Elionor d'Urgell

Elionor d'Aragó i Montferrat o Elionor d'Urgell ( ? 1378 - Ermita de Sant Joan (Montblanc), Conca de Barberà, 28 de maig de 1430 ), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica. A la vila de Montblanc se la coneix popularment com Nialó, contracció de Na Elionor.

Orígens familiars

Fou la quarta filla del comte Pere II d'Urgell i la seva esposa, Margarida de Montferrat. Fou germana del comte d'Urgell Jaume el Dissortat, pretendent al tron d'Aragó durant el Compromís de Casp. Després de la revolta del comte d'Urgell, el seu germà Jaume, va ser acusada de traïció, jutjada a Saragossa, se li van confiscar tots els béns i obligada a residir a la fortificació de Morella. Tenia gran amistat amb la muller de l'infant Alfons, Maria de Castella, i quan aquest va esdevenir rei, el seu règim fou menys rigorós.

Vida contemplativa

Després d'uns anys, Na Elionor es va retirar el 1424 a la Cova de Nialó, prop de l'ermita de Sant Joan de la Muntanya a Montblanc. No se sap ben bé si ella va fundar l'ermita o la va reconstruir sota l'advocació de Sant Joan. Allí es va fer deixeble de fra Pere Marginet, ex-monjo de Poblet, que després d'abandonar el monestir va dur una vida de disbauxa dos anys fins que arrepentit (1413), es va instal·lar a la cova propera de la Pena. El 1429 els dos ermitans van rebre la visita de la reina Maria, que volgué pregar amb ells i passar uns dies a l'ermita.

Na Elionor morí el 28 de maig de 1430 víctima de la pesta i fou enterrada a Poblet, on, durant molts anys, van restar exposats damunt la seva tomba els instruments per a la penitència que ella havia emprat.

Actualment es pot visitar la cova on féu vida eremítica i on hi ha instal·lada una imatge de la Mare de Déu de Nialó.