Vés al contingut

Bescaran

Bescaran
Localització
Localització deBescaran
Entitat de població de les Valls de Valira
Campanar de Sant Martí a Bescaran
Campanar de Sant Martí a Bescaran
Campanar de Sant Martí a Bescaran
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit territorial
• Comarca
• Municipi
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Alt Urgell
Les Valls de Valira
Superfície km²
Altitud 1.360 msnm
Població (2009[1])
  • Densitat
82 hab.
Coordenades 42° 24′ 3.68″ N, 1° 32′ 40″ E / 42.4010222°N,1.54444°E / 42.4010222; 1.54444{{#coordinates:42 | 24 | 3,68 | N | 1 | 32 | 40 | E | type:landmark_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Festes locals 19 de març per Sant Josep i
11 de novembre per Sant Martí

Bescaran és una entitat de població i entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell.

El poble se situa més amunt d'Estamariu, al vessant de ponent del puig de Coll de Midós, arran de la vall del riu de Bescaran, amb grans panoràmiques de la plana de la Seu i la Serra del Cadí. Un branc de la carretera N-260 és la seva principal via de comunicació.

Història

El nom de Bescaran és anterior a l'època romana. Consta escrit com a Vila de Bescaran en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell.

Fou propietat, amb tot el terme i les pertinences, del bisbe d'Urgell, arran de la donació que en féu el comte Borrell II, fins a la desamortització. A partir del segle XIII, amb motiu de desavinences entre el bisbat i els vescomtes de Castellbò, Arnau I de Castellbò féu enderrocar el castell que existia a Bescaran. El 1278, en virtut del conveni dels pariatges, el comte de Foix, com a vescomte de Castellbò, renuncià a reclamar el castell.

Fou municipi independent fins l'any 1970 quan s'agregà als termes d'Anserall, Ars, Arcavell i Civís i formà les Valls de Valira.[1][2]

Llocs d'interès

  • La Cabana del Moro: és una cista dolmènica situada prop del límit amb Estamariu i Aristot. La formen tres lloses clavades a terra, que configuren una cambra de 2,60m × 1,50m, i una major de coberta.
  • Casa pairal de Ca l'Albós

Referències