Història del Dret català

Les Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV

El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el segle VII per ordre del rei visigot Recesvint.

El dret català actual es fonamenta en els drets històrics que el Principat de Catalunya va tenir en els temps de la Corona d'Aragó i es veuen plasmats en el Pacte de Tortosa (1869) i les reclamacions del Memorial de Greuges (1885), les Bases de Manresa (1892) i els darrers Estatuts d'autonomia.

La següent cronologia organitza les bases del dret català i les seves institucions a les etapes de la Història de Catalunya.

Cronologia del Dret Català

Edat mitjana de Catalunya

Cort Comtal - segle XI
Sota la presidència de l'abat Oliba, té lloc a Toluges (Rosselló), la primera Pau i Treva de Deu - 1027.
Usatges de Barcelona - segle XII

Unió dinàstica amb Aragó: Naixement de la Corona d'Aragó

Unió dinàstica amb el regne d'Aragó - 1137 en casar-se Ramon Berenguer IV el Sant (1131-1154) amb Peronella d'Aragó.
Jaume I estableix el sagramental - segle XIII, origen del sometent.

Unió dinàstica amb Tolosa

Aliança dels comtes de Tolosa amb el Casal de Barcelona - 1200, en casar-se Ramon VI de Tolosa (1194-1222) i Elionor d'Aragó, germana de Pere el Catòlic.
Consolidació de l'aliança dels comtes de Tolosa amb el Casal de Barcelona - 1204 En casar-se Pere el Catòlic amb Maria de Montpeller, l'única hereva de Guillem VIII de Montpeller, obtinint els drets sobre aquesta ciutat i assegurant les seves posicions al Llenguadoc, en cas de produir-se l'anunciada Croada albigesa.
Jaume I promulga a Xàtiva el primer Costum de València - 1238.

Reconeixement de la Independència

Els representants de Jaume I i de Lluís IX signen el Tractat de Corbeil - 1245, segons el qual França reconeix la plena independència dels Comtats Catalans, a canvi de renunciar a la Provença.
Jaume I institucionalitza el Sometent segle XIII

El primer tractat de Dret Internacional neix a terres catalanes

Tribunal de la Carta Consular - 1258 ^[1] de Barcelona.

Fitxer:Pere el Gran.jpg

Pere II, anomenat el Gran.

Creació del Consell de Cent - l'any 1265, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions.
Comuna del Camp - 1274
Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona - 1283 amb el Privilegium Magnum: el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts.
Pere II autoritza la instal·lació del Consolat de Mar a la ciutat de València - 1283.
Jaume III de Mallorca autoritza la instal·lació del Consolat de Mar a la ciutat de Mallorca - 1283.
Jaume el Just ocupa l'illa de Sardenya - 1291-1327 i més tard engrandeix els seus dominis amb els ducats Atenes i Neopàtria.

Corts Catalanes - 1283 expressió de la sobirania nacional durant l'edat mitjana [1]
Lo mal any primer - 1333, la mala collita de blat provoca una gran pujada dels preus, comença una sèrie de crisis que amb l'entrada al segle XIV, interromp l'expansió territorial i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.

La Pesta Negra - 1348, que s'havia estès des de Crimea l'any anterior, ja minva la població de la Corona d'Aragó.
Diputació del General 1359 Òrgan permanent més representatiu del Principat de Catalunya, amb Berenguer de Cruïlles 1r President de la Generalitat de Catalunya
Fundació del Consolat de Mar a Tortosa - 1363.
Fundació del Consolat de Mar a Girona - 1385.
Joan I autoritza la fundació del Consolat de Mar a Perpinyà - 1388.

Edat moderna de Catalunya

Al Compromís de Casp - 1412 sobre la successió de Martí I, les Corts Catalanes trien com a successor Ferran d'Antequera nebot de Martí I i germà d'Enric III de Castella
Ferran I crea el títol de Príncep de Girona - 1416
Fundació del Consolat de Mar a Sant Feliu de Guíxols - 1443.
Guerra civil catalana entre Joan II i la Diputació del General - 1462 La guerra deixa el país exhaust, sense donar resposta a les reivindicacions populars.
Fundació del Consolat de Mar a Montpeller - 1463.
Fundació del Consolat de Mar a Marsella - 1474.

Unió dinàstica amb Castella

Unió dinàstica amb el regne de Castella - 1474 en casar-se secretament, l'any 1469, Ferran II amb Isabel de Castella. El dos regnes mantenen les seves característiques econòmiques (moneda pròpia), territorials (fronteres) i culturals (idioma) i, sobretot, es conserven les lleis i les tradicions. És la data reivindicada per alguns, no sense discussió, com la del naixement d'Espanya.
Contractes d'assegurança marítima a Catalunya, més antics que es conserven - 1476.
Ferran el Catòlic signa la Sentència de Guadalupe - 1486 per tal de donar solució als conflictes que havien motivat les dues guerres remences. Apareixen els pagesos benestants, que treballen sota el règim d'emfiteusi (usdefruit de la terra a perpetuïtat) i viu als masos.
Instauració de la Inquisició castellana a Catalunya - segle XV i consegüent ...
Decret d'expulsió dels jueus - 1492 que provoca la seva persecució i exili.
Constitució del Consell Suprem d'Aragó - 1494, que farà de pont entre el rei i la Corona d'Aragó.
Ferran el Catòlic i Lluís XII de França signen el Tractat de Granada per repartir-se el Regne de Nàpols - 1500.

Regnat dels Àustries

Fundació del Consolat de Mar a Bilbao - 1511.
Fundació del Consolat de Mar a Sevilla - 1543.
Época daurada del bandolerisme - 1600 a 1630, el temps dels famosos Perot Rocaguinarda i Joan Serrallonga.
Expulsió de moriscos del Regne de València i d'Aragó - 1610 que accentua la crisi demogràfica.
La Guerra dels Trenta Anys - 1618 al 1648 assetja bona part del continent, esclata el conflicte bèl·lic entre la corona espanyola i França. Aquest és aprofitat per Felip IV per tal exigir l'ajuda i la implicació del Principat amb Castella.
Felip IV des del començament del seu regnat, l'any 1621, deixa el govern en mans del comte-duc d'Olivares, que intentarà imposar de les lleis de Castella, els quints (impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans) i el que més tard es coneixeria com la Unió d'Armes, és a dir, la creació d'un únic exèrcit distribuït per tots els regnes.
Revolució popular coneguda com el Corpus de Sang - 1640. amb el crit "Visca la terra i morin los traïdors" s'inicia la Guerra dels Segadors.
Els representants de França i Catalunya signen a Ceret (el Vallespir) una aliança en contra Felip IV - 1640.

Tractat de Lisboa - 1668 va reconèixer la independència de Portugal de la monarquia hispànica, de la qual s'havia separat el 1640.

República Catalana de Pau Claris

Pau Claris 94é President de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana - 1641
Lluís XIII de França és proclamat comte de Barcelona - 1641

Repartiment de Catalunya

Tractat dels Pirineus - 1659 en què Castella i França acorden a l'esquena de la Generalitat el repartiment de Catalunya
Fundació del Consolat de Mar a Sant Sebastià - 1682.
Revolta dels Barretines - 1687, reacció popular contra els abusos de les tropes del rei Felip IV.
A la Guerra de Successió Espanyola 1700-1714 Catalunya pren partit per l'Arxiduc Carles d'Àustria.
El Decret de Nova Planta, prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya
Les Corts de Barcelona institueixen la inviolabilitat de les comunicacions - 1702:

A Catalunya, la correspondencia es inviolable.

Les Corts Catalanes declaren rei a Carles III i, per imposició d'aquest a la constitució, aproven que els Borbons no podran ser mai comtes de Barcelona - 1706. Aquesta constitució va ser força discutida, per anar contra l'esperit del pactisme.
Carles III marxa immediatament cap a Àustria, en morir el seu germà Josep I d'Habsburg, on serà nomenat Sacre Emperador Romà, abandonant els catalans a la seva sort - 1711.
Els Decrets de Nova Planta - 1714 deroguen de fet, que no de dret, les Constitucions de Catalunya de forma il·legal ja que segons les pròpies constitucions, com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials:

...Statuim i ordenem que les Constitucions de Cathalunya, Capitols, y Actes de Corts no pugan esser revocades, alterades, ni suspeses, sino en Corts Generals i si lo contrari sia fet no tinga ninguna força ni valor (lib. 1.tit.17.const.19.pag.52)

Història Contemporània de Catalunya

Creació dels Mossos d'Esquadra - 1719^[2]

Decret de la Rabassa morta - 1756
L'Avalot de les quintes - 1773 sistema pel qual un de cada cinc minyons catalans s'incorpora de manera obligada a l'exèrcit espanyol, fa evidents les discrepàncies internes entre els dirigents monàrquics espanyols i els republicans catalans.
Prohibició de l'ensenyament en català - 1773.
Decret de llibertat de comerç amb Amèrica - 1784.

Incorporació napoleònica a l'imperi francès

L'entrada de les tropes napoleòniques, inicia la Guerra del Francès o guerra de la independència espanyola - 1808.
Napoleó incorpora el Principat a l'Imperi francès. 1812, Catalunya es dividida en quatre departaments: Montserrat amb capital a Barcelona, Boques de l'Ebre, Segre i Ter.
Els francesos ocupen Lleida - 1810 Política conciliatòria d'Augereau. La Junta Suprema de Catalunya reclama la restitució dels furs i privilegis.
Constitució de Cadis - 1812 promou la coordinació del territori català i significa una revolució política. Les Corts assumeixen més sobirania i el dret d'elaborar lleis segons els principis bàsics del liberalisme: sobirania nacional, divisió de poders, llibertats personals i públiques, i igualtat davant la llei, de la Revolució Francesa. En aquesta primera constitució no surt cap cop la paraula Espanya sinó Espanyes en plural.
Retorn de Ferran VII al poder: Fi de la Guerra del Francés - 1814, restableix l'absolutisme i invalida les constitucions de les Corts de Cadis.
Trienni Liberal - 1820 a 1823. El monarca jura la Constitució s'engega un procés reformista que aboleix el règim senyorial, suprimeix els delmes i estableix desamortitzacions.
Destrucció de fàbriques a Alcoi - 1821. Primeres protestes obreres antimaquinistes.
Dècada Ominosa - 1823 al 1833, Ferran VII, amb el suport del clergat i el sector conservador de la societat, aconsegueix tornar al poder absolut i els darrers intents de resistència de l'Antic Règim queden del tot ofegats.
Guerra dels Malcontents - 1827, Ferran VII visita Catalunya.
Fundació a Barcelona de la fàbrica Bonaplata - 1832, primera fàbrica de vapor de Catalunya i de l'Estat espanyol.

El Carlisme

Primera Guerra Carlina - 1833 al 1840, entre dues concepcions diferents de la societat liberal que es forja: la republicana i la carlista.
Bonaventura Carles Aribau publica Oda a la Pàtria - 1833
Desamortització de Mendizábal - 1836, se subhasta el patrimoni dels clergues entre la burgesia urbana i rural, el que dinamitza la producció agrària i consolida la propietat privada.
Segona Guerra Carlina - 1840 al 1868, només a Catalunya.

Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat -1842.
Fundació de la Caixa d'Estalvis de la Província de Barcelona -1844, primera Caixa d'Estalvis.
Construcció del tram ferroviàri Mataró-Barcelona - 1848.
Bienni Progressista - 1854 al 1856, el Partit Progressista pretèn reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
Primera vaga general obrera del sector tèxtil - 1855.
Fracàs del pronunciament carlí de Sant Carles de la Ràpita - 1860.
Sexenni Democràtic - 1868 al 1874.
La Revolució de Setembre - 1868 encapçalada pel general Prim, enderroca la monarquia dels Borbó i renúncia de la reina Maria Cristina (mare d'Isabel II) a la regència.
Implantació de la pesseta que acaba amb les darreres monedes catalanes - 1868.
Pacte de Tortosa - 1869 republicans federals catalans propugnen el retorn de la Corona d'Aragó sota un estat republicà de caire federal.
Constitució de 1869 que vol aprofundir la democràcia i el liberalisme: estableix el sufragi universal (només per a homes), el republicanisme, un cert reformisme social i la descentralització de Catalunya en relació amb l'Estat espanyol.
Primer Congrés Obrer Espanyol a Barcelona - 1870, on es constitueix formalment la Federació Regional Espanyola de l'AIT l'Associació Internacional de Treballadors.

Promesa de restauració de les Constitucions catalanes i primera democràcia a Espanya

Tercera Guerra Carlina - 1872 (Carles VII) promet restaurar les constitucions catalanes)
Abdicació d'Amadeu de Saboia i proclamació de la Primera República Espanyola. Primer període democràtic a Espanya- 1873 amb corrents federals.

Intent fracassat de proclamació de l'Estat Català

Batallons de voluntaris comandats pel Xic de les Barraquetes intenten proclamar l'Estat Català, i són derrotats a Sarrià - 1873, sota el govern d'Estanislau Figueras.
Cop d'Estat del general Pavia - 1874 que instaura Alfons XII com a rei d'Espanya. Restauració monàrquica borbònica, que durarà fins al 1898.
El Partit Liberal arriba al poder - 1881 Sagasta forma govern.
I Congrés Català a favor del Dret Civil Català - 1881.
Valentí Almirall funda el Centre Català - 1882 Presidit per Frederic Soler Naixement de la bandera de combat, l'estel·lada republicana. Que presentarà el Memorial de Greuges.
Segon Congrés Catalanista, congrés del republicanisme federal d'on surt un projecte de Constitució de l'Estat català dins la Federació espanyola - 1883 Acord de no-militància ni col·laboració amb els partits espanyols.
Un Reial Decret estableix el monopoli del servei telefònic a favor de l'Estat - 1884.
Memorial de Greuges - Presentat al rei Alfons XII, l'any 1885
Valentí Almirall, Publica Lo Catalanisme - 1886, formulació teòrica del catalanisme.
Primera commemoració de l'11 de setembre amb una missa a Santa Maria del Mar - 1886.
Creació de la Lliga de Catalunya - 1887, que reivindica l'oficialitat de la llengua catalana, així com l'execució d'una política exclusivament catalanista.
Fundació de l'Orfeó Català - 1891.

Fundació de la Unió Catalanista - 1891 com a entitat coordinadora de tots els nuclis catalanistes comarcals i regionals.
Les Bases de Manresa per la Constitució Regional Catalana - 1892 Tornen a reclamar les Constitucions catalanes.
Atemptat anarquista al Liceu - 1893.
La Direcció General de Correus dicta una ordre que prohibeix fer servir el català a les comunicacions telefòniques interurbanes i als telegrames - 1896, caldrà que un Reial Decret ho autoritzi poc després.
Guerra de Cuba 1895-1898.

Segle XX a Catalunya

Creació de la Lliga Regionalista - 1901, amb Enric Prat de la Riba com a principal dirigent.
Fets del ¡Cu-Cut! Militars espanyols assalten i saquejen el setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya - 1905. Creació de la Solidaritat Catalana, el Govern Maura suspèn les garanties constitucionals a Barcelona i impulsa la Llei de Jurisdiccions.
La Setmana Tràgica - 1909 - Reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi han centenars de detencions. Afusellament al castell de Montjuïc de Francesc Ferrer i Guàrdia i de quatre persones més.
Fundació de la CNT - 1910.
Mancomunitat de Catalunya - 1914
La CNT convoca la Vaga de la Canadenca - 1919, l'Estat decreta l'estat de guerra.
Época del pistolerisme 1919 fins al 1923.
Bandera Negra projecta un cop d'Estat contra Alfons XIII - 1926, conegut com el complot de Prats de Motlló.
Pacte de Sant Sebastià - (1930) Per liquidar la monarquia borbònica.
Segona República Espanyola - 1931

República Catalana de Macià

Francesc Macià proclama la República Catalana - 1931 i aconsegueix que...
El govern provisional de la república restauri la Generalitat de Catalunya - 1931.
A la Conferència d'Esquerres, es funda Esquerra Republicana de Catalunya, per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català - 1931
Primer cop d'Estat dels militars espanyols contra la República - 1932.
Estatut d'Autonomia de 1932
Primeres eleccions al Parlament de Catalunya 1932
Bienni Negre - 1933 al 1936, la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) encapçala el govern, suspèn l'Estatut d'Autonomia català, suprimeix el règim autonòmic i empresona la totalitat del govern de la Generalitat.

República Catalana de Companys

Error creant la miniatura:

Lluís Companys

Fitxer:Catalonia-bank note-observe.jpg

Billet de la Generalitat de Catalunya de 1936.

Lluís Companys proclama l'Estat Català - 1934
Fundació del Tribunal de Cassació - 1934
Supressió dels governadors civils - 1934, completant la unificació del poder polític autònom.
Alçament militar del General Franco contra la República Constitucional - 1936
El President de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a la Societat de Nacions - 1938, que condemna el cop militar, però no atén les peticions d'ajuda.

Abolició franquista de la Generalitat

La dictadura franquista torna a abolir les Institucions catalanes - 1939 i reescriu la història d'Espanya, que ensenya a les escoles i persegueix novament la llengua catalana.
El President de la Generalitat Lluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco - 1940.
La Generalitat de Catalunya a l'exili denuncia el cop militar feixista a la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides a San Francisco - 1945

Les Nacions Unides condemnen el règimen franquista

Espanya és rebutjada com a membre de la Societat de Nacions[2] - 1945, i no serà acceptada fins a deu anys més tard[3].
Franco cedeix als Estats Units la Base Naval de Rota - 1950.
Fets del Palau de la Música - 1960
Espanya entra a les Nacions Unides - 1955 [4]
El govern de la UCD decreta l'oficialitat de la llengua catalana - 1975
Josep Tarradellas 125é President de la Generalitat de Catalunya torna de l'exili - 1977.

Restauració de la Generalitat

Restauració de la Generalitat de Catalunya i del Parlament de Catalunya i Estatut de 1979
Restauració dels Mossos d'Esquadra - 1980
Cop d'estat del Coronel Tejero - 1981.
El Congrés dels Diputats aprova la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA), amb el vot favorable dels socialistes, 30 de juny del 1982.
El Tribunal Constitucional resol el recurs previ d'inconstitucionalitat sobre la LOAPA - 5 d'agost de 1983 [5].
Entrada a la Unió Europea - 1986