Fuendetodos
| Localització | |||
| |||
 | |||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Regne d'Espanya Aragó Província de Saragossa Camp de Belchite | ||
| Gentilici | fuendetodino, -a | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 62,2 km² | ||
| Altitud | 750 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|20|Plantilla:Puntdecimal|N|0|57|Plantilla:Puntdecimal|W | name=}} | |
| Distàncies | 44 km de Saragossa | ||
| Dirigents: • Alcalde: |
Joaquín Gimeno Salueña | ||
| Codi postal | 50142
| ||
| Web | |||
.svg)
Fuendetodos (Fuent de Totz en aragonès) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Belchite. Està situada a 780 metres d'altitud sobre el nivell del mar, a una distància de 44 quilòmetres de la ciutat de Saragossa.
En aquesta població hi va néixer el pintor Francisco de Goya.
Història
El nom del municipi prové del nom d'una antiga font anomenada Fuent de tosos fent referència a l'actual Fuente vieja. Ramon Berenguer IV, ja menciona aquest indret al 1142 quan atorga furs a Daroca. Posteriorment es canviarà el nom a l'actual Fuendetodos. Des del segle XIV la vila era domini de la família Fernández de Heredia, coneguts com els Condes de Fuentes.
Economia
La població s'ha dedicat tradicionalment a l'agricultura de secà i la ramaderia d'oví i cabrum. Durant segles, les pedreres de l'anomenada pedra caracoleña[1], una roca calcària biostromal de gasteròpodes exclusiva de Fuendetodos, i la indústria del gel proporcionaren importants ingressos al poble. Avui dia ha adquirit major importància la producció d'energia eòlica i sobretot els serveis derivats del turisme (20.000 visitants anuals).
Vegetació
Bona part del municipi està cobert per pineda natural de Pinus halepensis pi blanc, conservat per pertànyer durant segles als Comtes de Fuentes, passant posteriorment a propietat municipal. Carrasques i alzines escampades pel territori testifiquen presència d'un antic carrascar. El matoll mediterrani de romerar, amb abundància de savina negra, ginebre de la miera, espígol, sàlvia i altres mates escleròfiles, es reparteix el territori amb el garric. Destaquen els abruptes barrancs excavats en la dura calcària del Juràssic per les aigües, en els quals es refugia una flora molt sorprenent en l'entorn sec de Fuendetodos, amb boscos caducifolis de lledoners, aurons negres, alzines i corners, on poden trobar cinc espècies de falgueres.[2]
Geologia
Hi trobem margues, calcàries, margocalcàries, calcàries bioclàstiques i oncolítiques amb diversos tipus de fòssils del juràssic superior. [3] A finals del terciari es produeix una gran erosió, hi ha contacte entre materials terciàris i materials mesozoics i es pot veure la superfície d'erosió finiterciària afectant el materials mesozoics i enllaçant topogràficament amb els darrers estrats horitzonatals del terciari. En molts llocs els materials mesozoics han estat erosionats per antics afluents del riu "Huerva" creant els "focinos" (congosts), que destaquen per la seva vegetació.[3]
Demografia
Plantilla:Evolució demogràfica (INE 2008)
Punts d'interès
Casa natal de Goya i el Museu del Gravat
La casa on neixé el gran pintor espanyol fou construïda a principis del segle XVIII. A escassos metres s'hi troba el Museu del Gravat, inaugurat el 1989, on s'exhibeix l'obra gràfica de Goya i tot allò relacionat amb les tècniques de gravat.
Neverones
Els neverones (neveres en català) són unes construccions de pedra del segle XVIII on s'emmagatzemava la neu que queia a l'hivern, per a més tard consumir el gel a l'estiu. Avui en dia es poden visitar les restes que romanen a Fuendetodos, encara que la més coneguda és la Culroya, ja que és l'única conservada sencera.
Església de Nuestra señora de la Asunción
Fou construïda entre 1723-1727, constava de tres naus i una esbelta torre. Fou destruida durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Només es conserva la pila baptismal, la mateixa on Goya fou batejat. L'edifici fou reconstruït als anys 60.[4]
Obra dels moros
Amb aquest nom es coneixen les restes del castell medieval de Fuendetodos contruït en tàpia. Malgrat el seu nom popular, fou construït després de la reconquesta pels cristians al segle XIII. Fou abandonat i reaprofitat com a pedrera per a la construcció de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció al segle XVIII, s'aprofitaren les seves torres i murs per fer pallers i quadres. Una granja construïda als anys 70 sobre part del castell s'està convertint en l'Espai de Natura Fuendeverde.
Festes
- El 30 de març se celebra el naixement de Goya.
- El 24 d'agost se celebra la festa de Sant Bartomeu.
- Galeria ARTEfuendetodos
