Xodos
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Municipi de l'Alcalatén | |||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alcalatén Castelló de la Plana | ||||
| Gentilici | Xodenc, xodenca, xodencs | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Superfície | 44,30 km² | ||||
| Altitud | 1,063 msnm | ||||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:40|14|Plantilla:Puntdecimal|N|0|17|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||||
| Distàncies | 137 km de València 63 km de Castelló de la Plana | ||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PP i 1 PSPV Juan Manuel Benages Monfort (PP) | ||||
| Codi postal | 12134
| ||||
| Festes majors | Sant Cristòfol A partir del 14 d'agost | ||||
Xodos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén.
Llinda amb els municipis de Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Llucena, El Castell de Vilamalefa i Vilafermosa.
Geografia
A la vessant oriental del cim del Penyagolosa s'hi troba el menut poble de Xodos, un dels més elevats del País Valencià amb 1.063 metres sobre el nivell del mar. Està emplaçat a dalt d'una roca, dalt d'un penya-segat de més de setanta metres.
Al terme de Xodos trobem algunes de les muntanyes més altes del País com el Tossal de Marinet amb 1.467 metres i el cim més alt, el Penyagolosa, amb 1.813 metres, on s'hi agermana amb els termes de Vistabella del Maestrat i Vilafermosa. Al terme de Xodos, naix el riu Llucena.
Història
El poble és d'origen àrab. Forma part de la Tinença de l'Alcalatén. Des del segle XIII pertanyé, cedit en feu per Jaume I (1208-1276), al senyoriu dels Urrea. Ximén d'Urrea donà carta de poblament a dos repartidors cristians el 17 de juny de 1254 amb delme i primícia i establí el Fur d'Aragó. Posteriorment, passà als comtes d'Aranda i als ducs d'Híxar.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 153 | 162 | 167 | 161 | 159 | 160 | 150 | 131 | 128 | 122 | 126 |
Economia
L'economia, bàsicament agrícola, incorpora des de fa uns anys l'ajuda del turisme rural.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Avelino Guidotti Gabaldón | UCD |
| 1983 - 1987 | Avelino Guidotti Gabaldón | AP-PDP-UL-UV |
| 1987 - 1991 | Juan Gasch Aparici | AP |
| 1991 - 1995 | Juan Gasch Aparici | PP |
| 1995 - 1999 | Juan Gasch Aparici | PP |
| 1999 - 2003 | Juan Gasch Aparici | PP |
| 2003 - 2007 | Juan Gasch Aparici | PP |
| 2007 - 2011 | Juan Manuel Benages Monfort | PP |
| Des del 2011 | Juan Manuel Benages Monfort | PP |
Monuments
- El Castell. Segle XI.
Les restes del Castell de Xodos es troben en la part més alta de la població, sobre un precipici de més de 70 m d'altura. La població fortificada tenia encomanada la protecció, vigilància i defensa de la vall, excel·lent via de comunicació natural. Conserva actualment només una part de les seves muralles, els fonaments d'algunes torrasses i la part inferior de la gran torre de l'homenatge. Situat sobre la Roca, una gran protuberància del terreny que per la part de l'est es troba tallada a pic sobre la Vega. Malgrat no haver trobat cap escrit sobre l'origen remot, podem aventurar-ne la datació als segles XI i XII, en el període dels regnes de Taifes, amb un origen mudèjar.
- El Portal i l'Arxiu. Edat mitjana.
El Portal i l'Arxiu conformen el conjunt defensiu que comunica la plaça de l'Església amb l'exterior de la primitiva fortalesa, de manera que el Portal constitueix l'entrada principal del recinte emmurallat. La part superior d'aquesta estructura, un edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva, és l'Arxiu, el qual rep el nom perquè s'hi ha dedicat a aquest menester.
- Església de Sant Pere. Segle XVI.
De construcció renaixentista, amb retocs posteriors, es troba dedicada a St. Pere, amb capelles consagrades a la Mare de Déu Morta i a Sta. Teresa. A l'interior, s'hi troben pintures que presenten motius de Xodos. Cal remarcar també el treball amb claus de la porta principal que representa el pic de Penyagolosa, el Marinet i St. Cristòfol. El rellotge de la torre és de l'inici del segle XX, restaurat cent anys després.
- Ermita Sant Cristòfol. Segle XVIII.
Petit edifici de planta quadrangular, de façana llisa, amb les parets pintades en blanc. Destaca la portada, en forma d'arc de mig punt i amb els carreus pintats en vermell. La porta és de fusta.
Festes i celebracions
- Festes Patronals. Se celebren les primeres setmanes d'agost en honor a Sant Cristòfol i el Cor de Jesús.
- Cap de setmana de Pasqua. Se celebra l'1 d'abril
- Romeria de Sant Joan. El 24 de juny se celebra la romeria fins el santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
- Sant Antoni. El 17 de gener és sant Antoni. La festa se celebra el cap de setmana, sovint el posterior, amb benedicció de cavalleries i repartiment del "prim" a tots els assistents.
Referències
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Carta de poblament de Xodos, de Cèsar Mateu i Beltran, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor. Publicada per la Universitat Oberta de Catalunya: versió en paper.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat: municipis.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
| |||||