Dosaigües
| Localització | |||
| |||
| Municipi de la Foia de Bunyol | |||
 | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Foia de Bunyol Manc. Foia de Bunyol-Xiva Requena | ||
| Gentilici | Dosaigüer, dosaigüera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 121,50 km² | ||
| Altitud | 400 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|17|Plantilla:Puntdecimal|N|0|48|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 52 km de València 34 km de Xiva | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PP i 2 AEGDA i 1 Espanya 2000 José Ramón Grau Grau (PP) | ||
| Codi postal | 46198
| ||
| Festes majors | Del 15 al 20 d'octubre | ||
| Web | |||
Dosaigües (oficialment, en castellà Dos Aguas) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Limita amb Alboraig, Macastre i Iàtova (a la mateixa comarca); amb Catadau, Llombai, Montroi, Real de Montroi, Tous i Torís (a la comarca de la Ribera Alta) i amb Cortes de Pallars i Millars (a la Vall de Cofrents i a la Canal de Navarrés respectivament).
Geografia
Situat en la conca del riu Xúquer. La superfície del terme és completament muntanyenca, desenvolupant-se en la seva part nord la serra de l'Ave, que també pren el nom del municipi. Els seus cims més elevats són els vèrtex geodèsics de tercer ordre de l'Ave (949 msnm) i del Carcamal (834 msnm). Al sud-est s'alça la serra del Caballón, en la qual es troba el vèrtex geodèsic de segon ordre de Colaita (872 m). Així mateix es troben en el terme els vèrtex geodèsics del Pulpítico (610 m), en el límit amb Iàtova i el Madroñal (582 m), ambdós de tercer ordre.
El riu Xúquer serveix de límit durant un llarg tros amb els termes de Catadau, Tous, Millars i Cortes de Pallars, discorrent encaixonat la major part del seu recorregut, que és molt sinuós. Aboquen les seves aigües al Xúquer els barrancs de Fleirón, de la Murta, de la Fuentecilla, del Bosc, la rambla de la Canal, que rep més endavant el nom de barranc del Xaló, i el del Caçador. Cap a la conca del Magre aboquen les seves aigües els barrancs de Cairón, Garrogueras, Perelló, del Purgatori, Calç, Orenetes i altres.
En el terme hi ha un gran nombre de boscos poblats de pins i altres coníferes.
Història
Hi ha proves de població des de l'Epipaleolític al neolític en la cova de la Cocina; unes ceràmiques i uns atifells de sílex constitueixen l'empremta deixada, al puig de la Ventolera, pels pobladors de l'Edat del Bronze; l'origen del poble és àrab; rere la conquesta la població musulmana es va mantenir i es va unir a la revolta d'Al-Azraq (1208-1276); després de l'expulsió les 50 cases de moriscs que hi havia en 1602 es van veure reduïdes a 12 de cristians. Fou comprada el 1325 per Francesc Scribe, i passà a Raimon Castellano el 1349, i a Antoni de Vilaragut i la família Roís de Corella en 1388, aquests van vendre-la a Lluís Cornell el 1475; un fill d'aquest, Lluís, la va vendre als Rabassa de Perelló, un dels quals, Ginés de Perelló, va assolir el títol de primer marquès de Dosaigües; fou cap de la baronia i posterior marquesat homònims que comprenia les poblacions d'Ontanell, Cortes de Pallars, Roaya, Boxet i Millars. Durant les guerres carlines fou ocupat en diferents ocasions per les tropes del pretendent. Durant el segle passat l'emigració, principalment cap a Catalunya, ha minvat la població.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 460 | 406 | 375 | 367 | 389 | 406 | 415 | 441 | 397 | 439 |
Economia
D'economia tradicionalment agrícola (també hi tingué el seu arrel la carboneria), actualment el sector de la construcció ocupa el 48% de la població activa; l'agricultura de secà, ametla i garrofa, i la mel complementen l'activitat econòmica actual.
Monuments
- Església de nostra senyora del Rosari. Segle XVI.
- Castell de la Matrona, o de Madrona. Del segle XII, musulmà. Sols són apreciables restes dels seus fonaments.
- Torre de Vilaragut. Segle XII. Forma part del castell dels Moros de què és l'única deixalla apreciable.
- Ruïnes dels nombrosos molins que regaven el municipi.
Festes i celebracions
- Festes patronals. En els seus orígens celebrava les seves festes patronals del 15 al 20 d'octubre. Des de la segona meitat del segle XX les festes en honor als patrons de la localitat (Sant Roc, Verge del Rosari i Verge dels Dolors) se celebren en la segona quinzena d'agost sense l'establiment d'un calendari concret, sinó més aviat adaptant-se al calendari estival. És tradicional des de la segona meitat del segle XX i fins als nostres dies la celebració de "bous al carrer", destacant l'espectacularitat dels tancaments pel peculiar del seu recorregut.
- Setmana Santa. Se celebra un Via Crucis vivent, representant els moments més intensos del calvari cristià, amb la col·laboració de gran part dels veïns de la localitat.
Fills il·lustres
- Héctor Barberá (Dosaigües, 1986), motociclista subcampió del món de 125c.c de 2004.
Referències
Enllaços externs
- Ajuntament de Dosaigües
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
Vegeu també
| |||||