Vilaverd
| |||||
| Localització | |||||
  
| |||||
| Municipi de la Conca de Barberà | |||||
 | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Conca de Barberà | ||||
| Gentilici | Vilabertí, vilabertina | ||||
| Superfície | 12,62 km² | ||||
| Altitud | 269 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
452 hab. 35,82 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 347600 4577725{{#coordinates:41 | 20 | 12 | N | 1 | 10 | 43 | E | type:city(452)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població |
1 | ||||
| Codi territorial | 431726
| ||||
Vilaverd és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà, anomenat Vilavert fins el 1983.
Història
El topònim està documentat al segle xii com Villa Viridi, «vila verda» que podria fer referència a la vegetació o bé d'origen àrab a partir del nom de persona Uard, o de uarz, «vila nova».[2] En els fogatges dels segles xv i xvi consta amb grafia fonètica Vilavert, de la vegueria de Montblanc.[3] El 1933 es va fixar la grafia etimològica,[4] anul·lada durant el franquisme fins el 1983.[5]
En l'època sarraïna va ser un enclavament estratègic gràcies al seu castell (del segle XI). La "Reconquesta" arribà a Vilaverd a l'any 848. Poc després (segle XII) esdevingué propietat de l'arquebisbe de Tarragona.
Fills il·lustres de la població han estat el bisbe de Girona entre 1934 i 1963, Josep Cartañà i Inglés, i el professor i historiador Francesc Cortiella i Òdena.
Llocs d'interès
- Ermita de la Mare de Déu del Mongoi (s. XIII)
- Església parroquial de St. Martí (s. XII)
Fires, festes i mercats
- Vilaverd celebra la festa major per Sant Cristòfol, el 10 de juliol, i per Sant Martí, l'11 de novembre
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.272-273. ISBN 84-7304-186-0.
- ↑ Fogatges de Catalunya
- ↑ Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6. Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
- ↑ Canvis de nom, a Municat
Vegeu també
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
