Denominació d'Origen Costers del Segre
| DO Costers del Segre | |
|---|---|
| Denominació d'Origen Costers del Segre | |
| Seu | Lleida |
| Superfície | 4.696 hectàrees |
| Viticultors | 633 |
| Cellers | 37 |
| Producció | 53.127 hectolitres |
| Varietats blanques | Albarinyo, macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay, garnatxa blanca, riesling i sauvignon blanc. |
| Varietats negres | Garnatxa negra, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot, monestrell, trepat, samsó, pinot noir i sirà. |
| |
| Font: INCAVI | |
La Denominació d'Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, el Segrià, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra. El Consell Regulador es va fundar el 1986.
Geografia
L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques canviats. El nexe d'unió és la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l'Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern.
Les vinyes són entre els 200 i 400 m d'altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.[1]
Les diferents subzones són:
- Artesa de Segre: Agramunt, Algerri, Alòs de Balaguer, Balaguer, Castelló de Farfanya, Foradada, Menàrguens, Penelles i Preixens.
- Les Garrigues: l'Albi, Arbeca, Bellaguarda, Cervià de les Garrigues, l'Espluga Calba, Fulleda, la Floresta, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Tarrés, Vinaixa i el Vilosell.
- Pallars Jussà: Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Talarn i Tremp.
- Raïmat, del municipi de Lleida.
- Segrià: Alfarràs, Almenar, Gimenells i el Pla de la Font.
- Valls del Riucorb: Belianes, Ciutadilla, Granyanella, Granyena de Segarra, Guimerà, Maldà, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Nalec, els Omells de na Gaia, Preixana, Tàrrega, Vallbona de les Monges, Vallfogona de Riucorb, Verdú.
Les subzones d'Artesa i del Pallars Jussà són les més septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influència pirenaica. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, al pla de Lleida, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.
Història
El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, resultant uns vins amb trets propis i característics.
La colonització agrícola de Raimat a principi del segle XX va suposar una renovació important, aportant innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autòctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.
Els altres cellers han seguit l'empenta de l'èxit de la finca de Raimat en la producció de vins de qualitat, constituint-se en Denominació d'Origen el 1986.
Vinificació
Els vins predominants són els negres elaborats amb cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre. Són potents, equilibrats i estructurats.[2]
Els vins rosats, de les mateixos varietats que els negres, són frescos i fruitosos.
La producció de raïm blanc es destina sobretot a l'elaboració de cava. Els vins blancs poden ser els tradicionals de macabeu, xarel·lo i parellada, o més innovadors de chardonnay, sauvignon blanc o riesling.