David Ferrer i Ern
| David Ferrer | ||
|---|---|---|
| David Ferrer i Ern | ||
| David Ferrer a l'Open d'Austràlia (2007) | ||
| Nom real | David Ferrer i Ern | |
| País | País Valencià País Valencià | |
| Residència | València | |
| Naixença | 2 d'abril de 1982 Xàbia, Marina Alta | |
| Alçada | 1,75 m | |
| Pes | 72 kg | |
| Professional | 2000 | |
| Joc | Destre (revés a dues mans) | |
| Diners guanyats | US$ 6.939.574 | |
| Web oficial | DavidFerrer.com | |
| Individual | ||
| Rècord partits | 488 - 246 | |
| Títols | 19 | |
| Millor rànquing | 4 (25 de febrer de 2008) | |
| Grand Slams | ||
| Open d'Austràlia | SF (2011, 2013) | |
| Roland Garros | F (2013) | |
| Wimbledon | QF (2012) | |
| US Open | SF (2007, 2012) | |
| Altres torneigs | ||
| Copa Masters | F (2007) | |
| Jocs Olímpics | 3R (2012) | |
| Dobles | ||
| Rècord partits | 61 - 95 | |
| Títols | 2 | |
| Millor rànquing | 42 (24 d'octubre de 2005) | |
| Grand Slams | ||
| Open d'Austràlia | 3R (2005) | |
| Roland Garros | 2R (2009) | |
| Wimbledon | 1R (2003-2006, 2009) | |
| US Open | 2R (2004, 2006) | |
| Altres torneigs | ||
| Jocs Olímpics | 4t (2012) | |
| Perfil a ATP | ||
| Darrera actualització: 02/12/2012 | ||
.svg){kind=link}
David Ferrer i Ern (Xàbia, 2 d'abril de 1982) és un tennista professional valencià. És un especialista en superfície de terra batuda malgrat que sempre ha estat a l'ombra de Rafael Nadal en aquesta superfície, però progressivament va millorar en les altre superfícies aconseguint títols també sobre pista dura i gespa. El 2006 aconseguí situar-se entre els 10 millors tennistes arribant fins a la quarta posició, i posteriorment es va consolidar en el Top 5 individual. Els amics i mitjans de comunicació l'anomenen "Ferru".
Torneigs de Grand Slam
Individual: 1 (0−0)
| Resultat | Núm. | Any | Torneig | Oponent en la final | Marcador |
|---|---|---|---|---|---|
| Plantilla:Nom | 1. | 2013 | Roland Garros | Error creant la miniatura: Rafael Nadal | 3−6, 2−6, 3−6 |
Carrera esportiva
Ferrer va començar a jugar a tennis a Gandia, però als quinze anys es va traslladar a Barcelona per entrenar-se dins la Federació Catalana de Tennis. Posteriorment també va treballar en l'acadèmia de Juan Carlos Ferrero de Villena i tornà a Dènia per entrenar sota les ordre de Javier Piles.
2000−2009
El 2000 va esdevenir professional però no va ser fins el 2001 que va guanyar el seu primer torneig challenger. L'any 2002, amb vint anys, va començar a veure els primers fruits del seu treball, quatre títols challenger més i el seu primer títol ATP a Bucarest. Totes les victòries que va aconseguir durant la temporada, excepte en una challenger, foren sobre terra batuda. El 2003 va debutar en els quatre Grand Slams però no va passar de segona ronda en cap. Tot i no guanyar cap torneig, va ser finalista a Sopot i va continuar dins el rànquing dels cent millors. En el 2004 tampoc va aconseguir cap títol però va seguir progressant en els torneigs més importants i va millorar lleugerament el seu rànquing. El 2005 va aconseguir resultats molt positius en els grans torneigs ATP, no així en els Grand Slams, i es va situar per primera vegada entre els quinze millors tennistes, catorzè a final d'any.
.JPG){kind=link}
El 2006 va començar de forma positiva entrant entre els deu millors de l'ATP, però només s'hi va mantenir cinc setmanes. També va formar part de l'equip espanyol de la Copa Davis en la derrota contra Bielorússia en primera ronda, aconseguint l'única victòria de l'equip.[1] Després de diversos bons resultats, finalment va tornar a guanyar un torneig ATP, en aquesta ocasió a Stuttgart. Aquest títol li va permetre mantenir-se en catorzena posició del rànquing per segon any consecutiu.
En el 2007 va donar un salt de qualitat aconseguint de retruc els seus millors resultats. De bon inici va guanyar el torneig d'Auckland, després va arribar a quarta ronda a Austràlia i a semifinals de Barcelona. Al juliol va vèncer a Båstad i al setembre va aconseguir el seu millor resultat en un Grand Slam, semifinals al US Open eliminant a grans tennistes com el seu compatriota Rafael Nadal i perdent davant Novak Djokovic. Juntament amb el títol a Tòquio, aquests resultats li van permetre col·locar-se entre els vuit millors del món, i dos mesos més tard va assolir la fita més important de la seva carrera fins al moment, classificant-se per la final de la Tennis Masters Cup perdent contra Roger Federer. Finalment va acabar l'any en cinquè lloc del rànquing.
Malgrat no aconseguir bons resultats a l'inici del 2008, va avançar fins a la quarta posició del rànquing al febrer. A l'abril va guanyar el primer títol de la temporada prop de casa seva, València. Després de ser finalista a Barcelona caient davant Rafael Nadal, va aconseguir el seu setè títol i únic sobre gespa, 's-Hertogenbosch. Amb aquesta victòria va esdevenir el segon espanyol en guanyar un torneig de gespa en tota l'Era Open després de Rafael Nadal. Malauradament no va aconseguir més bons resultats i va baixar fins a la dotzena posició. Paral·lelament també va col·laborar amb el seu país per aconseguir la Copa Davis participant en les tres darreres rondes amb dos victòries i una derrota. Durant el 2009 no va aconseguir cap títol però fa ser finalista a Dubai i a Barcelona en caure davant Novak Djokovic i Rafael Nadal respectivament. Va participar novament en totes les eliminatòries de la Copa Davis excepte a quarts de final a causa d'una lesió. Va jugar un total de sis partits individuals, tots amb victòria, davant Sèrbia,[2] Israel[3] i la República Txeca.[4]
Consolidació al Top 5
2010
L'any 2010 va començar de forma molt positiva fins que va arribar la terra batuda, on va encadenar dues finals consecutives contra Juan Carlos Ferrero, derrota a Buenos Aires i victòria a Acapulco. En l'Open d'Austràlia només havia arribat a segona ronda superat per Marcos Baghdatis mentre que a Sud-àfrica va arribar a semifinals fins caure davant Stéphane Robert. Posteriorment va vèncer en els dos partits individuals disputats en la primera ronda de la Copa Davis davant Suïssa, aconseguint així la seva vuitena victòria consecutiva en aquesta competició.[5] A Indian Wells fou derrotat en el primer partit per James Blake i a Miami va avançar fins a quarta ronda, on va perdre contra Nadal. Tornant a la terra batuda, a Montecarlo va avançar fins les semifinals, on novament el va superar Nadal. En el Comte de Godó també va arribar a semifinals fins caure davant Fernando Verdasco. A Roma també va coincidir amb Verdasco a semifinals però en aquesta ocasió el pogué superar classificant-se així per la seva primera final de categoria Màsters. Malauradament no pogué fer el mateix contra Nadal en la final, autèntic dominador d'aquesta superfície. A Madrid avançà fins les semifinals superant a Andy Murray (quart del rànquing mundial) a quarts de final, però Federer el va vèncer en tres sets. Va començar el Roland Garros com un dels candidats al títol però fou sorprès a tercera ronda per Jürgen Melzer. A Wimbledon va fer una bona actuació arribant a quarta ronda superat per Robin Söderling en cinc sets. En la Copa Davis va perdre el primer partit contra Gaël Monfils i França va superar clarament l'equip espanyol. A Bastad va arribar a semifinals però el va derrotar el tennista local Söderling. Amb aquestes victòries va allargar la seva ratxa de 31 victòries sobre terra batuda en una temporada. Al Canadà fou sorprès a primera ronda per David Nalbandian mentre que a Cincinnati va avançar fins la tercera ronda on va caure davant Nikolai Davidenko. Al US Open no va passar de quarta ronda derrotat per Verdasco però igualment va escalar en el rànquing individual i va poder retornar al Top 10. A Kuala Lumpur va arribar a semifinals vençut per Andrey Golubev, mentre que a Pequín va arribar a la final, però el va derrotar Djokovic. A Xangai fou derrotat noovament per Söderling a tercera ronda però igualment avançà fins la vuitena posició del rànquing. A València, el torneig en el qual juga com a casa, es plantà en la final després de superar a Söderling a semifinals. En la final va guanyar al seu compatriota Marcel Granollers i així el novè títol de la seva carrera. Amb aquest resultat va pujar a la setena posició del rànquing i es va classificar per l'ATP World Tour Finals. A París va perdre davant Melzer a tercera ronda. La seva participació en l'ATP World Tour Finals, el darrer torneig de l'any, fou força negativa en perdre els tres partits de la fase grups contra Federer, Söderling i Murray. Malgrat aconseguir només un títol, el seu registre de 60 victòries i 24 derrotes li va permetre retornar al Top 10 i escalar fins la setena posició del rànquing mundial.
2011
La temporada 2011 va començar de forma molt positiva participant al torneig de Heineken i enduent-se el primer títol de l'any davant Nalbandian. Va arribar a l'Open d'Austràlia com a setè cap de sèrie i va millorar el seu rendiment accedint a les semifinals després de superar a un Nadal amb problemes físics. Allà fou derrotat per Murray però li va permetre escalar fins el sisè lloc del rànquing. Per sorpresa va perdre en primera ronda de Rotterdam però es va refer en el torneig d'Acapulco, on va reeditar el títol aconseguit l'any anterior derrotant a Nicolás Almagro en la final. A Indian Wells va perdre en el primer partit contra Ivo Karlovic mentre que a Miami va avançar fins quarts de final, on Mardy Fish el va superar. Llavors va iniciar els torneigs de terra batuda, en primer lloc a Montecarlo, on va millorar el seu resultat accedint a la segona final de Màsters de la seva carrera, però va caure davant Nadal. En el Comte de Godó va avançar a una nova final consecutiva però novament el va derrotar Nadal. A Madrid va avançar fins trobar-se a Djokovic a quarts de final, el qual encara no havia perdut cap partit des de l'inici d'any. Va renunciar a participar al torneig de Roma a causa d'una petita lesió que no li va impedir jugar el Roland Garros. El seu nivell sobre terra batuda no es va veure reflectit en aquest Grand Slam ja que només va poder arribar a quarta ronda derrotat per Monfils. Un mes després va disputar el torneig de Wimbledon, accedint novament a quarta ronda fins caure davant Tsonga. Seguidament va disputar la ronda de quarts de final de la Copa Davis amb l'equip espanyol als Estats Units, on va aconseguir dues victòries individuals sobre pista dura. A Bastad va arribar a la final però novament el va vèncer Söderling. A l'estiu no va poder participar en el torneig de Toronto a causa d'una lesió al canell, però va tornar a jugar a Cincinnati, on malgrat caure a tercera ronda contra Gilles Simon, va aconseguir els punts necessaris per entrar al Top 5 del rànquing mundial. En el US Open va repetir el mateix resultat que l'any anterior amb una derrota a quarta ronda contra Andy Roddick. En les semifinals de Copa Davis contra França només va disputar un sol partit individual amb victòria. A Xangai va aconseguir classificar-se per una nova final Màsters però també va perdre, aquest cop contra Murray. Posteriorment va disputar l'ATP World Tour Finals, on va guanyar els dos primers partits contra Murray i Djokovic, amb millor rànquing que ell, i ja classificat per semifinals va perdre contra Berdych. A semifinals no pogué superar Federer, defensor del títol. Per tancar la temporada va disputar la final de la Copa Davis contra Argentina amb una victòria individual que li va permetre aconseguir el títol per tercera ocasió. Va acabar l'any amb un total de dos títols individuals més la Copa Davis, i una marca de 59 victòries i 19 derrotes.
2012
Després de jugar un torneig d'exhibició a Abu Dhabi, va jugar el primer torneig a Auckland amb una victòria sobre Olivier Rochus en la final. En l'Open Austràlia va entrar com a cap de sèrie número 5 i va avançar fins als quarts de final, on va coincidir amb Djokovic, número 1 del món, que el va derrotar. La gira sud-americana fou molt frúctifera amb els títols a Buenos Aires derrotant Almagro en la final i a Acapulco sobre Verdasco. Amb tres títols a la butxaca, va participar en el Masters de Miami arribant a quarts de final, on Djokovic el va tornar a vèncer. Posteriorment va començar la campanya europea sobre terra batuda en primer lloc a Montecarlo, però fou sorprès en segona ronda per Thomaz Bellucci. En el Comte de Godó va realitzar una actuació més adequada al seu nivell arribant a una nova final d'aquest torneig, i novament Nadal el va derrotar. A Madrid, primer torneig disputat sobre terra batuda blava, Ferrer va avançar fins als quarts de final, on el va véncer Federer, guanyador final. A Roma va arribar a semifinals, on Nadal el va superar i es va adjudicar el títol posteriorment. En el Roland Garros, Ferrer va avançar sense masses complicacions fins als quarts de final. Allà va superar Murray arribant per primera vegada a les semifinals de París, però Nadal el va derrotar novament amb facilitat. Poc després es va imposar a Philipp Petzschner en la final de 's-Hertogenbosch en el quart títol de l'any i segons sobre gespa de la seva carrera. A Wimbledon va arribar a quarts de final per primera vegada, però Murray el va vèncer en quatre sets. El cinquè títol de la temporada va arribar a Bastad poc després superant a Almagro. En els Jocs Olímpics de Londres va participar en els quadres individual i dobles masculins. Malgrat celebrar-se a les instal·lacions de Wimbledon on un mes abans havia arribat a quarts de final i ser quart cap de sèrie, Kei Nishikori el va sorprendre a vuitens de final. No obstant, junt a Feliciano López fou una de les parelles sorpresa en dobles plantant-se a semifinals. Malauradament no va poder accedir a la final en ser derrotats per Michaël Llodra i Tsonga, i en la final de consolació tampoc van poder superar la parella formada per Julien Benneteau i Richard Gasquet. Al US Open va arribar a semifinals però va caure contra Djokovic. Posteriorment va disputar les semifinals de la Copa Davis i va ajudar l'equip espanyol amb dues victòries individuals. Abans d'acabar la temporada va aconseguir nous èxits amb la victòria a València contra Alexandr Dolgopolov i la setmana següent va aconseguir el títol més important de la seva carrera amb el primer títol de categoria Màsters a París contra Jerzy Janowicz. El darrer torneig de l'any fou el ATP World Tour Finals, on malgrat guanyar dos partits contra Juan Martín del Potro i Janko Tipsarević i, només una derrota contra Federer, un triple empat a dues victòries el va perjudicar fins la tercera posició del grup i no va avançar a semifinals. Aquesta fou la seva temporada més reeixida aconseguint set títols, el que més durant l'any 2012, i va guanyar el primer títol Màsters de la seva carrera, el registre final fou de 76 victòries per 15 derrotes que li van permetre continuar en la cinquena posició del rànquing mundial. Addicionalment va disputar la final de la Copa Davis com a màxim referent de l'equip espanyol i va complir les expectatives imposant-se en els dos partits individuals que va disputar, però això no va ser suficient per superar l'equip txec.[6]
Palmarès: 21 (19−2)
Individual: 37 (19−18)
|
Plantilla:Llegenda Tennis Superfície |
| Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Oponent en la final | Marcador |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Plantilla:Nom | 1. | 21 de juliol de 2002 | [[Imatge:Plantilla:Bandera/CRO|border|enllaç=|22x20px|CRO]] Umag, Croàcia | Terra batuda | Error creant la miniatura: Carles Moyà | 2−6, 3−6 |
| Plantilla:Guanyador | 1. | 9 de setembre de 2002 | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ROM|border|enllaç=|22x20px|ROM]] Bucarest, Romania | Terra batuda | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] José Acasuso | 6−3, 6−2 |
| Plantilla:Nom | 2. | 4 d'agost de 2003 | Error creant la miniatura: Sopot, Polònia | Terra batuda | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] Guillermo Coria | 5−7, 1−6 |
| Plantilla:Nom | 3. | 10 d'abril de 2005 | País Valencià València, País Valencià | Terra batuda | [[Imatge:Plantilla:Bandera/RUS|border|enllaç=|22x20px|RUS]] Igor Andreev | 3−6, 7−5, 3−6 |
| Plantilla:Guanyador | 2. | 17 de juliol de 2006 |  Stuttgart, Alemanya
|
Terra batuda | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] José Acasuso | 6−4, 3−6, 6−7(3), 7−5, 6−4 |
| Plantilla:Guanyador | 3. | 13 de gener de 2007 | Error creant la miniatura: Auckland, Nova Zelanda | Dura |  Tommy Robredo
|
6−4, 6−2 |
| Plantilla:Guanyador | 4. | 15 de juliol de 2007 | [[Imatge:Plantilla:Bandera/SWE|border|enllaç=|22x20px|SWE]] Bastad, Suècia | Terra batuda |  Nicolás Almagro
|
6−1, 6−2 |
| Plantilla:Guanyador | 5. | 7 d'octubre de 2007 |  Tòquio, Japó
|
Dura |  Richard Gasquet
|
6−1, 6−2 |
| Plantilla:Nom | 4. | 18 de novembre de 2007 | CHN Tennis Masters Cup, Xangai, Xina | Dura (i) | [[Imatge:Plantilla:Bandera/SUI|border|enllaç=|22x20px|SUI]] Roger Federer | 2−6, 3−6, 2−6 |
| Plantilla:Guanyador | 6. | 20 d'abril de 2008 | País Valencià València | Terra batuda | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Nicolás Almagro | 4−6, 6−2, 7−6(2) |
| Plantilla:Nom | 5. | 4 de maig de 2008 | Barcelona, Catalunya
|
Terra batuda | Error creant la miniatura: Rafael Nadal | 1−6, 6−4, 1−6 |
| Plantilla:Guanyador | 7. | 21 de juny de 2008 |  's-Hertogenbosch, Països Baixos
|
Gespa | Marc Gicquel
|
6−4, 6−2 |
| Plantilla:Nom | 6. | 28 de febrer de 2009 | EAU Dubai, Emirats Àrabs Units | Dura | [[Imatge:Plantilla:Bandera/SRB|border|enllaç=|22x20px|SRB]] Novak Đoković | 5−7, 3−6 |
| Plantilla:Nom | 7. | 26 d'abril de 2009 | Barcelona (2)
|
Terra batuda | Error creant la miniatura: Rafael Nadal | 2−6, 5−6 |
| Plantilla:Nom | 8. | 21 de febrer de 2010 | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] Buenos Aires, Argentina | Terra batuda | País Valencià Juan Carlos Ferrero | 7−5, 4−6, 3−6 |
| Plantilla:Guanyador | 8. | 27 de febrer de 2010 | MEX Acapulco, Mèxic | Terra batuda | País Valencià Juan Carlos Ferrero | 6−3, 3−6, 6−1 |
| Plantilla:Nom | 9. | 2 de maig de 2010 | ITA Roma, Itàlia | Terra batuda | Error creant la miniatura: Rafael Nadal | 5−7, 2−6 |
| Plantilla:Nom | 10. | 10 d'octubre de 2010 | CHN Pequín, Xina | Dura | [[Imatge:Plantilla:Bandera/SRB|border|enllaç=|22x20px|SRB]] Novak Đoković | 2−6, 4−6 |
| Plantilla:Guanyador | 9. | 7 de novembre de 2010 | País Valencià València (2) | Dura (i) | Marcel Granollers
|
7−5, 6−3 |
| Plantilla:Guanyador | 10. | 15 de gener de 2011 | Error creant la miniatura: Auckland (2) | Dura | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] David Nalbandian | 6−3, 6−2 |
| Plantilla:Guanyador | 11. | 26 de febrer de 2011 | MEX Acapulco (2) | Terra batuda | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Nicolás Almagro | 7−6(4), 6−7(2), 6−2 |
| Plantilla:Nom | 11. | 17 d'abril de 2011 | Mònaco Montecarlo, Mònaco | Terra batuda | Error creant la miniatura: Rafael Nadal | 4−6, 5−7 |
| Plantilla:Nom | 12. | 24 d'abril de 2011 | Barcelona (3)
|
Terra batuda | Error creant la miniatura: Rafael Nadal | 2−6, 4−6 |
| Plantilla:Nom | 13. | 17 de juliol de 2011 | [[Imatge:Plantilla:Bandera/SWE|border|enllaç=|22x20px|SWE]] Bastad | Terra batuda | [[Imatge:Plantilla:Bandera/SWE|border|enllaç=|22x20px|SWE]] Robin Söderling | 2−6, 2−6 |
| Plantilla:Nom | 14. | 16 d'octubre de 2011 | CHN Xangai, Xina | Dura | [[Imatge:Plantilla:Bandera/UK|border|enllaç=|22x20px|UK]] Andy Murray | 5−7, 4−6 |
| Plantilla:Guanyador | 12. | 14 de gener de 2012 | Error creant la miniatura: Auckland (3) | Dura |  Olivier Rochus
|
6−3, 6−4 |
| Plantilla:Guanyador | 13. | 26 de febrer de 2012 | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] Buenos Aires | Terra batuda | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Nicolás Almagro | 4−6, 6−3, 6−2 |
| Plantilla:Guanyador | 14. | 3 de març de 2012 | MEX Acapulco (3) | Terra batuda | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Fernando Verdasco | 6−1, 6−2 |
| Plantilla:Nom | 15. | 29 d'abril de 2012 | Barcelona (4)
|
Terra batuda | Error creant la miniatura: Rafael Nadal | 6−7(1), 5−7 |
| Plantilla:Guanyador | 7. | 23 de juny de 2012 | 's-Hertogenbosch (2)
|
Gespa | Philipp Petzschner
|
6−3, 6−4 |
| Plantilla:Guanyador | 16. | 15 de juliol de 2012 | [[Imatge:Plantilla:Bandera/SWE|border|enllaç=|22x20px|SWE]] Bastad (2) | Terra batuda | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Nicolás Almagro | 6−2, 6−2 |
| Plantilla:Guanyador | 17. | 28 d'octubre de 2012 | País Valencià València (3) | Dura (i) | [[Imatge:Plantilla:Bandera/UKR|border|enllaç=|22x20px|UKR]] Alexandr Dolgopolov | 6−1, 3−6, 6−4 |
| Plantilla:Guanyador | 18. | 4 de novembre de 2012 | París, França
|
Dura (i) | Error creant la miniatura: Jerzy Janowicz | 6−4, 6−3 |
| Plantilla:Guanyador | 19. | 12 de gener de 2013 | Error creant la miniatura: Auckland (4) | Dura | Philipp Kohlschreiber
|
7−6(5), 6−1 |
| Plantilla:Nom | 16. | 2 de març de 2013 | MEX Acapulco | Terra batuda | Error creant la miniatura: Rafael Nadal | 0−6, 2−6 |
| Plantilla:Nom | 17. | 31 de març de 2013 |  Miami, Estats Units
|
Dura | [[Imatge:Plantilla:Bandera/UK|border|enllaç=|22x20px|UK]] Andy Murray | 6−2, 4−6, 6−7(1) |
| Plantilla:Nom | 18. | 5 de maig de 2013 | POR Oeiras, Portugal | Terra batuda | [[Imatge:Plantilla:Bandera/SUI|border|enllaç=|22x20px|SUI]] Stanislas Wawrinka | 1−6, 4−6 |
| Plantilla:Nom | 19. | 9 de juny de 2013 | Roland Garros, França
|
Terra batuda | Error creant la miniatura: Rafael Nadal | 3−6, 2−6, 3−6 |
Dobles: 3 (2−1)
|
Plantilla:Llegenda Tennis Superfície |
| Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Parella | Oponents en la final | Marcador |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Plantilla:Nom | 1. | 31 de gener de 2003 | MEX Acapulco, Mèxic | Terra batuda | País Valencià Fernando Vicente | BAH Mark Knowles [[Imatge:Plantilla:Bandera/CAN|border|enllaç=|22x20px|CAN]] Daniel Nestor |
3–6, 3–6 |
| Plantilla:Guanyador | 1. | 31 de gener de 2005 | [[Imatge:Plantilla:Bandera/CHI|border|enllaç=|22x20px|CHI]] Viña del Mar, Xile | Terra batuda | País Valencià Santiago Ventura | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] Gastón Etlis [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] Martín Rodríguez |
6–3, 6–4 |
| Plantilla:Guanyador | 2. | 21 de febrer de 2005 | MEX Acapulco | Terra batuda | País Valencià Santiago Ventura | [[Imatge:Plantilla:Bandera/CZE|border|enllaç=|22x20px|CZE]] Jiri Vanek [[Imatge:Plantilla:Bandera/CZE|border|enllaç=|22x20px|CZE]] Tomas Zib |
4–6, 6–1, 6–4 |
Equips
| Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Equip | Oponents | Marcador |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Plantilla:Guanyador | 1. | 21−23 de novembre de 2008 | Copa Davis, Mar del Plata, Argentina | Dura (i) | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Fernando Verdasco [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Feliciano López [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Marcel Granollers |
[[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] Juan Martín del Potro [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] David Nalbandian [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] José Acasuso [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] Agustín Calleri |
3−1 |
| Plantilla:Guanyador | 2. | 4−6 de desembre de 2009 | Copa Davis, Barcelona, Espanya (2) | Terra batuda (i) | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Rafael Nadal [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Fernando Verdasco [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Feliciano López |
[[Imatge:Plantilla:Bandera/CZE|border|enllaç=|22x20px|CZE]] Radek Štěpánek [[Imatge:Plantilla:Bandera/CZE|border|enllaç=|22x20px|CZE]] Tomáš Berdych [[Imatge:Plantilla:Bandera/CZE|border|enllaç=|22x20px|CZE]] Jan Hajek [[Imatge:Plantilla:Bandera/CZE|border|enllaç=|22x20px|CZE]] Lukas Dlouhy |
5−0 |
| Plantilla:Guanyador | 3. | 2−4 de desembre de 2011 | Copa Davis, Sevilla, Espanya (3) | Terra batuda (i) | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Rafael Nadal [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Feliciano López [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Fernando Verdasco |
[[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] Juan Martín del Potro [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] Juan Mónaco [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] David Nalbandian [[Imatge:Plantilla:Bandera/ARG|border|enllaç=|22x20px|ARG]] Eduardo Schwank |
3−1 |
| Plantilla:Nom | 1. | 16−18 de novembre de 2012 | Copa Davis, Praga, República Txeca | Dura (i) | [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Nicolás Almagro [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Marcel Granollers [[Imatge:Plantilla:Bandera/ESP|border|enllaç=|22x20px|ESP]] Marc López |
[[Imatge:Plantilla:Bandera/CZE|border|enllaç=|22x20px|CZE]] Tomáš Berdych [[Imatge:Plantilla:Bandera/CZE|border|enllaç=|22x20px|CZE]] Radek Štěpánek [[Imatge:Plantilla:Bandera/CZE|border|enllaç=|22x20px|CZE]] Lukas Rosol [[Imatge:Plantilla:Bandera/CZE|border|enllaç=|22x20px|CZE]] Ivo Minar |
2−3 |
Trajectòria
Individual
| Torneig | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | Títols | V – D | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Open d'Austràlia | A | 1R | 2R | 1R | 4R | 4R | QF | 3R | 2R | SF | QF | SF | 0 / 11 | 28 – 11 | |||
| Roland Garros | Q | 2R | 2R | QF | 3R | 3R | QF | 3R | 3R | 4R | SF | F | 0 / 11 | 32 – 11 | |||
| Wimbledon | A | 2R | 2R | 1R | 4R | 2R | 3R | 3R | 4R | 4R | QF | 0 / 10 | 20 – 10 | ||||
| US Open | A | 1R | 1R | 3R | 3R | SF | 3R | 2R | 4R | 4R | SF | 0 / 10 | 23 – 10 | ||||
| Jocs Olímpics | NC | A | No celebrat | 1R | No celebrat | 3R | NC | 0 / 2 | 2 – 2 | ||||||||
| ATP World Tour Finals | A | A | A | A | A | F | A | A | RR | SF | RR | 0 / 4 | 8 – 7 | ||||
| Victòries − Derrotes | 10−6 | 20−27 | 29−31 | 43−29 | 41−26 | 61−23 | 44−23 | 45−23 | 60−24 | 59−19 | 76−15 | 0−0 | 18 / 259 | 488 – 246 | |||
| Rànquing a final d'any | 59 | 71 | 49 | 14 | 14 | 5 | 12 | 17 | 7 | 5 | 5 | ||||||
| Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin | |||||||||||||||||
Referències
- ↑ «Copa Davis 2006 - Bielorússia vs. Espanya» (en {{#invoke:llengua|nom|anglès}}). Copa Davis. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Copa Davis 2009 - Espanya vs. Sèrbia» (en {{#invoke:llengua|nom|anglès}}). Copa Davis. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Copa Davis 2009 - Espanya vs. Israel» (en {{#invoke:llengua|nom|anglès}}). Copa Davis. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Copa Davis 2009 - Espanya vs. República Txeca» (en {{#invoke:llengua|nom|anglès}}). Copa Davis. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Copa Davis 2010 - Espanya vs. Suïssa» (en {{#invoke:llengua|nom|anglès}}). Copa Davis. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Copa Davis 2012 - República Txeca vs. Espanya» (en {{#invoke:llengua|nom|anglès}}). Copa Davis. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
Enllaços externs
- Pàgina oficial (castellà)
- Plantilla:Atp
- David Ferrer a ITF (anglès)
- Plantilla:CopaDavis jugador
- Pàgina no oficial (castellà)
- Nominat NOSTRESPORT millor esportista 2011