Fotògrafs Napoleon
Els fotògrafs Napoleon varen ser una nissaga de fotògrafs retratistes professionals que van començar a Barcelona el 1851 de la mà de la seva impulsora i pionera fotògrafa, Anaïs Napoleon, i varen continuar els seu descendents fins el tancament definitiu en 1968.
Anne Tiffon Cassan, coneguda com Anaïs Napoleón, va néixer a Narbona el 18 de març de 1831. Era filla de Napoleon Tiffon i de Marie Casan. La familia Tiffon-Casan es va trasladar a Barcelona en 1846 i s'instal·laren al num. 17 de la Rambla de Santa Mónica. Anaïs va conèixer Antonio Fernández Soriano, nascut el 24 d'abril de 1827 a Casas Ibáñez (Albacete), que treballava com a músic al regiment d'infanteria num. 29 instal·lat a Barcelona. Antonio havia viscut a França on va aprendre fotografia. Anaïs i Antonio es van casar el 24 de desembre de 1850.[1]
Es van instal·lar en una petita barraqueta de fotografia al davant de la parròquia de Santa Mònica amb el nom de "Fernando i Anaïs". Al seu marit, Anaïs sempre li havia dit Fernando perquè no li agradava el nom de Fernández.
Es té constància de la seva activitat a partir del primer anunci publicat el 31 de juliol de 1853 al Correo de Barcelona. Més endavant, obriren estudi a la mateixa Rambla al número 19 (actualment és el número 18), al carrer Tallers 31 i Escudillers 47, i també a la plaça de l'Àngel en el costat de la plaça que va desaparèixer amb la construcció de la Via Laietana en 1907.
Anaïs, a més de ser una de les primeres dones que van fer daguerreotips a Espanya, era especialista a fer targetes de visita. Anaïs va estar sempre al capdavant dels progressos de la fotografia. Per exemple, cinc dies després de la presentació pública del cinematògraf dels Lumière a Catalunya, els Napoleón ja n'havien adquirit l'aparell, i van obtenir la representació de la casa Lumière a Barcelona el 1896.
Anaïs i Antonio varen tenir diversos fills, si bé només Emilio (1851), Napoleon Francisco (1855) i Napoleon Fernando (1856) es van dedicar a la fotografia i varen continuar el negoci familiar.
Evolució del negoci
Primer el negoci es va anomenar «Anaïs y Mr. Fernando»; més tard múltiples variants de «Fernando», «Fernando Napoleón fotógrafo», i Antonio Fernández «dit Napoleon» o, senzillament, «Napoleon». En 1867, quan el fill gran, Emilio, compleix 16 anys, Anaïs i Antonio li donen un lloc rellevant al negoci. L'estudi de fotografia passa a anomenar-se «A. y E. dits Napoleón»: la "E" corresponent a Emilio i la "A", a Antonio, però també guarda el record d'Anaïs mantenint el cognom «Napoleón».
Encara, a la següent generació, «Napoleón Santiago» —Santiago Feliú Fernández—, net dels fundadors, va atendre el negoci a Barcelona i Emilio García Quevedo a Palma de Mallorca. Varen treballar per a la Casa Reial, fent retrats de membres de varies famílies reials i obtingueren condecoracions a Espanya, França i Portugal. En 1872, Antonio fou condecorat amb l' Encomienda de la Orden de Carlos III, i més tard arribarien el nomenament de «Comendador de la Real Orden de Isabel la Católica», la legió d'honor francesa i l'Orden de Cristo de Portugal. L'1 de març de 1875, el rei concedeix a «D. Antonio F. Napoleón» el títol de «Fotógrafo de Cámara, con el uso del escudo de Armas Reales en sus targetas y facturas" La importància social dels Napoleon també s'evidencia per les seves relacions amb artistes afamats de l'època com Ramon Casas que fa dos retrats d'Antonio Fernandez, un oli pintat el 1895 i un carbó sense datar que es troba al MNAC.[2] També havien treballat per a ells els arquitectes Francesc Rogent i Pedrosa i Puig i Cadafalch que fa la reforma de l'estudi de les Rambles l'any 1900.[3]
Alexandre de Riquer va treballar en diverses ocasions per als Napoleon i un dels seus cartells datat en 1895, amb gran influença prerafaelista, està considerat com l'obra que marca el gir cap al Modernisme del cartellista.[4]
Anaïs va morir el 22 de juliol de 1912 i Antonio el 3 de febrer de 1916. Tots dos són enterrats al panteó familiar del cementiri de Montjuïc.
Referències
- ↑ F.Rius, Núria «L'imperi de la fotografia a Barcelona». Bonart [Girona], núm. 139, 5-2011, p.30-32. ISSN: 1885-4389.
- ↑ Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
- ↑ Bassegoda i Nonell, Puig i Cadafalch, Barcelona, La Caixa, 1999.
- ↑ F. Fontbona, «L'Època del Modernisme (1888-1905)», en Història de l'Art Català, Barcelona, Edicions 62, 1985,
Bibliografia
Enllaços externs
