Vés al contingut

Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb
Bandera de Vallfogona de Riucorb Escut de Vallfogona de Riucorb
(En detall) (En detall)
Localització

Vallfogona de Riucorb està situat en Catalunya
Vallfogona de Riucorb
Vallfogona de Riucorb està situat en Catalunya
Vallfogona de Riucorb

Localització de Vallfogona de Riucorb respecte de la Conca de Barberà


Municipi de la Conca de Barberà
Castell de Vallfogona de Riucorb
Castell de Vallfogona de Riucorb
Castell de Vallfogona de Riucorb
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Conca de Barberà
Gentilici Vallfogoní, vallfogonina
Superfície 10,95 km²
Altitud 698 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
94 hab.
8,58 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 353025 4602975{{#coordinates:41 | 33 | 54 | N | 1 | 14 | 14 | E | type:city(94)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 431592

Vallfogona de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell. Anteriorment anomenat Vallfogona de Lorda o de Corbell o de Comalats, o de Riucorp.

Els seus boscos són de pi i roure. Encara que té terra de regadiu, predomina l'agricultura de secà principalment d'oliveres. La seva economia també creix a causa de les aigües mineromedicinals que posseeix, explotades en un balneari.

És una ciutat que encara conserva el seu caràcter medieval, fou repoblada pels comtes de Queralt. Es conserva les ruïnes del castell del temps dels templers de 1190. Més tard, al 1312 va passar als hospitalers. Hi ha restes d'un antic Priorat benedictí de Sant Pere dels Bigats del segle XIII, i un museu d'art, el Museu Pinet.[2]

Església gòtica amb elements romànics de Santa Maria, on va treballar l'escultor Jordi de Déu.

Un dels personatges més famosos de la població va ser Francesc García i Torres, el rector de Vallfogona, ordenat sacerdot a Vic l'any 1605, autor poètic d'estil humorístic, tenia relació amb poetes de l'època com Lope de Vega i amb el bandoler Rocaguinarda, al qual li va dedicar un sonet El millor pillard del cristianisme.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
30 33 45 109 169 557 499 485 467 488

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
496 538 430 372 272 180 128 116 108 107

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
130 132 164 164 164 159 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

Volum 20. La Gran enciclopèdia en català. Barcelona Edicions 62, 2004. ISBN 84 297 5448 2. 

  1. ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 128. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs