Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
| Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera | |
| País: |  Catalunya |
|---|---|
| Localització: | Serra de l'Albera |
| Coordenades: | 42° 25′ N, 3° 3′ E / 42.417°N,3.050°E{{#coordinates:42 | 25 | N | 3 | 3 | E | type:landmark_region:ES-CT | | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Superfície: | 4.207 ha (inclou 969 ha de reserves naturals i 742 ha de la reserva annexa |
| Data de creació: | Març 10, 1986 |
| Espècies vegetals representatives: | sureda, alzina, roure, castanyer, faig, salze, vern |
| Espècies animals representatives | tortuga mediterrània, truita, llangardaix, sargantana, barb, vaca de l'Albera |
| Contacte: |
|
El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera està situat al nord-est de la comarca de l’Alt Empordà, a la zona de la serra de l'Albera compresa en els termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós.
Està constituït per dos sectors ben diferenciats: un d'occidental, el de Requesens-Baussitges, i un altre d'oriental, el de Sant Quirze de Colera-Balmeta, separats per l'àrea del Coll de Banyuls. El sector Sant Quirze de Colera-Balmeta està vertebrat al voltant de l'important Monestir de Sant Quirze de Colera, vertadera joia de l'art romànic català. Constitueix una unitat ecològica i paisatgística de gran qualitat on pot observar-se la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les més típicament mediterrànies, i tot plegat en una zona dominada per les roques metamòrfiques dels Pirineus (esquists i pissarres).
La serra de l'Albera és el nom que rep el tram oriental dels Pirineus, des del coll d'el Pertús fins a la mar. Separa les grans planes de l'Alt Empordà i del Rosselló i la seva carena constitueix l'actual línia fronterera francoespanyola. Té uns 25 km de llargada i els cims principals són el Puig Neulós (1.257 m), el Puig dels Pastors (1.167 m), el Puig dels Quatre Termes (1.156 m) i el Pic de Sallfor (992 m).
Antecedents i declaració
La necessitat de protecció d'alguns dels ecosistemes de la serra de l'Albera es troba ja en un pla territorial elaborat per la Generalitat de Catalunya el 1931. Però no fou fins el 1986 que el Parlament català declarà Paratge natural d'interès nacional determinats terrenys del vessant sud de la serra, al sector nord de l'Alt Empordà.
Els textos legals que l'afecten són:
- Llei 3/86, 10 de març, declaració del Paratge Natural d'Interès Nacional del terrenys del vessant sud del massís de l'Albera (DOGC 666, 26-03-86)desenvolupada pel decret 101, de 20 de febrer de 1987.
- Decret 123/87, 12 de març, declaració de reserves naturals per a la protecció d'espècies animals en perill de desaparició a Catalunya (afegeix la reserva natural de Sant Quirze de Colera) (DOGC 833, 29-04-87)
- Decret 119/89, 17 abril, sobre ampliació de l'àmbit d'actuació de la Junta Rectora (DOGC 1150, 02-06-89)
La superficie protegida suma 4.207 ha (inclou 969 ha de reserves naturals i 742 ha de la reserva annexa de Sant Quirze de Colera. El Paratge Natural comprèn dins el seu perímetre dues reserves naturals parcials. La primera, a la capçalera de l'Orlina, amb una superfície de 395 ha, té per finalitat la protecció de les fagedes i rouredes que hi ha entre el coll dels Emigrants i el pic de Sallafort, les més orientals dels vessants sud dels Pirineus. La segona, entre la vall de Sant Quirze i la capçalera de la riera de la Valleta, amb 580 ha, té per finalitat la protecció de la fauna herpetològica, concretament la tortuga mediterrània; fou ampliada el 1987 amb 680 ha exteriors al perímetre del Paratge Natural, al límit sud-oest. Als vessants nord de la serra, en territori d'administració francesa, és territori protegit la Reserva Natural del Bosc de la Maçana, entre el puig dels Quatre Termes i el pic de Sallafort.
El Consejo del Patrimonio Histórico espanyol ha seleccionat la candidatura de la Vessant Mediterrània dels Pirineus, que inclou el paisatge cultural i natural del massís de l'Albera, com a candidat a ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.
Patrimoni natural
Vegetació
El sector Requesens-Baussitges presenta les zones més humides i enlairades, amb una cobertura de bosc de gairebé el 100 % i amb una vegetació extraordinàriament variada amb suredes, alzinars, castanyedes, rouredes, fagedes i els prats alpins de la zona culminal. L'àrea de Requesens compren la capçalera del riu Anyet amb una esplèndida vegetació de ribera amb freixes, salzes i verns. La zona de Baussitges inclou l'alta vall del riu Orlina on persisteixen les poblacions de Faig més orientals de la península.
El sector Sant Quirze de Colera-Balmeta constitueix ja una zona de característiques plenament mediterrànies, secularment castigada pels incendis forestals. La vegetació està dominada per escadusseres suredes, brolles i matollars.
Fauna
En aquest indret subsisteixen les darreres poblacions de tortuga mediterrània de la península Ibèrica. Destaca la gran varietat de les altres espècies de la fauna herpetològica (amfibis i rèptils): granotes, serps, llangardaixos, sargantanes, etc.
S'hi han detectat més de 200 espècies d'ocells. Dels peixos cal fer especial menció de la truita comuna i del barb de muntanya. La diversitat de mamífers al Paratge natural i la seva zona d'influència és notable, se n'han comptabilitzat 44 espècies, nombre que suposa gairebé el 75 % del total dels mamífers de Catalunya.
La vaca de l'Albera és una raça autòctona, endèmica de la zona, semisalvatge.
Articles relacionats
Enllaços externs
- Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
- Centre Reproducció Tortugues de l'Albera
- Espècies protegides per la Generalitat de Catalunya: tortuga mediterrània
.jpg){kind=link}