Castelló d'Encús
| Localització | |
| Antic poble del terme de Talarn | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Jussà Talarn |
| Superfície | km² |
| Altitud | 864,26 msnm |
| Població • Densitat |
0 hab. |
| Coordenades | 42° 12′ 27.68″ N, 0° 53′ 44.55″ E / 42.2076889°N,0.8957083°E{{#coordinates:42 | 12 | 27,68 | N | 0 | 53 | 44,55 | E | type:city(8)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25630
|
Castelló d'Encús, o Castilló d'Encús, és un llogaret, actualment quasi del tot despoblat i amb les cases en ruïnes, del terme municipal de Talarn, a la comarca del Pallars Jussà. Es troba prop del límit nord del terme, al sud-est del poble de Santa Engràcia, i al nord-est del Campament General Martín Alonso, on hi ha l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials.
El poble s'havia format a partir del castell del Castelló d'Encús (o Castell d'Encús), del qual no queda cap vestigi recognoscible. Aquest castell era de domini del comte de Pallars Sobirà, i entrà en les disputes territorials entre els dos comtes pallaresos, motiu de les convinences en què aclariren l'abast i els terminis dels dos comtats: és esmentat el 1086 en els pactes entre Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà.
El 1378 hi consten 7 famílies (focs: uns 35 habitants), el 1553, 2 (10 persones), i el 1831, 15 habitants. Entre 1840 i 1900 encara n'hi consten 3. El 1157 Castelló d'Encús havia estat cedit als hospitalers de la Comanda de Susterris, de la qual constituïa el límit nord, que en mantingueren el domini almenys fins el 1752.
El nom del lloc apareix grafiat de diverses maneres, al llarg dels temps, entre les quals destaquen Castelo Acusp, Castelló Acusp, castell de la sera d'en Cusp, etc.
La seva església, dedicada a santa Maria, depenia de la de Sant Martí de Rivert. Formava part de la comanda hospitalera de Susterris. Actualment és del tot abandonada, com la resta del poble.
A ponent del poble abandonat, on podria haver estat el castell, hi ha tot de restes de temps antic que mereixen un comentari. El més espectacular és un ampli conjunt de tines o cups per a l'elabotació del vi que estan excavats en la roca, com es pot apreciar a les fotografies adjuntes. Possiblement foren utilitzades pels hospitalers, en el temps que Encús pertanyia a la Comanda de Susterris.
En l'actualitat 2011 queda una sola casa habitada, juntament amb una moderna bodega on s'elabora el vi de muntanya, les vinyes del qual són en els costers dels entorns del poble.
| Restes del poble de Castelló d'Encús | |||
|---|---|---|---|
| Restes, potser, del castell de Castelló d'Encú | Altres restes de cases del poble | Restes d'un colomar | |
| Restes, potser, del castell de Castelló d'Encús | Altres restes de cases del poble | Restes d'un colomar | |
| Les tines, o cups, de Castelló d'Encús | |||
|---|---|---|---|
| Una de les tines exacavades a la roca | Detall de les tines: el recipient superior | Dues tines a la mateixa roca | |
| Una de les tines exacavades a la roca | Detall de les tines: el recipient superior | Dues tines a la mateixa roca | |
Bibliografia
- BENITO I MONCLÚS, Pere; CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa i ROIG I DEULOFEU, Albert. "Castell de Castelló d'Encús"; "Santa Maria de Castelló d'Encús" i "Despoblat de Castelló d'Encús". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- PLADEVALL, Antoni i CASTILLÓ, Arcadi. "Talarn", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Enllaços externs
