Edsger Dijkstra
 | |
| Naixement | 11 de maig de 1930 Rotterdam, Països Baixos |
|---|---|
| Mort | 6 d'agost de 2002 (als 72 anys) Nuenen, Països Baixos |
| Camp | Informàtica |
| Institucions | Mathematisch Centrum Universitat de Texas a Austin |
| Treball(s) | L' Algorisme de Dijkstra Oposició a la utilització del GOTO El Sistema Operatiu THE Semàfor (Informàtica) |
| Premis importants | Premi Turing Associació per a la Maquinària Computacional |
Edsger Wybe Dijkstra (11 de maig de 1930 – 6 d'agost de 2002); Fou un informàtic holandès. Va rebre el 1972 el Premi Turing per les contribucions fonamentals en l'àrea dels llenguatges de programació, i va ser el "Schlumberger Centennial Chair of Computer Sciences" a la Universitat de Texas a Austin des de 1984 fins la seva mort el 2002.
Biografia
Nascut a Rotterdam, Dijkstra va estudiar Física teòrica a la Universitat de Leiden però molt aviat se'n va adonar que estava més interessat en informàtica.
A partir del 1952 comença a treballar al Centre Matemàtic d'Amsterdam, allà augmenta la seva curiositat per la programació, conseqüentment, quan va acabar la seva carrera es va dedicar a temes relacionats amb la programació, aleshores professió no reconeguda.
El 1956, va anunciar el seu algorisme de "Camí més curt" després de haver estat treballant-hi en l'ARMAC (Automatische Rekenmachine MAthematisch Centrum) del centre matemàtic.
A principis dels 60 va aplicar la idea de l'exclusió mútua entre el teclat i la computadora. La seva idea d'exclusió mútua ha estat usada per molts processadors moderns i targetes de memòria des que el 1964 IBM el va fer servir per l'arquitectura del IBM 360
A principis del 70 se'n va als Estats Units d'Amèrica com a desenvolupador a Burroughs Corporation.
El 1972 guanyà el Premi Turing ACM.
El 1974 guanyà el AFIPS Harry Good Memorial.
A principis del 1980 anà viure a Austin (Texas).
El 1984 li van oferir una plaça a la Universitat de Texas a Austin en ciències de la Computació. Mor: 6 d'agost de 2002 a casa seva Països Baixos, després d'una llarga lluita contra el càncer.
Les veritats de Dijkstra
El 1975 va escriure How do we tell truths that might hurt?, en el que Dijkstra planteja varies "veritats" per l'època.[1] Entre elles hi podem trobar:
- Fortran –"el desordre infantil"–, ja proper als 20 anys d'edat , és desesperadament inadequat per a qualsevol aplicació de computació que tinguis en ment : és massa matusser, massa rigorós i massa costós d'usar.
- PL1 –"la malaltia fatal"– pertany més al conjunt del problema que al conjunt de la solució.
- És pràcticament impossible ensenyar bona programació a estudiants que han estat exposats prèviament a la programació en BASIC: com a programadors potencials han estat mutilats mentalment més enllà de qualsevol esperança de regeneració.
- El ús del Cobol atrofia la ment; la seva ensenyança hauria, aleshores, ser considerada com un crim.
La simplicitat és un prerequisit per la fiabilitat. (anotació feta a mà)
Vegeu també
- Semàfor (informàtica)
- El problema del barber dorment
- El problema del sopar dels filòsofs
- Monitor (concurrència)
Referències
Enllaços externs
- Fotografies de Dijkstra (rus)
- Escrits de Dijkstra (EWD) (anglès)
- La Història dels Filosofs Comensals
| |||||