Vés al contingut

Ciutat fortificada de Carcassona

Carcassona

La Ciutat fortificada de Carcassona (en occità "Ciutat de Carcassona", en francés "Cité de Carcassone") és el conjunt urbà i arquitectònic a la vila antiga de Carcassona construïda a l'Edat mitjana bastida com a defensa per la contínua inestabilitat política i declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1997.[1] Durant la segona meitat del segle XIX Eugène Viollet-le-Duc la va restaurar com a monument, essent a hores d'ara un dels centres turístics més visitats de França.

La ciutat fortificada, en un turó a la riba dreta del riu Aude és front la ciutat moderna, i mostra en els seus diferents edificis i elements arquitectònics defensius la petja del temps i les diversos poblaments: Un enclavament protohistòric, una ciutat gal·la, una plaça forta visigoda, una vila musulmana, capital del Comtat de Carcassona, del Vescomtat de Carcassona, i, finalment, quarter general de l'exèrcit reial francès com a senescalia de Carcassona.

Croquis topogràfic de l'emplaçament de la Cité de Carcasona

Envoltada per una doble muralla de 3 km de llargària, el seu interior manté l'aspecte d'una vila medieval europea amb els carrers estrets i recargolats, edificis de façanes amb entramats, barris d'artesans i gremis, el castell dels comtes de Carcassona i la basílica de Sant Natzari.

Situació geogràfica

La Cité de Carcassona, en una vista parcial

La vila alta (la "Cité") és al sud-est de l'actual Carcassona, a l'altra riba del riu Aude sobre un petit turó. Construïda sobre un oppidum (plaça forta emmurallada) hom s'assegurava una font segura de subministrament d'aigua potable i el control de les vies de comunicació a la zona, les quals confluïen en aquell gual.

Adjacent a la "Cité" hi ha la "ciutat baixa" o "bastida de Sant Lluís", enrelitat un barri de l'actual ciutat moderna, que ocupa l'espai lliure entre la "Cité" i el riu Aude, junt al "Pont Vell" que la connecta al casc urbà.

El castell, el vertader nucli urbanístic, és al nord, front el gual i el pont actual.

Referències

Bibliografia

  • Cronologia d'història del món. Diversos autors. Edic.62, Barcelona, 1999. ISBN 84-297-4618-8
  • Viatge al país dels càtars. Itinerari històric i turístic pel Llenguadoc càtar. Jesús Mestre. Edic.62, Barcelona, 1996. ISBN 84-297-3937-8

Vegeu també

Enllaços externs


Mapa dels castells càtars

{{#coordinates:43 | 12 | 24 | N | 02 | 21 | 49 | E | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat