Denominació d'Origen Conca de Barberà
| DO Conca de Barberà | |
|---|---|
| Denominació d'Origen Conca de Barberà | |
| Seu | Montblanc |
| Superfície | 4.200 hectàrees |
| Viticultors | 1.100 |
| Cellers | 24 |
| Producció | 6.787 hectolitres |
| Varietats blanques | Parellada, macabeu, chardonnay, garnatxa blanca, chenin, moscatell de gra petit, sauvignon |
| Varietats negres | cabernet franc, cabernet sauvignon, garnatxa negra, monastrell, merlot, pinot noir, sirà, trepat, ull de llebre i samsó |
| |
| Font: INCAVI | |
La Denominació d'Origen Conca de Barberà regula la producció vitícola de les conques dels rius Francolí i el seu afluent, l'Anguera, a la comarca de la Conca de Barberà. El primer reglament del Consell Regulador fou aprovat el 19 de novembre de 1985.
Geografia
La plana vertebrada pels rius Francolí i Anguera està protegida per les muntanyes que l'envolten, especialment la serra de Prades per ponent. El clima és moderat, entre mediterrani i de secà, amb una temperatura i pluviositat òptimes per elaborar vins de qualitat secs aromàtics i suaus. L'altitud mitjana és de 500 m. El sòl és bàsicament calcari.
La zona de la denominació d'origen s'estén pels següents municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí i Poblet.
Història
La història vinícola de la comarca es remunta al segle I aC amb la romanització, però la seva tradició està estretament lligada al monestir de Poblet. Durant l'època medieval els monjos cistercencs van impulsar el conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Es conserva un celler d'estil gòtic del segle XIII.
La irrupció de la fil·loxera a finals del segle XIX va provocar un moviment cooperatiu per fer front a la plaga. El 1894 naixia la Cooperativa de Barberà de la Conca a la que van seguir tota una llista de cellers cooperatius. Destaquen els cellers modernistes dels arquitectes Pere Domènech i Roura i Cèsar Martinell i Brunet, anomenats «catedrals del vi» per Àngel Guimerà.
Vinificació
La varietat de raïm autòctona i característica de la Conca de Barberà és el trepat[1] que produeix un vi rosat característic, lleuger i aromàtic. També s'utilitza per fer vi blanc amb cupatge de parellada i macabeu, i vi negre amb cupatge d'ull de llebre. El 80% de la producció són vins blancs novells, frescos i fruitosos, amb predomini del parellada.
Referències
Enllaços externs
- Consell Regulador
- Reglament de la DO, publicat al DOGC núm. 4585 del 3-3-2006.
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|22|Plantilla:Puntdecimal|N|1|9|Plantilla:Puntdecimal|E|scale:300000_region:ES-CT|primary|name=}}