Vés al contingut

Escós

De Viki.cat
Escós
Localització
Poble del terme de Soriguera,
anteriorment del terme municipal d'Estac

• Regió
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
Soriguera
Malnom Terrabocs[1]
Superfície km²
Altitud 779,2 msnm
Població (2011)
  • Densitat
28 hab.
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|22|Plantilla:Puntdecimal|N|1|3|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(21)_region:ES-CT|primary|name=}}
Codi postal 25593

Escós és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi d'Estac.

Està situat en el sector més occidental del terme, a la dreta de la Noguera Pallaresa. Es troba just a sota i a migdia del lloc on s'uneixen el Barranc de les Milleres i el Barranc de Mencui per formar el Riu d'Escós. És al nord de Tolzó i al sud-oest d'Estac.

Hi destaca l'església parroquial de Sant Esteve d'Escós.

Etimologia

Segons Joan Coromines[2], Escós prové del participi llatí absconsus del verb abscondere (amagar). Amagat fóra, doncs, la interpretació d'aquest topònim.

Geografia

El poble d'Escós

Les cases del poble [1][3]

  • Casa el Batlle vell
  • Casa Basili o del Cordeonista
  • Casa de la Forestal

  • Casa Jaume
  • Casa Maciana
  • Casa del Músic

  • Casa de Panxanegra
  • Casa Quixal

  • Casa Riba
  • Casa Ton

Història

Edat moderna

El 1553 Scos y Muncuy, conjuntament, enregistraven 8 focs civils[4] (uns 40 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[5] a Escós. Hi diu que és una localitat amb ajuntament que està situada en el vessant de la muntanya de Sellui i Mencui, en una fondalada, a la vora del barranc del seu nom. La combaten principalment els vents del nord i de l'est. El clima hi és fred, però saludable, i no es pateixen altres malalties que inflamacions. Tenia en aquell moment 10 cases i l'església de Sant Esteve protomàrtir, annexa de la d'Estac. Els nens d'aquest poble van a l'escola de Gerri. Les terres són muntanyoses i pedregoses, en general de qualitat inferior. S'hi collia sègol, patates i llegums. S'hi criaven cabres i ovelles. Hi havia caça de conills. Comptava amb 11 veïns (caps de casa) i 64 ànimes (habitants).

Demografia[6]

Plantilla:Evolució demogràfica

Referències

  1. 1,0 1,1 Lluís 1961.
  2. Coromines 1995.
  3. Montaña 2004.
  4. En Tomeu, batlle, Joan de Mateu, Arnau de Riu, moliner, Miquel Soldevila, Antoni Coviló, Pere Torner, Jaume Rugall i Antoni Pepi. Iglésies 1981, p. 88.
  5. Madoz 1845.
  6. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia

Enllaços externs