Vés al contingut

Gegants de Viserta

De Viki.cat
Dibuix d'en Ramir i na Constança que surt al costumari Català de Joan Amades
En Ramir, na Diana i na Constança sota les senyeres a la zona de "La Cabanya"

Els gegants del carrer Viserta de Monistrol de Montserrat [cal citació]

Els gegants com a tradició a la Vila de Monistrol de Montserrat tenen el seu naixement en les festes de la octava de Corpus Christi del carrer de Viserta (actualment Julià Fuchs) durant l'octava de Corpus tots els carrers de la Vila celebraven la seva festa un dia diferent de la setmana després del dijous de Corpus. La festa del carrer Viserta se celebrava en dimarts i la festa consistía en diferents actes, al matí els veïns assistien en cercavila a Missa de deu a l'església parroquial de Sant Pere acompanyats dels gegants els quatrers (els administradors de la festa tres noies i tres nois) i de l'orquestra (com a curiositat cal dir que com que el veïnat no tenia diners per a pagar l'orquestra, els veïns es repartien els músics i els convidaven a dinar a casa seva) durant la passada era tradicional que les dones casades anessin de negre i amb pintons i mantellines, els nens anaven amb coques que es beneïen a l'església i es menjaven durant el sopar d'aquell dia. A la sortida de l'Ofici es tornava al carrer en cercavila i a l'Era es feia una ballada amb els gegants, antigament, els gegants anaven fins l'antic cremallera a fi que l'arribada d'un tren portes espectadors que contempléssin la ballada dels gegants i dongués algun que altre diner per la realització de les festes de l'any següent. Per la tarda es feien jocs de Cucanya i Xocolatada i seguidament es feia una cercavila (en la qual era típic que la gent hi anés disfressada amb disfresses al·lusives de les feines del carrer) per anar al rosari, aquesta cercavila era feta a mode de processó, i la gent hi anava amb ciris encesos, acabada la processó la gent tornava a l'Era on els gegants feien la seva darrera ballada i per la nit es feia un ball que obrien els quatrers i que es realitzava a l'Era de Viserta o a la Cabanya.

La tradició dels gegants a Viserta, però, ve de molt antic, antigament els veïns feien uns gegants "d'estar per casa" amb carotes i teles però l'any 1913 cansats d'uns gegants rònecs que servien més d'espantall que no per fer festa els veïns decidiren comprar dos caps de gegants al Taller "El Ingenio" de Barcelona, per a comprar-los es van necessitar 250 pessetes, l'estrena dels gegants fou en les festes del carrer de l'any 1914.

En Ramir i Na Constança (El Vell i la Vella) [cal citació]

En Ramir i na Constança plantats al costat de les "Escales del Rossinyol"

Durant les festes veïnals del carrer Viserta de l'any 1913 els veïns cansats d'uns gegants que servien més per fer riure que per fer festa, van adquirir al taller El Ingenio del carrer Raurich de Barcelona una parella de testes per als gegants (ja que no hi havia suficients diners per a adquirir el cavallet, el cos, els braços, i les mans). Així doncs el cavallet va ser construït per els homes del carrer, i el cos va ser fet de vímet per un cistellaire, la roba va ser cosida per les dones i àvies del carrer, i com a mans es van emprar uns guants, la geganta portava un vano tancat a la mà, i el gegant una espasa que havia estat regalada per un soldat carlí (durant una de les festes, hi va haver un atac de forces militars que van llençar els gegants i van robar l'espasa) L'estrena de la parella va ser el dimarts 16 de juny de 1914, els gegants van ser de l'agrat dels veïns del carrer, i dels nens, encara que espantats, s'amagaven sota les faldilles de les mares. L'any 1949, els veïns varen comprar unes mans per als gegants, i la geganta, passà a portar un ram de flors a la mà. Una curiositat que val la pena esmentar és el fet que, antigament, els gegants Ramir i Constança es guardaven desmuntats, i cada veí en tenia una peça. Quan arribaven les festes del Corpus, s'anava casa per casa a recollir-les totes, es muntaven les figures i es vestien en un ambient festiu a l'entrada de cal Llàtzer, on hi havia una escala que facilitava l'operació. I es posaven a l'actual plaça d'en Julià Fuchs mentre passava la processó, finalitzada aquesta es desaven muntats a la casa d'un veí fins la festa veïnal.

Els gegants van començar a anar vestits amb teles que aportaven els veïns de les seves cases, però més endavant es van fer dos vestits nous per a la parella, el gegant portava un vestit granatós fet a partir d'unes cortines de l'antic cinema i una boina, la geganta, portava un vestit fet de tela d'indiana que imitava uns ocells "pit-roigs". Després de la guerra civil el gegant va mantenir la seva roba, i a partir d'aleshores portava un pergamí a la mà. La Geganta va canviar de vestit, aquest era de color vermell i portava un vel al cap, a partir d'aleshores alternava els vanos i els mocadors que li posaven a la mà. L'any 1950, els gegants estaven molt malmesos, i es va restaurar el gegant, els veïns es volien desprendre de la geganta (que per la seva envergadura ningú la volia portar) i en van encarregar la construcció d'una altra, però les seves faccions eren massa joves per a fer de parella del gegant, i llavors van decidir restaurar també la geganta. Així doncs, als vells gegants se'ls van anomenar el Vell i la Vella, i es va aprofitar l'ocasió per a comprar uns cossos de cartró i uns braços i mans nous.

L'any 1994, el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, amb motiu del 80è aniversari dels gegants, els va oferir uns medallons commemoratius, que van dur un temps penjats al coll. Actualment, però, estan desats a les dependències de la colla. Més endavant, el gegant portava una maça o ceptre amb l'emblema de l'escut de Monistrol, i la geganta seguia portant el mocador. En l'última represa de les festes algú els va anomenar Ramir i Constança. L'any 1998 a iniciativa de la colla es va manar fer una còpia dels antics gegants en fibra de vidre al constructor de gegants Toni Mujal de Cardona, els quals surten actualment a la festa per a no malmetre més els vells. Actualment, el gegant porta un vestit Blau amb ribets daurats i un pergamí que explica la seva història, la geganta, en canvi, segueix portant el vel i el mocador però porta un vestit de color daurat.

Na Diana (La Jove) [cal citació]

Na Diana plantada al costat de les "Escales del Rossinyol"

Al principi de la dècada de 1950, en Ramir i la Constança, estaven força fets malbé i es va decidir restaurar-los. Però a iniciativa de l'artista del taller El Ingenio al qual s'encarregà la feina, finalment es va optar per restaurar només en Ramir i prescindir de la Constança, ja que per la seva envergadura com el seu pes feien difícil trobar geganters per dur-la. Per tant es va construir una nova parella per a en Ramir. Un cop acabada la nova geganta, es va veure que tenia unes faccions massa joves per l'arrufat Ramir, que presentava l'aspecte d'un home ja madur, i que la parella na acabava de quallar. Aleshores es va decidir restaurar també la Constança i convertir la parella en un tercet. A partir d'aleshores es va anomenar a la nova geganta la Jove. En les festes del Carrer Viserta de l'any 1952 en motiu de la seva estrena es va fer una gran portalada al carrer amb una poesia que hi deia:

Digueu-li carrer Viserta,
digueu-li carrer Fuchs,
tots teniu la porta oberta
entreu, no sigueu porucs.
Entreu al carrer simpàtic,
més alegre i més manyac,
més bell i més democràtic,
el nostre carrer del Sac.

La roba de la Diana es va comprar als magatzems el Siglo, de Manresa, la nova Geganta a portat en molt poques ocasions mantellina, i sempre se l'ha vist amb un ram de flors, i amb un mocador a la mà. Més endavant se li va posar un vestit de color rosa i algú la va anomenar Diana. Tot i que la història explica que la Diana i en Ramir eren una parella sorprenent, si més no amb una gran diferència d'edat, en més d'una ocasió se'ls ha pogut veure junts.

La tradició familiar ha fet que la mainada de tot el poble consideri la Diana filla dels dos Gegants vells.

Al cap d'uns anys, pels volts del 1994, la Diana va començar a vestir de pubilla catalana, i va seguir duent el mocador i el ram de flors. L'any 1998, la colla de puntaires del poble va regalar-li un mocador brodat on figura l'escut de la vila de Monistrol de Montserrat.

En motiu de l'estrena del gegant Quim, l'any 2000, es va confeccionar un nou vestit de pubilla per a la Diana, amb una faldilla estampada de flors, i una mantellina que li cobreix les espatlles.

Fitxes tècniques dels gegants [cal citació]

Els tres gegants del carrer plantats a "La Cabanya"

Ramir

Alçada: 3,20 m

Pes: 78 Kg

Data d'estrena: 1914

Construcció: El Ingenio

Material: cartó pedra

Propietat: Veïns del carrer Julià Fuchs Parella: Constança


Ramir (rèplica)

Alçada: 3,20 m

Pes: 38 Kg

Data d'estrena: 1998

Construcció: Toni Mujal

Material: Fibra de Vidre

Propietat: Julià Fuchs

Parella: Constança


Constança

Alçada: 3,15 m

Pes: 90 Kg

Data d'estrena: 1914

Construcció: El Ingenio

Material: cartó pedra

Propietat: Veïns del carrer Julià Fuchs

Parella: Ramir

Constança (rèplica)

Alçada: 3,15 m

Pes: 43 Kg

Data d'estrena: 1998

Construcció: Toni Mujal

Material: Fibra de Vidre

Propietat: Veïns del carrer Julià Fuchs

Parella: Ramir


Diana

Alçada: 3,10 m

Pes: 38 Kg

Data d'estrena: 1952

Construcció: El Ingenio

Material: cartó pedra

Propietat: Veïns del carrer Julià Fuchs

Vegeu també