Elliott Carter
| ||||||||||||||
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q231002 |  Estats Units | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Elliott Cook Carter (Nova York, 11 de desembre del 1908- 5 de novembre del 2012[1]), fou un compositor estatunidenc.
Va tenir com a mestres Walter Piston i Gustav Holst, i rebé el 1930 el títol de mestre graduat en arts. El 1932 estudià a París amb Nadia Boulanger i el 1936 va ser director musical del Ballet Caravan.
La seva producció fou molt extensa, i portada a un grau màxim de perfecció. Citarem, entre les seves obres, els dos quartets de corda (1935-37), la Sonata per a piano (1945), la Sonata per a violoncel i piano, els ballets Pocahontas (1939), i The Minotaur (1947), i les Variacions (1955) per a orquestra. Amb el primer dels seus quartets guanyà el premi del Concurs Internacional de Lieja (1951). Carter no sorprèn per la seva originalitat. Els seus quartets recorden ja a un Alban Berg, ja un Béla Bartok, tot i sense folklore, i la seva sonata per a piano conté certes reminiscències ravelianes. Però la seva obra posseeix en conjunt una elevada qualitat i efectua una síntesi perfecta i lògica de tots els elements que s'hi integren. Està construïda amb un equilibri perfecte de forma i magnituds, i realitza en ella un excel·lent treball de polirrítmia i de politonalitat, tot això, unit al més refinat sentit de l'orquestració. Es comprèn que la música de Carter posseeixi un grau d'universalitat superior al d'altres compositors americans de tendències més nacionalistes i amb evidents influències del Jazz, com ara Charles Ives, Thomson o Aaron Copland.
Referències
- ↑ «Adéu al compositor nord-americà d'avantguarda Elliott Carter». El Periódico de Catalunya, 06-11-2012. [Consulta: 6 novembre 2012].
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1959-60, pàg. 178 (ISBN 84-239-4594-4)