Cúmbria

Cúmbria

Escut
Mapa
Localització de Cúmbria
Informació
Regió	Anglaterra
Superfície	6.768 km2
Població	494.800 (2004)
Densitat	73 h/km²
Capital	Carlisle
Pàgina Oficial

Cúmbria (pron. [cʊmbriə]) és un comtat de la zona nord-oest d'Anglaterra. Limita amb els comtats de Northumberland, Durham, North Yorkshire, Lancashire i les zones escoceses de Dumfries and Roxburgh, Ettrick i Lauderdale.

Població

Al comtat hi ha 498,800 habitants. La enorme majoria de la població es concentra a la costa, on es troba la indústria sobretot portuària però també de factories. Les ciutats i viles més poblades són Carlisle, Barrow-in-Furness, Workington, i Penrith.

Territori

El Districte dels Llacs

Amb l'excepció de la costa, gairebé tot el comtat és muntanya, amb una sèrie de petits rius i la col·lecció més nombrosa de llacs del país. La Muralla d'Hadrià recorre tot el nord del comtat fins a la badia de Carlisle. Ofereix algunes de les restes romanes més significants del Regne Unit, i una sèrie de fortificacions romanes que constitueix el patrimoni històric de més valor de tot el comtat. Altres elements de patrimoni arquitectrònic són el castell de Carlisle i l'estil autòcton de cases, molt pareguda a l'escocès, és a dir blanques amb l'ampit de les finestres i la porta en negre.

El Districte dels Llacs és un parc nacional que ocupa la major part del comtat, i destaca un gran nombre de llacs distribuïts en forma circular al voltant del cim del comtat i el més alt d'Anglaterra, Scafell Pike amb 978 m. La major indústria del parc és, a canvi amb la costa industrial i portuària, el turisme i l'agricultura. Els dos pols més importants del parc són els pobles de Keswick, al nord, i Kendal, al sud.

Història

Coniston, un poble típic de Cúmbria.

Cúmbria es creà amb la fusió dels antics comtats de Cumberland, Westmorland i parts del Lancashire al 1974. Cal remuntar a l'època preromana per trobar un territori equivalent. Aquest fou l'antic regne celta de Rheged, que passà a formar part dels regnes sotmesos als romans. Després, vingueren múltiples atacs, invasions i finalment, colonització per guerrers de l'actual Noruega; malgrat ser més arecerat que la costa de l'est, Cúmbria era un dels territoris que més contacte tingué amb aquesta nova població. Amb la formació dels regnes de Northumbria, Mercia i Strathclyde, posteriorment Anglaterra i Escòcia, aquest territori passà del domini escocès a l'anglès i de nou a l'escocès, quedant definitivament a la banda anglesa a partir de la unió (1707). Aquest fet explica per exemple la divisió històrica de la capital, Carlisle, en dos: una part alta i escocesa; i una part baixa i anglesa, la que més ha crescut. No formaven un continuum, sinó deixaven el riu i una franja àmplia entre ells, avui en dia construïda però considerada tanmateix perifèrica.

Al segle XIX i XX, aquesta zona que despuntava un gran patrimoni natural per trobar-se lluny dels tradicionals centres de població experimentà un creixement de població important gràcies a la Revolució Industrial. El focus dels aleshores dos comtats passà de l'interior a la costa. Però com gran part del país, amb la reconversió econòmica dels 1980s, patí un gran canvi de rumb. Problemes amb la central nuclear Windscale dugué al seu tancament; igualment moltes drassanes tancaren davant la reducció de contractes. Tot açò ha deixat un índex important d'atur i pèrdua de població.

Llengua

La catedral de Carlisle, capital del comtat.

La llengua més antiga esmentada és el cúmbric, del terme celta també present al gal·lès, cymru, que significa "país de companys" i és l'actual nom del País de Gales. Aquest nom es modificà pels romans, donant la forma llatina i actual de "Cumbria". El cúmbric desaparegué com a llengua viva al segle XI. Encara existeixen paraules d'ús a l'agricultura que procedeixen directament de la llengua d'aquesta tribu celta; d'altres són el producte de la repoblació parcial per tribus d'Escandinàvia i de la incorporació tardana al regne anglès de Northumbria. El regne celta de Rheged sense dubte tenia una llengua més o menys comprensible per a les tribus veïnes, i fins i tot els elements sobrevivents d'aquella llengua s'assemblen a la de Cornualla (la darrera llengua celta existent a Anglaterra, que s'extingí vora el 1900) i el manx, encara viu però residual a l'Illa de Man. La influència de la cultura celta a Cúmbria és destacable, si es limita al folklore: balls, música, algunes tradicions.

El dialecte de Cúmbria és parlat arreu del comtat, si bé ofereix una gran variació entre el nord, la costa i el sud, a causa de les influències històriques de l'escocès, el dialecte de Northumbria, el manx i el dialecte de Lancashire. És un dialecte de la llengua anglesa que es diferencia sobretot en el vocabulari, provinent de la llengua escandinava dels pobladors noruecs que hi arribaren al segle X des d'Irlanda i l'Illa de Man.

Vegeu també

• Nord d'Anglaterra

Enllaços externs

• Pàgina de Turisme i Història de Cúmbria

{{#coordinates:54 | 30 | N | 3 | 15 | W | source:itwiki_region:GB | | | primary|name= }}