Margalef


(En detall)	(En detall)

Localització

[[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Error de l'expressió: Operador < inesperatpx|Margalef is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5x Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Margalef|link=|alt=]]

Municipi del Priorat

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Priorat

Gentilici Margalefà, margalefana

Superfície 34,7 km²

Altitud 379 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|17|Plantilla:Puntdecimal|N|0|45|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}}

Organització
Entitats de població
• Alcalde: 1
Ramon Vilà i Bru

Codi postal 43371

Codi territorial 430751

Margalef, de vegades anomenat Margalef de Montsant, és un poble i municipi de la comarca del Priorat.

Està situat a l'extrem nord de la comarca, al límit amb la Ribera d'Ebre i les Garrigues. Limita al nord amb una llenca del terme de Flix, a la Ribera d'Ebre, i amb els termes garriguencs de Bellaguarda i Juncosa, i la resta, amb municipis del Priorat: Ulldemolins i la Morera de Montsant a llevant, la mateixa Morera del Montsant i Cabassers pel sud, i la Bisbal de Falset, a ponent.

Etimologia

Topònim d'origen àrab, dels més clars de tot Catalunya (a les Illes Balears i al País Valencià n'hi ha molts més, i encara més clars). Al segle XII ja apareix escrit Margaleph, i molt probablement deriva de l'àrab "marg Haläf" (el prat de Haläf). El darrer element és un antropònim àrab.

Descripció

Es tracta d'un terme molt muntanyós, atès que tota la meitat sud és en territori del massís del Montsant: aquesta meitat forma part del Parc Natural del Montsant. La meitat nord està composta per tot de contraforts de la Serra de la Llena. Enmig dels dos massissos discorre el riu Montsant, que forma un pantà a la part oriental del terme.

Pel nord, com hem dit, el límit del terme està constituït per contraforts de la Serra de la Llena. En efecte, a l'extrem nord-oest hi ha el Turó del Llecsó, encara al límit amb la Bisbal de Falset, de 591 m. alt., des d'on el termenal va seguint unes carenes cap al nord-est fins que, quan emprèn la direcció nord, es troba ja un turó, a la zona de la Pileta, de 653 m. alt. Sempre cap al nord, es va enfilant fins als 699 m. alt., prop del poble de Bellaguarda, i llavors trenca cap al nord-est, per anar a parar al Coll del Grau, a 709 m. Després, inflexionant cap al sud-est, va seguint una altra carena, per la qual discorre la carretera de Reus a Fraga, que oscil·la entre els 675 i els 700 metres d'altitud, fins que, a l'extrem nord-est del terme, arriba a la Venta, de 794 m. alt. Aquesta carena més cap a llevant enllaça amb la Serra de la Llena. En aquest punt, el terme trenca cap al sud-oest, per baixar per la carena de Colldemònecs i la Fumanya cap al riu de Montsant, que discorre per aquí a 440 metres d'altitud, segueix un trosset cap a llevant pel mateix riu.

Al cap de poc s'enfila cap al sud-est en direcció al Montsant. Aquesta pujada, la fa pel Serrall del Sarraí, fins el Molló Alt, de 1028 m. alt., primer, i la Cogulla, de 1063, després. Aquesta zona està plena de coves i avencs: cova de l'Ascla, cova del Teix... Encara cap al sud-oest, baixa cap al Portell de la Cova del Noguer, a 925 m. alt., i quan torça cap a ponent, passa per la Punta del Bep, de 896. Continua baixant per la carena, cap a la Punta del Salomó, de 582. Des d'aquí, ja cap al nord-oest, baixa fins el riu Montsant pel Serrall dels Domenges, i ateny el riu a 369 m. alt. Un cop travessat el riu, traça els límits ponentins per una carena que puja per los Còdols cap a la Punta de l'Àliga, de 585 m. alt., el Tossal del Campàs del Serena, de 577, per tancar en el Turó del Llecsó, esmentat al començament.

A l'interior del terme destaquen sobretot la Pileta, de 592 m. alt. i el Tossal de les Ganyes, de 665, al nord de Margalef, les Espadelles, de 656, al nord-est, el Tormo d'en Glora, de 570, al sud del poble, i el Tormo de l'Espantafrares, al sud-est, de 643. Ara bé, la resta està solcat de tot de serres i carenes i, entremig, tot de barrancs.

Entre les pertanyents als contraforts de la Serra de la Llena, hi ha la Serra del Comellar d'en Trulls, just al nord del terme, i, en direcció sud-est, la Serra dels Horts de Secà, la Serra dels Covarxos, el Serrall de les Espadelles, i el Cingle de les Solanes. Pel costat del Montsant cal destacar la Serra de l'Auferí, on hi havia hagut mines, la Rovellosa, el Serrall de la Bernarda, la Serra del Tossal Clos, lo Morral... Tot aquest sector està reblert de coves: del Gegant, de la Roba, del Benet, del Miracle, de la Coma Espatllada...

Des del punt de vista dels hidrònims, ja hem dit que el principal és el riu de Montsant, que travessa el terme aproximadament pel mig, de nord-est a sud-oest. A la part inicial del seu decurs per Margalef, forma el pantà que rep el nom del poble, la cua del qual arriba just a l'entrada dels termes veïns d'Ulldemolins i la Morera de Montsant. El Riu de Montsant rep per l'esquerra, procedents de la serra homònima, un bon grup de barrancs: de l'Auferí, de la Taverna, del Racó de la Coma Closa, del Racó de la Coma Negra, el de Sant Salvador...

Destaca l'abric del Filador, un jaciment arqueològic que ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític a Catalunya, en les seves diverses fàcies, fins al neolític inicial.^[1] S'ubica a 15 metres per sobre del nivell actual del riu Montsant, i a uns 340 metres sobre el nivell del mar, just davant del nucli de Margalef.^[2]

Pel costat nord, a la dreta del riu, procedents dels contraforts de la Serra de la Llena, hi ha tot un altre grup de barrancs: el del Bromet, el de les Ganyes (amb el de la Boronada a la capçalera), el de les Joveres, i molts altres de curts el nom dels quals només deuen conèixer el habitants de més edat de Margalef.

El poble de Margalef és l'únic agrupament de població existent en l'actualitat, sobretot d'ençà que els masos han anat sent abandonats.

Al sud del terme, en el vessant sud-oest de la Cogulla, destaca l'ermita de Sant Salvador.

Cultura

Margalef disposava d'un Col·legi d'Educació Infantil i Primària (CEIP), però en l'actualitat (2011), ja està tancat.

Comunicacions

Pel límit nord del municipi discorre la carretera C-242 (N-420, a les Borges del Camp - N-230, a Torrebesses), de la qual arrenca cap al sud, a Coll del Grau, la carretera T-713 (C-242, a Margalef - la Bisbal de Falset).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
10	11	11	38	174	560	593	641	591	585

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
554	535	514	354	277	245	170	153	150	152

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
132	131	129	128	127	128	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Serveis turístics

A Margalef hi ha un sol restaurant, Els Tres Pins, i un sol bar, Cal Vernet, que és a la placeta. Compta amb un refugi per a escaladors, atès que als afores mateix del poble hi ha parets aptes per a l'escalada, tant per als escaladors experts com per als qui volen iniciar-se en aquesta disciplina.

També compta amb un museu anomenat El Molí d'Oli de Margalef. Es tracta d´un nou equipament cultural d'ús públic del Parc Natural, i el Nou Centre d'Interpretació de l'Oli i les Economies Productives de Montsant, destinat a ser un espai per a la divulgació del patrimoni natural i cultural de Montsant.

Referències

↑ «Abric del Filador». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
↑ GARCÍA-ARGÜELLES, P.; NADAL, J.; FULLOLA, J.M (2005). "El abrigo del filador (Margalef de Montsant,Tarragona) y su contextualización cultural y cronológica en el nordeste peninsular", Trabajos de Prehistoria 62, núm. 1, 2005, p. 65-83.[Accés a l'article] PDF

Bibliografia

Plantilla:Citar llibre

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Informació de la Generalitat de Catalunya
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya
«.xml Margalef». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Pàgina web de l'Ajuntament
Priordei.Oli d´oliva verge extra.
Escalada Margalef - Informació sobre el món de l'escalada a Margalef

[GEC-1] «Abric del Filador». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: Plantilla:Data consulta].

[2] GARCÍA-ARGÜELLES, P.; NADAL, J.; FULLOLA, J.M (2005). "El abrigo del filador (Margalef de Montsant,Tarragona) y su contextualización cultural y cronológica en el nordeste peninsular", Trabajos de Prehistoria 62, núm. 1, 2005, p. 65-83.[Accés a l'article] PDF

[1]

[2]