Francesc Soler i Rovirosa
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q14819852 | 24 de juny de 1836 Barcelona (Catalunya) | |||||||||||||
| Q4 | 1900 Barcelona (Catalunya) | |||||||||||||
| Q231002 | espanyola | |||||||||||||
| Q1914636 | ||||||||||||||
| Q735 | pintura, escenografia, figurinisme | |||||||||||||
| P135 | Realisme. | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona 1836-1900) fou un pintor i escenògraf català.
Francesc Soler i Rovirosa va néixer a Barcelona el 24 de juny de 1836 i va morir l’any 1900 a la seva ciutat natal. Va dedicar la seva vida als teatres mes importants de la ciutat i també va fer incursions a França, Amèrica Llatina i Estat Units. Va estudiar dibuix a l'Escola de la Llotja i va aprendre l'ofici amb Josep Planella al Teatre Principal de Barcelona, amb Fèlix Cagé al Liceu, de Lluís Rigalt al Principal de Gràcia i de Marià Carreras al Teatre Odeon.
L’any 1862 decideix marxar a París. A la capital francesa treballa al taller de Charles-Antoine Cambon per l’Opera i pels teatres mes prestigiosos de la ciutat. Tingué l’oportunitat de conèixer els grans mestres de l’escenografia: Cicéri, Despléchin, Diéterlé, Lavastre, Martin, Rubé, Séchan i Thierry entre d’altres. Durant els set anys de vida a París, Soler perfecciona la seva tècnica, assaja la perspectiva, s’endinsa en la subtilitat del color, aprèn el refinament ornamental i sobre tot reprodueix de forma realista l’espai. Durant aquest període parisenc també feu algunes escenografies a Barcelona. Un exemple és Semiramide, l’any 1866 per al Teatre del Liceu i Macbeth per al Teatre Principal.
El 1867 pinta el repertori del Teatre de Nantes. L'any 1869 retorna definitivament a Barcelona. Lloga el taller del Teatre Circ Barcelonès i realitza decorats per a una passió al Liceu i comença a preparar Don Carlo. Va pintar sis decorats per a l'estrena, l'any 1870, de l'òpera Don Carlos de Verdi, al Gran Teatre del Liceu. El 1873 marxa a Madrid, i el 1876 pinta els repertoris del Teatre de Reus i del Teatre Principal de Saragossa.
Va conèixer al coreògraf Ricard Moragas i va sorgir la col·laboració entre ambdós. Van fer diverses obres en òperes i balls, per a teatres d'Espanya, Puerto Rico i Cuba. Amb preferència es va dedicar al decorat per a obres wagnerianes.
El 1881 va esdevenir l'escenògraf titular del Teatre Líric del Passeig de Gràcia, i quatre anys més tard crearia el seu propi taller, esdevenint assessor per a l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona.
La dècada dels 70 està caracteritzada per les comèdies de màgia, primer al Teatre Principal amb els títols: Los polvos de la madre celestina, La pata de cabra, La redoma encantada, Giroflé-Giroflà, La magia nueva o La almoneda del diablo, i després al Tívoli amb El rellotge del Montseny i De la Terra al sol. La varietat i espectacularitat dels espais escenogràfics característics de cada un dels títols d’aquest gènere teatral avui oblidat constituïen la clau del seu gran èxit popular i també del seu prestigi entre la burgesia catalana, que hi veia reflectides la seva riquesa, la seva capacitat tècnica i el seu caràcter emprenedor. Tor plegat va contribuir al reconeixement de Soler a tots els àmbits de la cultura i la societat catalanes.
Els anys 80 s’inicien amb el viatge de Soler a l'Havana, Mèxic i Nova York on munta Castels in Spain. De nou a Barcelona obrirà el seu taller al carrer Diputació que esdevindrà un punt de referència per a altres escenògrafs actius a Barcelona i nombrosos aprenents i deixebles. Continua realitzant decorats per a operetes i balls de gran espectacle per al Teatre Tívoli (Barcelona): La virgen del Pilar, Clorinda, Lohokeli i Parthénope. S’inicia també durant aquest anys la seva vinculació amb el Teatre Romea per a obres de repertori: Lo monjo negre o Judes de Keriot.
La etapa dels 90 continua molt actiu i es reparteix entre les òperes del Teatre Líric (Alcestes, Orfeo), les grans produccions catalanes del Teatre Novetats, especialment al voltant del dramaturg Àngel Guimerà (La boja, La Sirena, En pólvora, Maria Rosa, Jesús de Natzaret, Les monges de Sant Aimant), les operetes fantasioses del Tívoli (Santa Freya, Surcouff, Miss Hellyett, Miss Robinson, El húsar), conferències i la seva activitat al Gran Teatre del Liceu amb les operes Falstaff, Sansone e Dalila, Don Carlo, Nerone, Andrea Chénier, La Valquiria, Tristan i Isolda i Ifigènia in Aulida. Soler farà per encàrrec del teatre un viatge a Alemanya per conèixer els darrers avenços tècnics en els escenaris a fi de millorar les obres catalanes.
Va renovar l'escenografia espanyola fins a llavors italianitzant, cap al realisme. Va introduir la innovació d'apagar les llums de la sala durant les actuacions. L'any 1930 se li va rendir un homenatge amb la inauguració d'un monument a Barcelona realitzat per l'escultor Frederic Marès i Deulovol.
Obra
- Col·lecció d'esbossos, figurins i teatrins al MAE Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre de Barcelona
- Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona guarden diversos treballs seus.
- Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven alguns estudis seus provinents de la col·lecció de Raimon Casellas.
- Al Museu Marítim de Barcelona hi ha la seva obra Vista del Port de Barcelona(2,18 X 7,30 metres).[1]
Bibliografia
- CATALÀ I ROCA, Pere i Maria Àurea, 50 Monuments Barcelonins, Barcelona, Caixa d'Estalvis Sagrada Familia.1973. ISBN 84 300 5901 6
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9.
- Francisco Soler i Rovirosa. Valor!. Barcelona: Revista L’Avenç, 1909.
- Elies, Feliu. La vida o l’obra de Francesc Soler i Rovirosa. Barcelona: Seix Barral, 1931.
- Bravo, Isidre. L'escenografia Catalana. Barcelona: Institut del Teatre, 1985.
- Bravo, Isidre. Francesc Soler i Rovirosa 1836-1900. Barcelona: Institut del Teatre, 1986.
- Teatrí per a l’escenografia La Sirena de Francesc Soler i Rovirosa. Barcelona: Institut del Teatre, 1984. [Facsímil de l’escenografia].
- Teatrí per a l’escenografia La Almoneda del diablo de Francesc Soler i Rovirosa. Barcelona: Institut del Teatre, 1984. [Facsímil de l’escenografia].
- Cinc escenògrafs catalans [làmina] : Francesc Soler i Rovirosa, Fèlix Urgellés, Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Oleguer Junyent / [Selecció d'esbossos i textos: Isidre Bravo i Pijoan, Guillem-Jordi Graells]. Barcelona: Institut del Teatre, 1985. [Facsímil dels esbossos].
Referències
- ↑ Calpena, Enric «Barcelona en un quadre». Sàpiens [Barcelona], núm. 78, 4-2009, p. 78. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs
