Estanys de Basturs
L'Estany Gros de Basturs, des de la vora | |
| Municipi | Conca Dellà (Pallars Jussà) |
| Conca hidrogràfica | Estanys aïllats |
| Altitud | msnm |
| Coordenades | |
| Població més propera | Basturs - Sant Romà d'Abella |
| Tipologia | D'origen càrstic |
Els Estanys de Basturs són dos estanys propers als pobles de Basturs i Sant Romà d'Abella, pertanyents al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà, dins de l'antic terme d'Orcau.
Estan situats a poc més d'un quilòmetres al sud-est de Basturs, i són accessibles per pistes locals asfaltades, tant des de Basturs com des de la carretera de Sant Romà d'Abella. Des d'aquest poble és una pista sense asfaltar la que enllaça els dos indrets. També s'hi accedeix per una pista rural no asfaltada, però en bon estat, des de Conques. Són just al nord del Mont de Conques.
Durant el 1938 els Estanys de Basturs foren escenari d'un dels episodis de més violència a Catalunya de la Guerra Civil, anomenat Front del Pallars. Molt a prop dels estanys encara hi ha restes de trinxeres i nius de metralladores, sobretot al vessant septentrional del Mont de Conques.
L'Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs
Formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000. És una destacada zona humida d'origen càrstic. Juntament amb els estanys de Banyoles i de Montcortès de Pallars és un dels pocs estanys que no són d'origen glacial.
Estan alimentats per una font d'aigua subterrània, més o menys constant tot l'any, que ha dissolt la roca calcària fins a formar les cubetes còniques on es troben els dos estanys. A la darrera dècada del segle XX es va formar un tercer estany en un camp proper, però al cap de poc temps va desaparèixer.[1]
| Nivell de protecció: | Pla d'espais d'interès natural |
|---|---|
| País: | |
| Localització: | Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) |
| Superfície: | 36,98 ha. |
| Data de creació: | Llei 328/1992, de 14 de desembre i Decret 213/1997, de 30 de juliol |
| Administració: | Generalitat de Catalunya |
| Espècies vegetals representatives: | Algues unicel·lulars, Ceratium cornatum, Utricularia vulgaris, caràcies, joncs i canyissos, Claudium mariscus i Haplophyllum linifolium |
| Espècies animals representatives | Voltors, galls fers, Bernats pescaires, llúdries, Cérvols, teixons, i fagines. |
La vegetació que es forma al seu voltant, sobretot de l'Estany Gros, és molt interessant. Composta per canyissars i joncedes, també hi ha abundant presència de plantes aquàtiques, alguna de les quals són úniques a Catalunya, com dues espècies d'algues. També és molt important la presència bacteriana en els llims del fons dels llacs. Els pollancres, o clops, completen la vegetació del lloc, i donen peu a una important presència de fauna, des de libèl·lules a granotes, algunes varietats d'aus i ratpenats.
Es tracta d'un ecosistema molt fràgil, exposat a constants alteracions i canvis, tant pel fet de ser geològicament actiu com per la proximitat dels usos agrícoles i ramaders en el seu entorn immediat.
Tot al voltant dels dos estanys s'ha condicionat una zona de passeig amb un punt d'observació d'aus que permeten una agradable visita a tot l'entorn.
Flora
La flora existent als Estanys de Basturs és molt interessant, atès que hi ha un parell d'espècies endèmiques, úniques en el món. Es tracta de 120 espècies d'algues unicel·lulars a l'estany gros i 80 al petit, una de les quals, (la Ceratium cornatum), només es troba als Estanys de Basturs, i una planta carnívora que viu sense arrels surant a l'aigua (la Utricularia vulgaris). A part, com en altres zones humides, hi ha joncs i canyissos i vegetació helofítica que forma sistemes limnològics. Finalment, cal destacar el Claudium mariscus i el Haplophyllum linifolium, espècies molt poc freqüents al país.
Fauna
Tot i que alguns d'aquests animals només s'hi han observat puntualment, als Estanys de Basturs han estat avistats voltors, galls fers, Bernats pescaires, llúdries, cérvols, teixons, i fagines.