Vés al contingut

Estac

De Viki.cat

<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />

Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Estac (antic municipi).
Estac
Localització
Localització d' Estac
Poble del terme de Soriguera,
anteriorment cap de municipi propi
Vista d'Estac
Vista d'Estac
Vista d'Estac

• Regió
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
Soriguera
Malnom Panarres[1]
Superfície km²
Altitud 1,189,1 msnm
Població (2011)
  • Densitat
23 hab.
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|22|Plantilla:Puntdecimal|N|1|4|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(21)_region:ES-CT|primary|name=}}
Codi postal 25593
Festa major Segon cap de setmana d'agost

Estac, sovint mal escrit Estach, és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà.

Va ser cap del municipi del mateix nom fins al 1972, any en què va ser annexat a Soriguera.

El poble és en el vessant sud-occidental de la Serra de la Solana, a la part de llevant de l'ampla capçalera del Riu d'Escós, a l'esquerra del Barranc del Camp de Gerri. És al nord-est del poble d'Escós.

Entre les construccions del poble d'Estac destaquen l'església parroquial de Sant Marçal i la Casa Massa.

Etimologia

Segons Joan Coromines[2], Estac és un derivat postverbal per afèresi del verb estacar (fermar el bestiar).

Geografia

El poble d'Estac

El poble, bastant gran, està tot agrupat en un coster, amb les cases bastant juntes i formant principalment tres carrers estrets i irregulars. S'hi pot reconèixer encara el clos que formaven les cases del poble.

Les cases del poble [3]

  • Casa Andreva
  • Casa Bernat
  • Casa Blasi
  • Casa Bordaler
  • Casa Castells

  • Casa Coixet
  • Casa Dretxo
  • Casa Escolà
  • Casa Felip
  • Casa Fiter

  • Casa Frare
  • Casa Gràcia
  • Casa Gustí
  • Casa Junguillem
  • Casa Maria

  • Casa Miquel
  • Casa Moliner
  • Casa Móra
  • Casa Músic
  • Casa Pau

  • Casa Pepa
  • Casa Peranera
  • Casa Quelo
  • Casa Ramon
  • La Rectoria
  • Casa Serrador

Història

Edat mitjana

L'alou d'Estac (Estago) consta documentat des de la segona meitat del segle XI, quan estava en mans del comte Ramon V de Pallars Jussà.

Edat moderna

El 1553 Stach enregistrava 16 focs civils i 2 d'eclesiàstics[4] (uns 90 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[5] a Estac (Estach). S'hi diu que és una localitat amb ajuntament en una alçada dessota d'una muntanya encara més elevada. La combaten els vents del nord i del sud. El clima hi és bastant fred, s'hi pateixen inflamacions i apoplexies. Tenia en aquell moment 20 cases i una font de bona aigua. L'església parroquial de Sant Marcel està proveïda per un rector ordinari (diocesà) i un beneficiat de sang (descendent del poble o de la parròquia); té com a annexes les d'Escós i Mentui. Els nens d'aquest poble van a l'escola de Gerri. Les terres són muntanyoses i pedregoses, en general de qualitat inferior. S'hi collia blat, sègol, patates, llegums i nous en abundància. S'hi criaven cabres, ovelles i bestiar vacum. Hi havia caça de perdius, abundants conills i aus de pas. Comptava amb 31 veïns (caps de casa) i 186 ànimes (habitants). Actualment hi viuen tot l'any a Casa Bernat , Casa Ramón, Casa Conill, Casa Massa, que fa de casa rural, Casa Fitè, casa Sisquet, total habitants 16, els caps de setmana i estiu, podem arribar a unes 110 persones. La vigília del quinze d'Agost, lloguem músic, fem sopar de Festa Major i l'endemà dinar per tothom. L'onze de Juny hem recuperat la Festa de Sant Romà,anem a la Capella i desprès dinem tots junts a l'escola del poble que hem reformat i ara serveis de local social. La dita ermita l'hem reformada dos anys ençà , ja que varen cremar-la abans de la guerra del 36.

Demografia[6]

Plantilla:Evolució demogràfica

Referències

  1. Lluís 1961.
  2. Coromines 1995.
  3. Montaña 2004.
  4. Lo vicari i Mossèn Antoni canta la confraria; Pere Moriri, Bernat Rei, Joan Fontestar, Pere Joan Rei, Joan Rei, Joan Comella, Simó Vidal, Joan Castell, Pere Massa, Domenjó Soler, Menant Carrera, Pere Altemir, Bertran Esteve, Salvador Mora, Antoni Joan Vidal i Giró Mora. Iglésies 1981, p. 88.
  5. Madoz 1845.
  6. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia

Enllaços externs