoni Abad. 17 de gener, actualment se celebren el diumenge més proper. Fogueres als carrers.
• Sant Antoni de Pàdua. 17 de juny. És el patró del llogaret de Negrón, on té lloc la festa. Antigament acudien gran nombre de xiques per tal de demanar marit al sant.
• Mare de Déu dels Àngels: 2 d'agost. Patrona de la vila.
• Sant Roc. Del 14 al 17 d'agost se celebren aquestes festes en honor al patró de la vila.
• Septenari de la Mare de Déu de Santeró. del 16 al 26 de setembre, cada set anys. Es tracta de les anomenades Fiestas Grandes de Vallanca. Es fa un recorregut al llunyá santuari de la Mare de Déu de Santeró, al terme de Algarra (Conca, Castella), per tal de dur l´imatge de la Verge a Vallanca. Durant els nou dies que està l´imatge a la vila es fan grans festes en el seu honor i Vallanca esdevé per uns dies la capital espiritual i festera del Racó. El pròxim septenari tindrá lloc el 2012.
• Petecosta de Santerón. Diumenge de Pentecosta. Se celebra una romeria anual a l'ermita de Santerón, on es concentra molta gent de les dos bandes frontereres, és a dir, tant de Castella com del País Valencià. Hi ha missa, processó, balls amb la pita i la caja, menjars típics i mercat. Destaquen les corregudes de cavalls per les planes de Santeró.

D´altra banda, Vallanca compta amb una forta tradició musical. Antany eren molt apreciats, tant a la comarca del Racó d´Ademús com a les rodalies, els gaiteros vallanquers, que amenitzaven festes, solemnitzaven processons, animaven balls, etc. La tradició dels sonadors de la caja y la pita, noms locals del tabal i la dolçaina de les zones valencianoparlants, s´està recuperant recentment a la vila de Vallanca.

Bibliografia

• (castellà) Eslava Blasco, Raúl: Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7
• (castellà) Rodrigo Alfonso, Carles: Vallanca, aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz. Vallanca, 2000.
• (castellà) Pardo Pardo, Fermín: Música de la romería a la Virgen de Santerón y canciones populares de Vallanca. Recull i direcció de Fermín Pardo. Edició de E. G. Tabalet. Alboraia, 2000. 636-CD.

Enllaços externs

• Ajuntament de Vallanca
• Web de la Mancomunitat
• Web no oficial de Vallanca
• Blog de Vallanca
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.