Tous
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Tous (desambiguació)». |
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Alta Manc. de la Ribera Alta Alzira | ||
| Gentilici | Touer, touera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 127,5 km² | ||
| Altitud | 64 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|08|Plantilla:Puntdecimal|N|0|35|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 46 km de València 16,1 km de Alzira | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
2 7 PP i 2 PSPV Cristobal García Santafilomena (PP) | ||
| Codi postal | 46269
| ||
| Festes majors | Del 29 de setembre al 2 d'octubre | ||
| Patró/Patrons | Sant Miquel | ||
| Web | |||
Tous és un municipi del País Valencià que a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alzira, l'Alcúdia, Benimodo, Carlet, Catadau, Guadassuar i Sumacàrcer (a la mateixa comarca); amb Millars, Navarrés i Quesa (a la comarca de la Canal de Navarrés); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol). El formen els nuclis de Tous i La Parra.
Geografia
El terme abraça 14,4 km² d'extensió marcats pel discórrer del Xúquer amb una orografia dominada pel Caroig en què destaquen l'Alt dels Cuchillos, els pujols de la Neu, de la Llum, dels Alterons i del Palmeral. A banda del Xúquer i el seu afluent Escalona, la hidrografia és rica en barrancs: Sima, Cuevas Blancas, l'Olla, Duende, etc. L'embassament de Tous, l'avenc del Campillo i la cova del Candil, tan rica en aigües que molts trams s'han de recórrer en barca. També existeix la possibilitat de topar-se amb algun exemplar de cabra salvatge.
Història
Restes arqueològiques de les èpoques del Bronze i ibèrica s'han trobat en la Cova de l'Infern (o del Primo). D'època romana es trobaren unes àmfores en la costera Renat i altres restes en les partides de la Parra, els castells dels Moros i Terrabona.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
Alqueria musulmana, el seu castell, que tingué una gran importància estratègica durant la dominació islàmica, va ser l'últim a sotmetre's a les hostes de Jaume I rere la derrota d'Al-Azraq. Després de la conquesta passà a Joan Pérez Zapata a canvia de l'alqueria de Beniopa. Successivament fou propietat d'Alfons de Montagut, dels Castellví, comtes de Carlet, i dels ducs d'Almodóvar. El primer document en què figura és de 1275. En 1609 romangué absolutament despoblat a causa de l'expulsió morisca. El 1795, Cavanilles, va constatar la seua tradicional pobresa agrícola, compensada per l'artesania de l'espart i la fabricació de carbó. Fins la pràctica desaparició de l'ofici els arriers de Tous han tingut fama molt disputada amb els d'Antella.
Durant tota la seua història ha sofert les avingudes del Xúquer, per la qual cosa en 1971 la població va ser traslladada a una nova ubicació per la construcció del pantà de Tous, el qual la nit del 20 d'octubre de 1982 va esclatar en un temporal de pluges, i va arrasar gran part de la comarca, fins l'extrem que alguns pobles, com ara Gavarda i Beneixida hagueren de ser deshabitats i traslladada la seua població a nous emplaçaments.
És conegut per la Pantanada de Tous en què el 20 d'octubre de 1982 es va trencar la pressa a causa de les fortíssimes pluges de més de 600 mm en 24 hores a les comarques de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés. Del pantà es van lliurar les restes del castell, i la torre de Terrabona que fou abandonada quan l'expulsió morisca i després va servir de presó. Es troba en estat de ruïna absoluta. També hi ha una font de 1907.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.239 | 1.259 | 1.240 | 1.205 | 1.182 | 1.183 | 1.116 | 1.114 | 1.126 | 1.152 |
Economia
L'agricultura constitueix la seua única activitat econòmica, després de la finalització de les obres de construcció de la presa que tanca l'embassament. En secà es troben garroferes, ametllers, oliveres, cereals i vinyers. En regadiu es conreen tarongers, blat de moro i hortalisses. La ramaderia compta amb caps de llanar i caprí, i centenars de ruscs. Manca d'indústria.
Festes
Del 29 de setembre al 2 d'octubre, dedicades a Sant Miquel, Sant Roc i a la Verge del Rosari.
Gastronomia
El gaspatxo manxec, la paella, l'arròs al forn i, dintre de l'apartat reboster, las tortafinas i els mostachones són els dinars preferits al poble.
Llengua
Els vora 1.100 habitants de Tous parlen un castellà tan farcit de catalanismes que ambdós idiomes es barregen donant lloc a la llegenda que diu que quan es van repartir les llengües pel món deixaren per al final Tous i hi escamparen les restes (Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres). Algunes paraules característiques són "munyaco" sinònim de xiquet, o algunes formes ja en desús pel progressiu contacte amb la gent de la Ribera, motivat pel canvi d'ubicació del poble, i sols són usades pels més majors, el dialecte touer guarda gran relació amb el que es parla a la Canal de Navarrès debut a la seua proximitat geogràfica i cultural i el seu relatiu aïllament, cal recordar que fins el canvi d'ubicació Tous era culturalment més de la Canal que de la Ribera.
Fills il·lustres
- José Miguel Ortí Bordás (1938), polític.
Referències
Enllaços externs
- Ajuntament de Tous
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Pagina de coves de tous.
| |||||
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |