Vés al contingut

Escós

Escós
Localització
Poble del terme de Soriguera,
anteriorment del terme municipal d'Estac

• Regió
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
Soriguera
Malnom Terrabocs[1]
Superfície km²
Altitud 779,2 msnm
Població (2011)
  • Densitat
28 hab.
Coordenades 42° 22′ 21.46″ N, 1° 3′ 58.49″ E / 42.3726278°N,1.0662472°E / 42.3726278; 1.0662472{{#coordinates:42 | 22 | 21,46 | N | 1 | 3 | 58,49 | E | type:city(21)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Codi postal 25593

Escós és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi d'Estac.

Està situat en el sector més occidental del terme, a la dreta de la Noguera Pallaresa. Es troba just a sota i a migdia del lloc on s'uneixen el Barranc de les Milleres i el Barranc de Mencui per formar el Riu d'Escós. És al nord de Tolzó i al sud-oest d'Estac.

Hi destaca l'església parroquial de Sant Esteve d'Escós.

Etimologia

Segons Joan Coromines[2], Escós prové del participi llatí absconsus del verb abscondere (amagar). Amagat fóra, doncs, la interpretació d'aquest topònim.

Geografia

El poble d'Escós

Les cases del poble [1][3]

  • Casa el Batlle vell
  • Casa Basili o del Cordeonista
  • Casa de la Forestal

  • Casa Jaume
  • Casa Maciana
  • Casa del Músic
  • Casa de Panxanegra
  • Casa Quixal
  • Casa Riba
  • Casa Ton

Història

Edat moderna

El 1553 Scos y Muncuy, conjuntament, enregistraven 8 focs civils[4] (uns 40 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[5] a Escós. Hi diu que és una localitat amb ajuntament que està situada en el vessant de la muntanya de Sellui i Mencui, en una fondalada, a la vora del barranc del seu nom. La combaten principalment els vents del nord i de l'est. El clima hi és fred, però saludable, i no es pateixen altres malalties que inflamacions. Tenia en aquell moment 10 cases i l'església de Sant Esteve protomàrtir, annexa de la d'Estac. Els nens d'aquest poble van a l'escola de Gerri. Les terres són muntanyoses i pedregoses, en general de qualitat inferior. S'hi collia sègol, patates i llegums. S'hi criaven cabres i ovelles. Hi havia caça de conills. Comptava amb 11 veïns (caps de casa) i 64 ànimes (habitants).

Demografia[6]

Evolució demogràfica
1857188819001910192019301940195019601970198119912000200220042006200820102011
122303940595051453527221418192122242628

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Lluís 1961.
  2. ↑ Coromines 1995.
  3. ↑ Montaña 2004.
  4. ↑ En Tomeu, batlle, Joan de Mateu, Arnau de Riu, moliner, Miquel Soldevila, Antoni Coviló, Pere Torner, Jaume Rugall i Antoni Pepi. Iglésies 1981, p. 88.
  5. ↑ Madoz 1845.
  6. ↑ pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia

  • Coromines, Joan. «Escós». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Soriguera - Estac». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs