Planès
| Localització | |||
| |||
| Municipi de la comarca de l'Alta Cerdanya | |||
que superposa un triangle i un trèvol que superposa un triangle i un trèvol | |||
| Estat • Regió • Departament • Districte |
França Llenguadoc-Rosselló [[Plantilla:Padró INSEE/Enllaç de departament|Plantilla:Padró INSEE/Nom de departament]] [[Plantilla:Padró INSEE/Enllaç de districte|Plantilla:Padró INSEE/Nom de districte]] | ||
| Gentilici | Planesenc, planesenca; Planesat, planesada [1][2] | ||
| Superfície | 14,24 km² | ||
| Altitud | 1.550 msnm (màx.:2804 mín.:1218) | ||
| Població (Plantilla:INSEE:Població de municipi/Referència) • Densitat |
Plantilla:INSEE:Població de municipi hab. | ||
| Coordenades | 42° 29′ 35″ N, 02° 08′ 25″ E / 42.49306°N,2.14028°E{{#coordinates:42 | 29 | 35 | N | 02 | 08 | 25 | E | region:FR-66_type:city(27) | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Codi INSEE | 66142
| ||
Planès ([plə'nes], estàndard [plə'nɛs]) és un municipi de l'Alta Cerdanya, tot i algunes confusions que el situen al Conflent.[3] Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals.
Descripció del municipi
El terme, que fa 14'04 km², limita a l'oest i al sud amb els municipis de l'Alta Cerdanya de Sant Pere dels Forcats i Eina. A l'est es toca amb el municipi de Fontpedrosa i al nord amb el de Sautó, aquests dos pertanyents a la comarca del Conflent.
El nucli habitat de Planès està a una altura de 1.517 m i s'hi accedeix per la carretera de Sant Pere dels Forcats, que és el poble que té més aprop. Les cases es troben disseminades en tres nuclis diferents: el principal és al voltant de l'església de la Mare de Déu de la Mercè; el del Castell de Planès i el de les Cases del Mig.
Al sud, muntanya amunt, a 2.196 m, hi ha l'estany de Planès que alimenta el riu del mateix nom que baixa pel poble fins a desembocar a la Tet. Està situat entre el pic de Cambresdases (2.711 m) i el pic de la Torre d'Eina (2.830 m), el més alt del municipi. Per sota dels cimals pirinencs, al nord, i exceptuant les zones habitades, la major part del municipi està ocupat per boscos, entre els quals hi ha el bosc comunal de Planès.
Economia
El 1985 es publicava que de les 118 ha conreades pels pagesos de la zona la immensa major part (107 ha) eren prats i farratges per la ramaderia. Només 6 ha es dedicaven als cereals, i també hi havia algunes parcel·les hortícoles.[4] En aquell moment també comptaven 47 caps de bovins i 213 d'ovins, xifres que sens dubte avui dia han disminuït considerablement.
Avui dia Planès no viu absent del turisme creixent del Conflent i la Cerdanya. L'obertura d'establiments rurals al mateix poble, una església única i les interessants i variades excursions de la zona han fet que sigui habitual veure turistes pels seus camins.
Història
La primera referència escrita de Planès no la trobem fins el 1282 amb la signatura d'un tal R. Catalani de Planedis de parrochia de Emforcats[4] la qual deixa clar que els habitants de Planès prenien com a referent poblacional la parròquia de Sant Pere dels Forcats, en un moment que Planès en devia ser un simple nucli veïnal adjacent. Planès, així com Sant Pere, depenien de la vegueria de Puigcerdà, tot i que la parròquia pertanyia a la diòcesi del bisbat d'Elna. És documentat altres cops el segle XIV. Al segle XV el poble viu un cert creixement econòmic ja que el procurador reial dóna permisos per fer regatges, desforestacions i ús del molí de farina.
La història del Planès de la Cerdanya durant l'edat moderna és encara confusa ja que sovint se l'ha confós amb dos Planès més que hi ha Catalunya: el de la vall del riu Rigard (al Ripollès), i un altre dins del municipi de Pi (al Conflent) el qual precisament no és gaire lluny. Segons cita la Gran geografia comarcal de Catalunya molt probablement l'alta jurisdicció de Sant Pere dels Forcats i de Planès al segle XVIII depenia de l'abat de Cuixà Salvador de Copons, mentre que el mixt imperi segurament requeia a la família dels Vilar.[4]
L'església de la Mare de Déu de la Mercè
- Vegeu l'article principal Santa Maria de Planès
L'original església de Planès és un edifici romànic, probablement del segle XI, que s'ha fet famosa per tenir una planta poc habitual. Aquesta consisteix en unes parets mestres que formen una espècie de cercle una mica irregular, el qual està superposat dins d'un triangle equilàter, i al seu torn aquest ho està dins d'una espècie trèvol format per tres absidioles. Així doncs, exteriorment l'església destaca de fet per les absidioles i pels vèrtex del triangle que sobresurten notablement. Per dins, del triangle n'arrenca un irregular hexàgon sobre el qual se sosté la cúpula del sostre.
El primer document que ens parla d'aquest temple data del 1442. La marededéu de l'interior és una talla policromada del segle XII.
Demografia
| Any | 1378 | 1553 | 1787 | 1792 | 1798 | 1836 | 1846 | 1856 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Habitants | 5 focs | 9 focs | 149 | 190 | 163 | 169 | 189 | 201 |
| Any | 1886 | 1891 | 1946 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 |
| Habitants | 208 | 167 | 70 | 31 | 29 | 42 | 33 | 27 |
Referències
- ↑ A. Pic, P. Tirach Alventosa.
- ↑ «Plànes». ésAdir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 4 juny 2013].
- ↑ Segons la GEC. Al Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord s'inclou al Conflent
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 15 Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya ; Fundació Enciclopèdia Catalana ; Barcelona ; 1985 ; p. 382
Municipis de l'Alta Cerdanya | ||
|---|---|---|
Angostrina i Vilanova de les Escaldes · Bolquera · la Cabanassa · Dorres · Èguet · Eina · Enveig · Er · Estavar · Font-romeu, Odelló i Vià · la Guingueta d'Ix · Llo · Montlluís · Naüja · Oceja · Palau de Cerdanya · Planès · Porta · Portè · Sallagosa · Sant Pere dels Forcats · Santa Llocaia · Targasona · La Tor de Querol · Ur · Vallcebollera | ||
