Vés al contingut

Clodoveu II

De Viki.cat
Clodoveu II
Rei merovingi de Nèustria i Borgonya
Representació de l'efígie de Clodoveu II
Regnat 639–657
Predecessor Dagobert I
Successor Clotari II

Clodoveu II (Chlodovech) (633-27 de novembre de 657) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya heredant els dos regnes a la mort del seu pare Dagobert I el 639.[1]

Biografia

Fill de Dagobert I i la seva segona esposa Nantechildis, tan sols tenia sis anys quan el seu pare va morir. El seu mig germà Sigebert III regnava a Austràsia des del 634, i ell va heredar el regne de Nèustria d'acord amb el desig de Dagobert.

La seva mare va actuar com a regent, fins la seva prompta mort tres anys després, el 642. Aquest fet va fer que Clodoveu caigués sota la influència dels magnats locals, que van erosionar el poder reial en benefici propi.

Segons el Liber Historiæ Francorum, en els seus darrers anys Clodoveu es va centrar en "fornicar, menjar i beure", i va morir després de 16 anys de regnat. Menor d'edat durant la major part del seu regnat, es considerat com un dels primers reis mandrosos (inefectius) de la dinastia merovíngia.

Família

Tomba de Clodoveu II (segon terme) i Carles Martell a la Basílica de Saint-Denis

Coldoveu es va casar amb Bathilda, una aristòcrata anglosaxona que va ser venuda com a esclava a la Gàl·lia. Va ser adquirida pel majordom de palau de Clodoveu, que la va regalar al rei per guanyar el seu favor. Van tenir tres fills.

  • Clotari III (650-673), hereu de Clodoveu a Nèustria i Borgonya.
  • Khilderic II, esdevingué rei d'Austràsia.
  • Teodoric III, a la mort de Clotari succeí el seu germà a Nèustria i Borgonya, i eventualment es convertiria en rei de tots els francs.

Vegeu també

Notes i referències