Vés al contingut

Francesc Albardaner i Llorens

De Viki.cat
Francesc Albardaner i Llorens
Q107292093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q193139 ⧼Translate-taction-translate⧽
  Q327245 ⧼Translate-taction-translate⧽ Q841654 ⧼Translate-taction-translate⧽

Francesc Albardaner i Llorens (Barcelona, 30 de juny de 1949 – Premià  de Dalt, 30 d’octubre de 2025) fou un arquitecte i urbanista català, interessat també en la recerca històrica, centrada específicament en la figura de Cristòfor Colom.[1]

Formació

Va estudiar a l'Escola Suïssa de Barcelona i a l'Institut Menéndez y Pelayo. Després es llicencià en Arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'any 1978 va guanyar una beca del Ministeri d’Educació japonès per estudiar a la Universitat Nacional de Yokohama. I així va treballar un temps al Japó, on també va dictar diverses conferències sobre l'obra d'Antoni Gaudí, que suscitava un gran interès.[1][2]

Carrera professional

En la seva activitat professional, va treballar durant uns anys associat amb l’arquitecte Josep Samsó i Llenas. I va formar part de les empreses Nou Gaudi SL, Nou Monturiol SL, o Rocamajor SL.[1][2]

Especialitzat en el disseny d’estructures laminars tensades, Albardaner va estudiar i reivindicar l’antiga construcció popular dels envelats, els tendals a l’aire lliure destinats als balls o celebracions de festa major, i en parlà en diverses publicacions i exposicions. Els atribuïa un origen mariner, d'on havien heretat la terminologia i també la tècnica per crear grans espais diàfans, sense obstacles visuals, lliures de pilars, antenes o vergues, que sí que trobem en les carpes de circ tradicionals.[1][2][3]

Com a arquitecte i urbanista, va dissenyar el projecte de l’Ambaixada d’Espanya a Tòquio (1980, juntament amb Hiroshii Hara), es va fer càrrec de la supervisió tècnico-econòmica del Palau Sant Jordi de Barcelona (1986-1987) i fou responsable del projecte i direcció d’obra de l'oficina principal del Deutsche Bank al passeig de Gràcia de Barcelona (1994). També va ser arquitecte de l’Ajuntament de Palafrugell (1984-1986), i membre del Consell assessor del MNAC.[1][2]

Es dedicà a la docència i a l’activitat col·legial; i formà part com a vocal de la Junta Directiva del Col·legi de l'Arquitectura en la demarcació de Barcelona en el període 2002-2006.[1]

Estudis colombins

Interessat en la figura de Cristòfor Colom, ha esdevingut un dels estudiosos més seriosos sobre el navegant i la seva possible catalanitat, que Albardaner ha defensat i ha pretés demostrar, i després ha matisat i definit amb rigor.[2]

El seu interès sorgí en conèixer casualment l’obra de l'historiador peruà Luís Ulloa Cristòfor Colom fou català: la veritable gènesi del descobriment (traduïda per Domènec de Bellmunt, editada per la Llibreria Catalònia al 1927), juntament amb altres tesis en un o altre sentit, que considerava no fonamentades. Amb esperit científic inicià aleshores, al 1986, la seva recerca, que el dugué als arxius eclesiàstics de Catalunya i a altres arxius espanyols  i internacionals –a Madrid, Sevilla, València, Perpinyà, Palerm, Venècia, el Vaticà...–, i a presidir, entre 2008 a 2009, la junta directiva del Centre d'Estudis Colombins d'Òmnium Cultural de Barcelona.[2]

Ha publicat moltes obres sobre aquestes recerques i ha pronunciat moltes conferències arreu del món. Després de rigoroses investigacions, Albardaner va concloure que Colom era un jueu sefardita, de família genovesa establerta a València. Segons això, el seu pare era un teixidor lígur anomenat Colombo i emigrat a València, i la seva mare una valenciana, membre d’una família de teixidors jueus conversos establerts a València; per aquest motiu la llengua i cultura de Colom era en català i la seva religió era la jueva. Aquestes característiques potser expliquen, d’una banda, els catalanismes que es troben en la llengua de Colom, i el misteri i ocultació mantingut ja per ell mateix entorn del seu origen, en un moment en què la Inquisició espanyola perseguia els jueus.[1][2][4][5]

Acadèmic

Membre del Centre d'Estudis Colombins (CEC) des de 1991, Albardaner en fou membre de la Junta Directiva i després president. També ha estat membre de la Institució Armand de Fluvià de Genealogia i Heràldica (IAFGH), de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l'Institut d'Estudis Catalans, així com president de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica.[2]

Publicacions, exposicions, conferències

Amb motiu del bicentenari de la Festa Major de Gràcia, al 2017 comissarià, juntament amb Josep Mañà, una exposició que després recorregué diverses localitatsː «L’Envelat. Arquitectura singular i símbol de la festa major».[1][2][6]

Ha publicat més de seixanta articles sobre Colom en revistes històriques espanyoles i internacionals com The Northern Mariner / Le marin du nord (Canadà), Imago Mundi (Revista d'Història de la Cartografia), The American Journal of the Medical Sciences (EUA), Presència, La Vanguardia, El Temps, Journal of the Canadian Nautical Research Society, Journal for the History of Cartography, The American Journal of the Medical Sciences oThe European Journal of Human Genetics. I de vegades ha signat articles amb pseudònim, entre els quals Sebastià Montsoriu i Torres, Llorenç Margarit i Samsó, Joan Llorenç i Samsó, Amadeu Buch i Gras.[2][7]

Al 2011 publicà amb Jordi Marí i Salvadó Tots els articles de Luis Ulloa Cisneros (1927-1936). Al 2012, Els orígens catalans de Colom: ciència històrica o fanatisme patriòtic, que recull la síntesi de vint-i-cinc anys de recerca, una obra que es completaria al 2025 amb el llibre Cristòfor Colom, una identitat dual: jueu convers de València i genovès de nació (2025), que recull la seva tesi definitiva.[2]

Ha pronunciat més de setanta conferències arreu del món sobre la seva recerca i ha participat en molts congressos internacionals sobre la qüestió colombina: a Erice (Sicília, 1992); Washington (1992 i 2000) o Baltimore (2005).[7]

Albardaner també va col·laborar en el guió i la producció del documental «Colom: secrets de la tomba» per a Discovery Channel Llatinoamèrica (2004).[2][7]

Llegat

Després de gestionar la donació de la biblioteca de Josep Porter Rovira al Museu Marítim de Barcelona, ell mateix va fer donació a aquest museu de la seva biblioteca colombina, de més de 900 volums.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Mor l'arquitecte Francesc Albardaner, vocal de la Junta Directiva de Barcelona entre 2002 i 2006». COAC. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya 2024, 07-11-2025. [Consulta: març 2026].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Manent i Tomàs, Jordi. «Francesc Albardaner, arquitecte, urbanista i estudiós de Cristòfor Colom». El Punt-Avui, 02-11-2025. [Consulta: 13 març 2026].
  3. ↑ Albardaner Llorens, Francesc. «Els envelats catalans de Festa Major». Revista d'Igualada, 44. [Consulta: 13 març 2026].
  4. ↑ Boix, Arnau. «Mor Francesc Albardaner, principal defensor de l'origen català i jueu de Cristòfor Colom». El Punt-Avui, 31 octubre 2025. [Consulta: 13 març 2026].
  5. ↑ Albardaner i Llorens, Francesc. «Carta Oberta. Consideracions sobre la teoria de ser Cristòfor Colom valencià i cripto-jueu». Institució Armand de Fluvià de Genealogia i Heràldica. assoc. IAFGH, 25-06-2025. [Consulta: 13 març 2026].
  6. ↑ «L'Envelat. Arquitectura singular i símbol de la Festa Major». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2017. [Consulta: 13 març 2026].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Francesc Albardaner. Curriculum Vitae». Academia.edu. [Consulta: 13 març 2026].

Enllaços externs