El Lloar

el Lloar

Bandera del Lloar Escut del Lloar (En detall) (En detall)
Localització
Localització del Lloar respecte del Priorat
Municipi del Priorat
Vista del Lloar Vista del Lloar Vista del Lloar
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Priorat
Gentilici	Lloarenc, lloarenca
Superfície	6,6 km²
Altitud	219 msnm
Població (2016)   • Densitat	123 hab. 18,64 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 311425 4562050{{#coordinates:41 | 11 | 16 | N | 0 | 45 | 5 | E | type:city(123)_region:ES-CT | primary|name= }}
Organització Entitats de població	1
Codi territorial	430727

El Lloar és un municipi de la comarca del Priorat. Fins el 1989 el nom del municipi responia a una ortografia castellanitzant, i constava com a Lloá.

És un terme de la part central-occidental de la comarca, i està envoltat d'altres termes del Priorat: la Vilella Baixa al nord, Gratallops a l'est, el Molar al sud i la Figuera a l'oest.

Etimologia

Hom ha postulat fins ara dues teories sobre l'origen del topònim «el Lloar». Una, el fa d'origen àrab al-auar, «els costers o pendents». L'altra, que sembla més versemblant, explica que ve de «llosar», forma antiga de «llosera», és a dir, lloc on la llosa (pedres planes, de llicorella, per exemple) és molt abundant. És versemblant precisament perquè s'adiu molt a les característiques del lloc on és emplaçat el Lloar.

Altres fonts parlen del Lloar com una derivació del llobar, és a dir un lloc amb abundància de llops. Aquesta versió vindria abonada tant per la tradició oral com per la proximitat del topònim Gratallops, el terme del qual delimita amb el del Lloar.

És un topònim bastant modern (no apareix fins al segle XVI), cosa que també el fa molt proper al moment d'inici de la pèrdua de la -s- intervocàlica, dins de l'evolució de la llengua. També s'ha escrit Lloà, amb grafia fonètica.

Geografia

El terme té una forma curiosa: recorda una h minúscula invertida. Està pràcticament dividit en dues meitats, a ponent i llevant de la serra que, de sud a nord, va pujant des de la cresta (450 m. alt.) cap al nord, fins assolir els 636 m. alt. a la Punta del Guixar. Aquesta serra pel costat de llevant constitueix una cinglera que fa de redós de ponent al poble del Lloar.

La meitat ponentina del terme articula la vall del barranc dels Tortells, que neix prop de Coll del Rei, a la serralada abans esmentada, i des d'on baixa cap al sud-oest per transformar-se en el barranc de Santa Càndia, en terme del Masroig, i abocar-se en el riu Siurana. Aquesta meitat inclou un tram de la vall del barranc dels Llangossets (la resta pertany a la Figuera) i la vall del barranc del Trenc, que neix en terme de la Figuera a ponent de la serralada esmentada, per torçar cap a llevant en angle recte, travessar-la de sobre i caure cap al Lloar i el riu Siurana. Aquesta meitat està delimitada a llevant per la serralada esmentada, al sud per la cua cap al sud-oest de la mateixa serralada, i a ponent i nord per unes carenes que van pujant suaument fins a trobar la serralada central ja explicada. Al seu interior hi ha dues elevacions destacables: els Comuns, de 473 m. d'alt, i un turó a llevant del Coll del Rei, de 392.

La meitat de llevant queda enclosa entre aquesta mateixa serralada i el riu Montsant. Aquest darrer riu a l'extrem sud-est del terme del Lloar s'aboca en el riu Siurana. Aflueixen en el Montsant tot de barrancs que baixen de la serralada esmentada: barrancs del Merla, del Cristòfol, de la Perera i de les Ortigues (el primer a l'origen del segon), de la Font Vella (que baixa del poble), i del Trenc (abans esmentat). Aquesta meitat de llevant queda limita a ponent per la serralada ja descrita, al sud-oest i sud pel barranc del Trenc, al sud i llevant per riu Montsant i al nord per unes carenes que pugen cap a la Punta del Guixar.

El poble, a 219 msnm, és a l'extrem sud-est del terme. A prop del poble hi ha el Tossalet, de 191 m., que constitueix un excel·lent mirador cap a la vall del riu Montsant.

Comunicacions

Fitxer:Lloar general.jpg

El Lloar des del sud

Travessa la part de llevant del terme -poc tros- la carretera T-712 (Gratallops-el Lloar), i la T-732 (El Molar-el Lloar) trepitja només un trosset del terme, ran del Lloar.

També passa pel terme el GR-171 (Santuari de Pinós-Refugi del Caro), en el seu tram entre la Figuera i Garcia.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 10 12 13 - - 622 622 627 537 499

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 416 354 315 301 285 229 178 160 136 133

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 133 129 123 123 122 111 115 119 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Bibliografia

• Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 

Vegeu també

• Coll Rodó.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Institut Cartogràfic de Catalunya
• Enciclopèdia Catalana en línia