La Figuera


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi del Priorat

Vista de La Figuera

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Priorat

Gentilici Figuerenc, figuerenca

Superfície 18,7 km²

Altitud 575 msnm

Població (2016^[1])
• Densitat 105 hab.
5,61 hab/km²

Coordenades

UTM(ED50) 31T 309900 4565400{{#coordinates:41 | 13 | 4 | N | 0 | 43 | 56 | E | type:city(105)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Entitats de població 1

Codi territorial 430580

La Figuera és un municipi de la comarca del Priorat a una altitud de 575 metres, que li permeten gaudir d'una privilegiada vista sobre la comarca des del Balcó del Priorat, o Coll d'en Solans, i des de la Punta del Guixar, també anomenada l'Escambellet. A més, des de l'ermita de Sant Pau es diu que es poden arribar a veure terres de set províncies.

El terme municipal és al centre de l'extrem occidental de la comarca. Limita al nord amb Cabacés, al nord-est amb la Vilella Baixa, a l'est i al sud-est amb el Lloar, i al sud i sud-oest amb el Molar, tots ells de la mateixa comarca del Priorat. El límit de ponent, esbiaixat de sud-oest a nord-est, és amb la Torre de l'Espanyol, de la veïna comarca de la Ribera d'Ebre.

Etimologia

És un dels topònims més fàcils d'explicar de tota la comarca, atès que el seu significat és exactament el del mot comú "figuera" de la nostra llengua: l'arbre que dóna figues.

Els arbres, per la seva abundor o per haver-n'hi un de destacat, han donat origen a nombrosos topònims tot al llarg dels territoris de parla catalana.

El nom de la població ja apareix amb aquesta forma al segle XIV, i al llarg de la història ha anat apareixent i desapareixent, segons les èpoques, l'afegitó "de Falset".

Descripció

El poble de la Figuera -de vegades anomenat la Figuera de Falset- és a l'extrem nord del terme, el qual, com la major part dels de la comarca, és orogràficament molt accidentat. En efecte: el terme és un conjunt de valls separades per serres, obertes per tot de barrancs, que es van ajuntant per anar a formar, la majoria, el barranc de Rec de Bas, que s'aboca a l'Ebre just al nord de Garcia, ja a la Ribera d'Ebre.

Com acabem de dir, el poble és al nord del terme, i està situat dalt d'una carena, a 578 m. alt., que uneix la Serra de Sant Pau, a ponent, culminada pel turó de Sant Pau, de 628 m. alt., amb la Serra de Llangossets, a llevant, que té el Guixar, de 636 m. alt., com a punt més elevat.

Al nord del poble queda un petit fragment del terme, constituït per la vall del barranc de l'Engollidor, afluent del riu de Montsant, emmarcada a ponent per la Pena Roja, de 458 m. alt., i la carena de los Plans i los Roquerols, a llevant. El nord del límit, sinuós, està format pel mateix riu Montsant, fins a la cua del Pantà de la Vilella Baixa. Els voltants de la Pena Roja estan inclosos en el Parc Natural del Montsant.

La major part del terme està emmarcada per la Serra de Sant Pau i la seva continuació cap al sud-oest, la Serra de les Obagues, unes serres interiors, com la dels Borrossos i la del Collet Redó, que assoleixen els 502 i els 461 m. alt., respectivament, i la dels Llangossets a llevant, que des dels 500 metres va pujant fins al punt del Guixar, ja esmentat.

Enmig d'aquestes serres s'obren les valls dels barrancs de Marga, de les Comes, i de les Faixes, que s'ajunten, i ja en terme del Molar formen el barranc dels Comuns (després encara s'anirà incrementant amb altres barrancs, fins abocar-se a l'Ebre). Més a llevant discorre el barranc de Llangossets, en part dins del terme del Lloar a la zona central, que s'adreça cap al Molar, on anirà a parar al riu Siurana, que també s'aboca a l'Ebre.

Aquesta complexa orografia omple el terme de valls, valletes i raconades que enclouen els antics masos, molt abundosos. La major part, però, romanen avui dia o bé deshabitats o abandonats i rònecs.

L'extensió del terme és de 18.75 km², i hi predomina el conreu de la vinya i de l'olivera.

Tal com ja hem dit, un dels principals atractius del poble es la privilegiada vista sobre el seu entorn, a més els esports d'aventura tenen en el terme un magnífic indret on establir-s'hi, com ara l'escalada, el parapent, el senderisme i l'espeleologia.

El poble data de l'època de la dominació àrab. Amb la conquesta cristiana i la subsegüent repoblació s'incorporà, a la segona meitat del XII, al territori de Cabassers; el 1161 ja hi ha un esment de la Figuera. El lloc rebé carta de població del bisbe de Tortosa el 1182, amb el nom de Gibolhoder, nom que torna a sortir en d'altres documents d'aquella època. Quedà integrat en la baronia episcopal de Cabassers, del bisbe i capítol de Tortosa. Els comtes de Prades hi tingueren drets senyorials.

Comunicacions

Creua el terme una sola carretera, la T-730 (T-714, a Cabassers-el Molar).

Entrant pel nord i sortint per llevant, travessa un tros del terme el GR-171 (Santuari de Pinós-Refugi del Caro), en el seu tram entre Cabassers i el Molar.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
29	27	25	90	590	706	740	884	519	558

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
506	508	425	371	293	204	147	138	131	130

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
123	119	121	124	220	165	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Indrets turístics

Els principals indrets turístics de la població de La Figuera són:

El balcó del Priorat( o Coll d'en Solans )
La punta del Guixar ( o l'Escambellet )
La Mola
L'ermita de Sant Pau
L'observatori
L'església de Sant Martí
La Font Vella

Festes locals

Sant Pau (15 de gener)
Sant Isidre (15 de maig)
Festa Major d'Estiu (2n diumenge d'agost)
Sant Martí (11 de novembre)

La jota de la Figuera

Contràriament al que moltes persones poden pensar, la sardana no és el ball o la dansa típica d'aquestes contrades, sinó que és importada de la Catalunya Vella. El ball o dansa típica és la jota. I concretament la Figuera té la seva pròpia jota: "La jota de la Figuera".

Referències

↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Bibliografia

Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Figuera

[PadroINE2016-1] «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

[1]