Khilderic II
| Khilderic II | |
|---|---|
| Rei d'Austràsia, Nèustria i Borgonya | |
| |
| Representació (s XVII) de l'efígie de Khilderic II | |
| Regnat | 662–675 |
| Predecessor | Clotari III |
| Successor | Clodoveu III a Austràsia Teodoric III a Nèustria i Borgonya |
Khilderic II (vers 653 – 675) va ser rei merovingi dels regnes francs d'Austràsia des del 662, i de Nèustria i Borgonya a partir del 673, convertint-se així durant els dos darrers anys de vida en rei de tots els francs.[1]
Biografia
Segon fill de Clodoveu II i la seva esposa Batilda, va quedar orfe de pare quan només era un infant, l'any 658. El seu germà gran Clotari III va heredar Nèustria i Borgonya, i esdevingué rei d'Austràsia a la mort de l'usurpador Khildebert l'Adoptat. La noblesa austrasiana, però, va reivindicar la seva autonomia i Batilda, actuant com a regent, els va concedir la figura d'un rei propi en la persona del seu segon fill Khilderic II.
Com en el cas del seu germà Clotari, a causa de la seva joventut el govern del regne va quedar en mans de la noblesa local i especialment en la figura dels majordoms de palau.
A la mort de Clotari el 673, el tercer fill de Clodoveu i Batilda va succeir-lo a Nèustria i Borgonya com a Teodoric III. Però una facció prominent de la noblesa borgonyesa liderada per Leodegar i Etikho van aclamar a Khilderic com a rei. Al cap de poc temps Khilderic va aprofitar l'ocasió per envaïr els regnes del seu germà i deposar-lo, proclamant-se rei de Nèustria i Borgonya i per tant rei únic de tots els francs.
Però les decisions de Khilderic als nous regnes aviat el feren impopular entre la noblesa. Nomenant el seu majordom de palau d'Austràsia, Wulfoald, també major dels palaus de Nèustria i Borgonya va molestar els partidaris de que els majordoms fossin natius del regne que governaven. També va irritar els magnats de Nèustria contravenint les lleis locals a l'impartir un càstig corporal a un dels seus nobles, Bodilo.
Va ser Bodilo que, conspirant amb un grup d'amics, va parar una emboscada al rei mentre es trobava caçant al bosc de Lognes, prop de Chelles. Allí Khilderic va ser assassinat juntament amb el seu fill i la seva esposa, que es trobava encinta.[2]
Família
Khilderic II es va casar amb Bilikhildis, filla del rei Sigebert III i la seva esposa Khimnekhildis. Tingueren dos fills mascles:
- Dagobert (? – 675): hauria mort assassinat juntament amb els seus pares al bosc de Lognes.[3]
- Khilperic II (?– 721): Després de l'assassinat dels seus pares seria reclós en un monestir. En el futur acabaria heredant el regne dels francs (715).
Vegeu també
Notes i referències
- ↑ Enciclopèdia Catalana: Khilderic II (accés el 21-12-08)
- ↑ Liber Historiæ Francorum 45, MGH SS rer Merov II, pàg. 318.
- ↑ Vita Lantberti Abbatis Fontanellensis et Episcopi Lugdunensis 5, MGH SS rer Mero V, pàg. 612.
Reis merovingis (s. V - VIII) | ||
|---|---|---|
Khilderic I (457 - 481) · Clodoveu I (481 - 511) · Khildebert I (511 - 558) · Clodomir (511 - 524) · Teodoric I (511 - 533) · Teodobert I (533 - 548) · Teodobald (548 - 555) · Clotari I el Vell (511 - 561) · Caribert I (561 - 567) · Guntram (561 - 592) · Sigebert I (561 - 575) · Khildebert II (575 - 595) · Teodobert II (595 - 612) · Teodoric II (595 - 613) · Sigebert II (613) · Khilperic I (561 - 584) · Clotari II el Gran (584 - 623) · Dagobert I (623 - 639) · Caribert II (629 - 632) · Khilperic (632) · Sigebert III (634 - 656) · Khildebert l'Adoptat (o III) (656 - 661) · Clodoveu II (639–657) · Clotari III (657–673) · Khilderic II (662 - 675) · Teodoric III (675–691) · Dagobert II (675 - 679) · Clodoveu III (675-676) · Clodoveu IV (691–695) · Khildebert III el Just o IV (695–711) · Dagobert III (711–715) · Khilperic II (715–721) · Clotari IV (717 - 719) · Teodoric IV (721–737) · Khilderic III (743–751) |  | |
| ||
