Figueroles

Este article és sobre el municipi de l'Alcalatén, per al dels Serrans vejau Figueroles de Domenyo

Figueroles

Localització
Municipi de l'Alcalatén
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alcalatén Castelló de la Plana
Gentilici	Figueroler, figuerolera
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	1.142.366,22
Superfície	12,10 km²
Altitud	360 msnm
Població (2016)   • Densitat	542 hab. 44,79 hab/km²
Coordenades	40° 07′ 03″ N, 0° 14′ 17″ O{{#coordinates:40 | 07 | 03 | N | 0 | 14 | 17 | W | type:city(542)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	99 km de València 27 km de Castelló de la Plana
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 7 PP Luis Gregori Herrando (PP)
Codi postal	12122
Festes majors	Sant Mateu 21 de setembre

Figueroles és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l' Alcalatén. Envoltat pels municipis de Llucena, Les Useres, Costur i L'Alcora.

Geografia

El terme municipal és atravessat pel riu Llucena. El paisatge és muntanyenc i típicament mediterrani. Abunda l'olivera, l'ametller i el bosc baix . El clima és igualment mediterrani i l'altitud mitja és de 370 m.

Història

Va pertànyer a la Tinença de l'Alcalatén. Després de la conquesta, Jaume I (1208-1276) concedí el domini jurisdiccional, cap el 1233, a Ximeno II d'Urrea, qui l'havia pres; continuà el senyoriu dins la família, que reuní posteriorment el títol de comtes d'Aranda , fins l'extinció dels senyorius el 1818; en 1602 es constitueix com a parròquia; l'any 1726 va segregar-se de Llucena i va assolir municipi independent.

Demografia

La seua població ha fluctuat durant el segle passat amb tendència a la baixa. La seua indústria ceràmica ha conegut cert auge que, a partir de l'expansió de la de l'Alcora , no sols ha aconseguit detenir la pèrdua de població sinó que aquesta augmentà moderadament gràcies a les millors condicions de vida.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006
600	588	580	556	548	581	588	562	571

Economia

L'activitat principal del municipi és la indústria taulellera, de menor entitat són les activitats terciàries i agrícoles. S'hi cultiven ametles, olives i hortalisses.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Pedro Herrando Bartoll	UCD
1983 - 1987	Rafael Nebot Bernat	PSPV
1987 - 1991	Rafael Nebot Bernat	PSPV
1991 - 1995	Rafael Nebot Bernat	PSPV
1995 - 1999	Rafael Nebot Bernat	PSPV
1999 - 2003	Rafael Nebot Bernat	PSPV
2003 - 2007	Luís Gregori Herrando	PP
2007 - 2011	Luís Gregori Herrando	PP
Des del 2011	Luís Gregori Herrando	PP

Monuments

• Casa dels colegials. Del segle XVII, casa dels senyors del poble.
• Ermita i calvari.
• Església de Sant Mateu. Del segle XVII, construïda sobre altra anterior, d'un barroc rural i d'una sola nau amb capelles laterals, es conserva una bona col·lecció de retaules en fusta del segle XVII, originals, així com interessants llenços; d'Ànimes (mal conservat, d'escola valenciana del segle XVII), Crucifici amb la Verge, Sant Joan i la Magdalena als costats, també del segle XVII, i Sant Bernat, de 1667 possiblement de J. Jacinto Espinosa.

Festes i celebracions

• Dia del Crist. El primer dilluns als 50 dies de Pasqua.
• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Sant Mateu. El 21 de setembre.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.