Pira

Pira

(En detall)
Localització
<div style="position: relative; border: 1px solid none; padding: 0px; width: 300px; height:px; margin:0"> <div style="width:px; float: left; clear: left"> <div style="width:px; padding:0"> [[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|px|Pira is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: %; left: %; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -px; top: -px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5xPlantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Pira|link=|alt=]] <div style="position: absolute; z-index: 2; top: px; left: 0px; margin:0; padding: 0;"> <div style="width:px; float: left; clear: left"> <div style="width:px; padding:0"> <div style="position: absolute; z-index: 2; top: %; left: %; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"> <div style="position: absolute; z-index: 2; left: px; width:px; margin:0; padding: 0;">
Municipi de la Conca de Barberà
El riu Anguera al seu pas per Pira El riu Anguera al seu pas per Pira
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Conca de Barberà
Gentilici	XXX
Superfície	8,01 km²
Altitud	385 msnm
Població (Plantilla:Padró INE/ref)   • Densitat	Plantilla:Padró INE hab.
Coordenades	UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|25|Plantilla:Puntdecimal|N|1|12|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}}
Organització Entitats de població	1
Codi territorial	431074

Pira és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Història

La vila apareix documentada el 1067 quan Berenguer Ramon II va fer donació del castell al comte Ermengol IV d'Urgell. L'any 1068 es concedí a Arnau Pere de Ponts la missió de repoblar el territori, però en una incursió sarraïna fou ferit de mort. En la part més alta es construïren les primeres cases a principis del segle XI, a redós del castell (ara desaparegut).

Temporalment el monestir de Poblet va dominar el terme a partir de 1164. Tanmateix, el 1181 fou tornat a Pere de Puigverd, per passar després (1248) a mans de l'orde del Temple fins a la seva dissolució el 1312. A partir d'aquesta data se’n va fer càrrec l'Orde de Malta.

Durant el segle XIX, el vi i l'aiguardent de la vila eren exportats arreu, situació que canvià radicalment amb l'extensió de la fiŀloxera a finals del segle XIX.

A la darrera dècada del segle XX, Pira, i la resta de la comarca, va destacar als mitjans de comunicació catalans per una decisió política de l'Executiu de la Generalitat de Catalunya quan el Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel conseller Joaquim Molins, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al veí terme de Forès i una incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp). La decisió va generar un rebuig força generalitzat a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp, i es desenvolupà un fort moviment ciutadà d'oposició al projecte. La contestació al Pla de residus en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i es consensués entre la majoria dels grups polítics del Parlament de Catalunya una llei de gestió dels residus industrials que no donava indicació dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessàries. Una altra de les conseqüències fou la creació del partit comarcal Unió d'independents Conca de Barberà que des del 1991 ha governat la vila de Pira.

Demografia

Escut no oficial de Pira

Seguint l'evolució econòmica de la vinya a la comarca, durant el segle XVIII tingué un important creixement demogràfic que culminà l'any 1860 amb 610 habitants, el seu màxim històric. Tanmateix a partir de la dècada dels noranta del segle passat, una política urbanística encertada ha fet créixer la població amb nous habitants.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 20 21 21 83 426 571 543 578 486 525

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 536 517 547 515 473 401 382 340 313 321

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 364 387 402 435 451 475 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia

Domina el conreu de la vinya, seguida dels cereals. En menor mesura hi ha les oliveres i els ametllers. A nivell industrial, durant molts anys hi hagué una activitat de molins de guix.

Cultura

Celler del Sindicat Agrícola de Pira, obra de 1919 de Cèsar Martinell.

L'església parroquial està dedicada a Sant Salvador d'Horta i va ser construïda durant el segle XIX. Destaca també el Celler del Sindicat Agrícola, cooperativa modernista obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, inaugurada l'any 1919. L'edifici de dues naus és un bell exemple de l'arquitectura agrària modernista, considerat una de les Catedrals del vi. Finalment, el nucli antic de Pira, de bella estructura i contingut, conserva diverses cases pairals entre les qual destaquen cal Poblet i cal Celdoni.

Pira celebra la seva Festa Major durant el primer dissabte del mes d'agost, per Sant Salvador.

Vegeu també

• Escuts i banderes de la Conca de Barberà.
• Tossal de les Creus (Pira).

Bibliografia

• Jordi Tomàs Bonell; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Article de l'Enciclopèdia Catalana